Aquí un Liberal

Last post

2009-12-17T20:52:00.002+01:00

Avui tanco aquest blog, després de més d'un any i mig de tenir-lo. El motiu, el de sempre: ja no m'aporta res. El que escric em sona repetitiu. I quan una cosa deixa d'aportar-te, l'has de parar de fer. Suposo que d'aquí poc n'obriré un altre, però de moment deixaré l'activitat. Si alguna vegada m'has llegit, gràcies ;-)

Artistes again

2009-12-10T19:51:00.002+01:00

Sé que parlo molt d'aquesta gent, però és que no paren de sortir als mitjans. Els artistes de la "zeja", intel·lectuals o com se'ls vulgui anomenar, aquells que es posen davant la societat per liderar-la en causes socials, demanen al Rei la mediació en el cas Haidar. Així de clar. Protestes cap al govern, zero. Sí, és veritat que el Rei té una relació estreta amb el Marroc, però això no és motiu per no criticar la posició del govern espanyol. Però clar, en aquest cas el dolent no era ni EEUU ni Israel. El cinisme d'aquesta colla arriba a extrems insospitats. I ens seguiran sorprenent. Ara que s'està intentant colar una llei per a que una comissió pugui tancar pàgines web, el recolzament d'aquest grupet cap al govern és més fort que mai. I si cal renunciar a principis, si és que els tenien, doncs es fa.

Tornem'hi: I love science

2009-12-05T11:10:00.003+01:00

Quasi un mes sense escriure, un mes ple de canvis, començant per la ciutat i la feina. Però bé, no tenia ganes de deixar el blog tal qual com han fet altres (jejeje) i volia reproduir una frase de Francesco Caselli (LSE) sobre si la UEM ha estat un èxit o no. Caselli, fent-nos un favor a tots, es col·loca a la banda científica de l'economia (n'hi ha molts d'economistes que això no ho fan, que només busquen certs resultats per reafirmar les seves ideologies tot i que això signifiqui traicionar la ciència) i diu: "it is fair to say that the extent to which EMU was a success or a failure will always be a matter of speculation". El motiu és clar: NO existeix un grup de països per utilitzar com a "control". Dit d'una altre manera, no podem saber què hagués passat amb els països dins l'UEM si no haguessin entrat. El que ell fa, sabent les limitacions, és utilitzar la resta de la OCDE com a "control group", i troba que l'impacte de la UEM ha estat més aviat petit. Simplement. No hi ha res més que es pugui dir; tota la resta són especulacions, més o menys justificades, però especulacions. Que si com haguéssim patit aquesta crisi si no haguéssim estat dins l'Euro. Especulacions. La veritat és que, mirant què tal ho han fet països semblants al nostre i que no estan a a UEM, no ha tingut un impacte significatiu, ni per bé ni per malament. Això és ciència.

Comunistes del segle XXI

2009-11-09T12:33:00.002+01:00

Vomitiva entrevista a dos "comunistes", amb la típica característica de despotricar contra les misèries del capitalisme -reduccions de pobresa com mai s'havien vist- i mostrar-se increiblement tebi amb el que fan els règims comunistes. Si algú té estòmac, que clicki aquí.

Avarícia

2009-09-30T08:44:00.002+02:00

Em resulta bastant curiós que tants treballadors acusin a l'avarícia de provocar la crisi, com si no anés amb ells. En l'època de la bombolla, tothom - empreses i particulars - anaven de banc en banc buscant qui els oferia el tipus d'interès més baix per la hipoteca, o més alt pel pla d'estalvis. I si calia, se'n duien els diners del banc de tota la vida encara que fos per un 0,3 % més o menys. Al cap i a la fi, la pela és la pela! Ara bé, els únics avars són els empresaris...

Resignació

2009-09-25T16:36:00.002+02:00

No crec que cap paraula defineixi millor l'actitut de la gent del nostre pais. Fa un parell de dies protestàvem pels (nostres) diners llençats en informes inútils. Però pagarem l'increment d'impostos perquè cal ser "solidaris". Avui el tema és el diner negre del PP. Sí, salta la notícia, la gent protesta a casa seva, els tertulians donen la seva opinió, i cap al següent. Res canvia. Hem entrat en un estat de permanent resignació.

Quina merda de pais

2009-09-24T17:23:00.002+02:00

Aquest pais és un desastre. Una merda. El govern català ens explica avui que no preveu cessaments pels informes inútils, que amb les disculpes ja està bé perquè no han fet res il·legal. O sigui que fas una auditoria interna, treus a la llum que s'han tirat un munt de diners, i resulta que no passa res perquè no és il·legal. I el dia després de les eleccions, amb un 40% d'abstenció, fan "autocrítica"... mal parits. I ara ve l'ex convergent Guardans i anuncia que les dones directores de cinema, en igualtat de condicions, cobraran més subvencions que els homes, perquè hi ha "poques dones" que s'hi dediquin. I clar, les regles diuen que hi ha d'haver 50% de dones en totes i cada una de les activitats econòmiques (i no econòmiques, perquè si cal donar tantes subvencions...). I a ningú se li cau la cara de vergonya: de fet, avui a Els Matins una directora ho ha defensat. L'argument és clar: poques dones directores de cinema = discriminació = cal donar-los diners. Estic per demanar que em retornin una part de la matrícula de la UPF perquè sóc home i érem minoria... a que és una tonteria?? Doncs aquests seguiran governant uns quants anys més.

Panfletaires VS científics

2009-09-21T18:55:00.002+02:00

Arribo a través de La Moqueta Verde a un article de Vicente Navarro (DVN) sobre la pluralitat ideològica als mitjans de comunicació. Aquest article mostra la diferència entre un pamfletaire i un científic. Ell és de la primera classe. Els podem distingir perquè es dediquen a "demostrar" coses a partir de fets que no condueixen a la demostració en qüestió. Per exemple, segons DVN el fet que no hi hagi articles a favor d'Hugo Chávez demostra que hi ha molt poca diversitat ideològica als mitjans d'informació espanyols. Fent un símil futbolístic, seria com afirmar que com Amunike va marcar un gol, era millor jugador que qualsevol que estava al camp. Veieu la falàcia. Però no s'acaba aquí: la gràcia és utilitzar aquest recurs de forma enllaçada per tal d'arribar al punt que es vol. Així, DVN segueix demostrant, a partir de la dada dels articles a favor de Chávez, que a Espanya hi ha menys llibertat de premsa que a Venezuela. Ja sabíem quin peu calça DVN, però aquest article és una bona mostra de com NO s'és un científic.

Chacón

2009-09-15T08:32:00.002+02:00

Ahir vam tenir a la ministra de defensa asseguda a la taula de'n Cuní. Òbviament, l'entrevista va ser molt distesa, quasi com si prenguessin un tè a mitja tarda. Preguntada sobre Arenys, la ministra diu que els extrems (Falange i independentisme) no són Catalunya i es mostra preocupada per la deriva independentista de CiU. Ho fa, a més, utilitzant un recurs dialèctic per no semblar que només crítica per pur tacticisme: diu que enyora la CiU anterior, aquella que buscava l'acord i no l'extremisme. Així encara sembla que el que diu és resultat d'una reflexió profunda. En Cuní li pregunta per la sentència del Constitucional. Ella esquiva la pregunta (bé, més aviat passa d'ella) i carrega contra el PP. Era obvi que ho faria, però almenys esperàvem una breu resposta... però no, a carregar contra el PP... i també contra CiU! Li demana a CiU que ja que és tan amiga del PP últimament, li demani que retiri el recurs. És genial, no perd cap oportunitat! I a més crec que té una habilitat que no tenen d'altres: diu coses incoherents, sense sentit i ni s'immuta. Si l'independensitme és extremisme, si li preocupa la deriva independentista de CiU... per què estan amb ERC al tripartit? És el mateix que va passar quan, en plena campanya electoral de 2008, va prometre publicar les balances fiscals tot i portar ja quatre anys al poder. O quan, preguntada sobre la bombolla inmobiliaria per la BBC, va donar per acabada l'entrevista (és que clar, no venia al tema... ella era ministra de vivenda). Ella ho diu i es queda tan tranquila. Clar que també el presentador no l'apreta, per variar. És escandalós, però aquest pais anomenat Catalunya tornarà a votar als socialistes, i aquesta dona, en un futur, voldrà ser presidenta i obtindrà un bon grapat de vots. Preguem perquè no guanyi. O, el que és més probable, preguem per no estar vivint aquí.

No evolucionar

2009-09-08T09:23:00.002+02:00

Viure de rendes. Aquesta és la màxima que governa gran part de la "nostra" societat. Sembla que tothom vulgui seguir amb models de negoci que tenen dècades de vida, tot i que s'hagin quedat enrerre gràcies a les noves tecnologies. Els comunistes de la SGAE volen seguir guanyant diners per fer còpies i vendre-les a 15 euros, tot i que el cost sigui inferior a 50 cèntims. I si algú no els fa cas, se'ls acusa de pirates i de carregar-se la cultura. Molt comunista, sí senyor. Però ara venen els senyors de la premsa. Com que hi ha una empresa, Google, que està innovant i fent diners a més no poder, cal treure-hi suc de qualsevol manera. I aquesta manera és denunciant Google News. Aquest portal es dedica a buscar les paraules clau que s'hagin introduït entre les notícies indexades d'altres portals de notícies. Acte seguit, presenta a l'usuari els titulars i, com a molt, un petit text, i quan l'usuari clicka, se'n va al portal corresponent. Dit d'altra forma, els diaris trien ser indexats, i Google News condueix a la gent fins allí. Com que Google guanya diners en publicitat fent això, ja hi ha queixes: que si sense els continguts això no seria possible, que si no es respecten els drets d'autor... El que no diuen, òbviament, és com els ha augmentat el tràfic i, per tant, els ingressos a les pàgines de notícies. Això no toca. El que toca és treure diners a Google de qualsevol forma, per tal d'allargar com més possible la vida d'aquest model de negoci moribund. La campanya contra els continguts d'internet està servida: per una banda, els drets d'autor, i per altra, la crítica a la poca fiabilitat de les dades que apareixen a la xarxa. Aquesta última fa molta gràcia, més quan els mitjans tradicionals, en les seves edicions digitals, es dediquen a copiar i enganxar notícies d'agències de publicitat. Sí, els mateixos que es queixen de que no es respecten els SEUS "drets d'autor". En resum: viure de rendes, i no canviar encara que el consumidor canvïi.

Justícia

2009-09-01T16:51:00.001+02:00

Curiosa la frase de l'editorial d'avui del Periódico: "En tiempos de crisis, subir los impuestos a quienes más tienen, para mantener las políticas sociales, es un acto de estricta justicia". Més i més tòpics...

Fracassar

2009-08-12T17:37:00.002+02:00

Fracassar és una merda. Molta gent et parla de "veure el costat positiu", "aprendre dels errors", "fracassar et fa créixer"... Però fot un munt. A més, quan m'ho diuen em dóna tota la impressió de que ho fan per animar, cosa que empitjora el meu humor de forma considerable. Però hi ha diverses coses que són certes. Primer, fracassar és culpa meva, de tal forma que saber què no he fet bé és important. Segon, revolcar-se en la ràbia és bastant inútil. De fet, crec que és la definició perfecte d'inutilitat. Així doncs, encara que foti, cal deixar-hi de pensar. I ja que no es pot anar per un camí, caldrà anar per un altre. És pura llògica, no és cap cantinella per fer sentir millor al personal. De fet, no fa sentir millor. Però bé, com diu el Risto, cal aprendre a disfrutar fracassant. I podriem dir que l'experiència de viure a una ciutat meravellosa com Londres, d'assistir a la LSE i de compartir opinions amb gent molt diversa, tot i haver estat un fracàs, l'he disfrutada. Bé, fracàs fracàs del tot no, que almenys tinc un Master... I la gran pregunta és... i ara, què?

Objectivitat

2009-07-14T09:30:00.002+02:00

Estatut:
Article 206.5: "L'Estat ha de garantir que l'aplicació dels mecanismes d'anivellament no alteri en cap cas la posició de Catalunya en l'ordenació de rendes per capita entre les comunitats autònomes abans de l'anivellament."
Article 206.6: "S'ha de tenir en compte, com a variable bàsica per a determinar les necessitats de despesa a què fa referència l'apartat 1, la població, rectificada pels costos diferencials i per variables demogràfiques, en particular per un factor de correcció establert en funció del percentatge de població immigrant. Així mateix, s'han de tenir en compte la densitat de població, la dimensió dels nuclis urbans i la població en situació d'exclusió social."

Proposta d'acord de finançament:
"se mejorará la adecuación de la financiación a las necesidades reales de gasto mediante la revisión de los criterios de ajuste de la población, dando una mayor ponderación a factores no poblacionales como la dispersión, la insularidad y la superficie, así como un mejor reconocimiento a factores como la edad en la atención sanitaria o el envejecimiento y finalmente incluyendo de manera expresa la población en edad escolar".
Res sobre garantir el principi d'ordinalitat (article 206.6 de l'Estatut - el que ahir em temia).

Ara ens preguntem: compleix amb l'Estatut? Qui digui que sí, menteix.

Homosexuals, masclisme i Neira

2009-07-13T17:28:00.002+02:00

Hi ha poques coses tan entretingudes com passejar per alguns blogs, llegir algun post i veure la quantitat de comentaris imbècils que surten a continuació. Un exemple d'això és el blog del meu (ex)company Jordi de la Torre, que monta una argumentació contra els motius que donava López Casasnovas per mantenir l'impost de successions i els "crítics" només saben atacar-lo per una falta ortogràfica: cap d'ells intenta desmuntar l'argument. És divertidíssim veure la quantitat de gent que té una idea al cap i que quan veu arguments en contra s'estressen tant que no poden reprimir les ganes d'insultar a qui els ha superat intel·lectualment. Seguint amb la tendència, altres utilitzen posts per extreure conclusions que no surten de l'article per reafirmar-se en les seves opinions. Tot va començar amb un article de Beatriz Gimeno contra Jesús Neira, aquell que va quedar en coma per intervenir en un episodi de violència de gènere, dient que era un masclista (argumentant que era dels que creia que calia obrir la porta a les dones, tractar-les diferent i bla bla bla). L'article en qüestió és bastant infumable, i el blog INTELIB el critica de forma més o menys encertada. Però la diversió ve després, amb els comentaris: el primer ja considera que els homosexuals són "aberraciones pornográficas" i "pervertidos liberticidas". Més endavant, un comentari encertadíssim nota que "Una consecuencia del argumento de doña Beatriz es que la discriminación positiva es machista, pues muestra “deferencia”por razones de sexo hacia la mujer. ¿Se le conoce alguna crítica tan sutil como a Neira a esa evidente antiigualitaria discriminación?". Repeteixo que aquest comentari m'ha encantat ja que desmonta tot el fluixíssim argument de la senyora Gimeno en una frase. Després, un tal Javier ataca el primer comentari preguntat-se per què no s'ha de considerar a un homosexual com a ciutadà (cosa que negava el primer comentari). Contestant a Javier, apareix un altre subjecte que fa un malabarisme argumentatiu genial: "No Javier: lo que ocurre es que muchos homosexuales, con presiones del lobby homosexual, quieren imponer deberes a los demás: deberes como la obligación de que gente como yo les acepte cuando jamás les aceptaré como iguales, jamás." Així que ens han imposat un deure: acceptar un homosexual com a un igual. Aquesta és la retallada de llibertats... Brutal. El que m'impressiona més és que de fet es creuen aquest tipus d'arguments. Com ja he dit, és divertidíssim.

Finançament

2009-07-13T16:01:00.002+02:00

Ja tenim finançament. No sé de quanta pasta estem parlant, però sembla que s'aproparà als 4.000 milions d'euros extres el 2012. ERC diu que SÍ, CIU diu que NO, i la resta ja se sap. Però el govern central no ha donat cap xifra. Per tant, entrar a fer valoracions és prematur. No obstant, aquí el que cal veure és si cumpleix l'Estatut. Si no es contradiu el principi d'ordinalitat, cosa que no he sentit mencionar a ERC avui, endavant. No és el millor sistema - aquest seria el concert - però la Cambra de Comerç havia parlat d'una xifra similar, i si ens la creiem doncs hem de pensar que el model pactat és correcte. Tot i això, com he dit, em xoca que ERC digui que rebem més que la mitjana però no digui res sobre el famós principi d'ordinalitat. A primera vista, un pensaria que el sí d'ERC avala el pacte. El cap i a la fi, un partit independentista no trairia el seu pais! Després em ve el cap que són els mateixos que van fer Montilla president, i ja no estic tan segur. Esperarem, doncs, fins dimecres, quan la vicepresidenta segona Elena Salgado expliqui el nou model amb detall. Fins llavors, que ningú obri el cava (català), que encara ens la poden colar.

Camps, dimissió?

2009-07-09T16:11:00.002+02:00

Crec que el president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, hauria de dimitir. No perquè hagi d'anar a judici, ja que això no el fa culpable; sinó perquè ha mentit descaradament en tot l'assumpte. Al principi desmentia que li haguessin regalat els trajos, però a l'hora de declarar va canviar la versió. La pròpia alcaldessa de València deia que hauria d'haver dit la veritat des del primer moment. Ara bé, això obre bastantes possibilitats: ha de dimitir per haver mentit? Per mi sí, és clar, però seguidament la resta de polítics que també hagin mentit han d'anar darrere. Comencem amb tots els que diuen que la crisi que vivim és culpa de la desregulació massiva: ja no tenim esquerres (visca!!). Podem seguir amb els que diuen que el castellà es persegueix a Catalunya, o amb qui diu que es catalanitzar-se el nom quan ho va fer no té res a veure amb motius electorals. Si algú vol que Camps dimiteixi per haver mentit descaradament, entenc que acte seguit li ho ha de demanar també al president del govern espanyol.

Revel i Bolívar

2009-06-30T10:47:00.002+02:00

Llegir a Revel és un plaer, sobretot en una època on el nivell dels "intel·lectuals" que apareixen als mitjans és tan baix. El filòsof francès reflexiona sobre la informació a El Conocimiento Inútil, i ens deixa cites de Simón Bolívar com aquesta:
"Es, pues, en primer lugar, contra la opinión pública, o, dicho de otro modo, contra la humanidad en su conjunto, y no sólo contra los gobiernos, como actúa la mentira o la privación de la verdad, que es su forma elemental. ¿Por qué? <>, dijo Simón Bolívar. Ésa es la razón por la cual los que temen que la opinión pública esté demasiado bien informada están interesados en actuar de manera que la primera de todas las fuerzas que pesen sobre ella sea la mentira."
Sembla com si estigués parlant de cert governant que es creu la reencarnació de Belívar...

Teleporqueria

2009-06-17T19:16:00.002+02:00

Article sobre la teleporqueria, de Sostres.
La teleporqueria en qüestió. Sort dels senyors Schwartz i Culla. La resta, retòrica del pitjor tipus. La Vintró i la Regàs són especialment patètiques.

Qui ha guanyat?

2009-06-09T17:43:00.004+02:00

Resultat de les eleccions al Parlament Europeu a Espanya el 2009:

Contra Europa

2009-06-05T12:40:00.002+02:00

La campanya europea és tremendament repetitiva. Que si Europa no s'ha sabut explicar, que si les dretes no volen que les mares tinguin més setmanes de baixa per maternitat, que si cal més poder pel Parlament Europeu... Estupideses. Mirat en fred, el que s'està demanant per part de tots els candidats és que el PE decideixi més sobre les nostres vides. A algú li pot agradar. Però cal tenir clar que només hi ha 50 eurodiputats espanyols per 700 i pico en total. Dit d'una altra manera, els eurodiputats d'altres països poden decidir sobre nosaltres. Ja ho he dit: a algú li pot agradar, però cal que se sàpiga. Per exemple, si des d'Europa es decideix que cal abaratir l'acomiadament, s'ha de fer. Punt. Cal explicar, també, sobre el tema de la baixa per maternitat: els governs poden augmentar el número de setmanes! No és que el PE hagi tumbat la possibilitat d'un augment del periode de baixa (es pot augmentar igualment), sinó que ha rebutjat FIXAR UN MÍNIM A TOT EUROPA, que era superior al cas espanyol, apart d'altres aspectes que volien colar els comunistes. Si voleu que el PE, per definició molt intervencionista, reguli aspectes de la vostra vida, endavant. Però que quedi clara una cosa: si es decideix alguna cosa que no t'agrada, a qui protestes? Perquè potser tots els eurodiputats del pais hi han votat en contra, però igualment s'ha aprovat. Repeteixo: a qui et queixes?

Debat entre els candidats a les Europees

2009-05-29T17:51:00.003+02:00

Avui a la nit, TV3 emetrà el debat entre cinc dels candidats a les Eleccions Europees. Jo el veuré perquè sóc massoquista, però no ho recomano. El nivell és molt baix. Només Tremosa i Junqueras poden aportar alguna cosa diferent (són, "curiosament", els menys polítics). Romeva i Badia parlen tota l'estona de quant dolent és el neoliberalisme, de Berlusconi, Bush i altres dimonis, i de com la socialdemocràcia ens salvarà (perquè ara no hi ha socialdemocràcia a tot arreu, of course). A Vidal-Quadras ja el coneixem. Junqueras és massa esquerranós pel meu gust (va treure el tema de la baixa de maternitat sense comentar-la tota). Si hagués de votar, votaria a en Tremosa. Però com que no sé què he de fer per votar des de London, m'abstendré (guanyarem per majoria absoluta!). Igualment, després del debat comentaré una mica què em sembla cada candidat. Em jugo el que sigui a que avui sortirà la paraula "neoliberalisme" i el tema de la baixa per maternitat. Si és que són tan previsibles...

Alegria alegria

2009-05-27T00:15:00.001+02:00

No hi ha res com decidir sobre els diners dels altres: article d'Enrique Dans sobre les primeres decisions de la nova ministra de cultura.

Democràcia de qualitat

2009-05-13T07:38:00.002+02:00

Ahir, Sarkozy va donar una llicó excelent del que és la democràcia de qualitat: va tornar a votar una llei que ja havia estat desestimada pel parlament francès. Es tracta de la llei contra les descàrregues. Fa un parell de mesos, es va votar i va sortir rebutjada ja que alguns diputats del partit del president no hi eren. Aquesta forma de democràcia em recorda la de Chávez, preguntant en referèndum la mateixa pregunta fins que surt el sí. Un podria pensar que bé, no hi ha res dolent en preguntar. En la teoria, no. Però a la pràctica, només es pregunta reiteradament fins que surt el sí: una vegada ha sortit, no es pregunta de nou per si la gent ha canviat d'opinió. Un altra exemple el tenim a Irlanda amb el tractat de Lisboa. Preguntem, ja sigui en referèndum o al parlament, tantes vegades com sigui fins que surti el que volem (normalment, el sí). Una vegada ha sortit, ho apliquem i a sobre treiem pit per una mesura tan democràtica. Excelent exemple, pels qui no ho sabien ja, que els mandataris populistes no cal anar-los a buscar a l'Amèrica del Sud, sino que també es troben molt aprop nostre.

Economistes VS UGT

2009-05-12T09:18:00.003+02:00

Més sobre les formes d'argumentació que fan aigües per tot arreu. Un grup d'economistes espanyols ha fet un seguit de propostes per reformar el mercat laboral, i la UGT ha respòs ràpidament. Noti's que la primera frase de la proposta és "la crisis económica no tiene un origen laboral", mentre que la UGT, per desacreditar les propostes, recorden que "el origen de la crisis económica no es laboral". Postures totalment enfrontades. L'argumentació del sindicat parteix de que aquestes reformes igualarien a tots en la precarietat; com arriben a aquesta conclusió? No se sap, per què decideixen no posar-ho a l'article i deixen a les ments inferiors com la meva sense entendre-ho. El segon punt de lluita és que els empresaris "abusen" dels contractes temporals. De fet, això és el que diu el grup d'economistes. Però l'UGT ho diu en un sentit de reprobació: el problema és que els empresaris són dolents per actuar maximitzant beneficis i per tant han de pagar d'alguna manera (apart de l'IRPF i l'impost de societats, és clar). El tercer punt de batalla per la UGT és el tema de la flexibilitat laboral. Per ells, la destrucció de llocs de treball que té Espanya mostra l'excessiva flexibilitat del mercat de treball; de fet, aquesta intel·ligentíssima argumentació també l'utilitza el ministre de treball. Per acabar, la UGT explica què cal fer: "...renovar el tejido empresarial, pues se necesita para apostar por empresas más competitivas, con mayor grado de innovación y con un mayor valor añadido". Fa bastanta gràcia que sindicalistes marxistes parlin d'innovació i valor afegit.

Falàcia llògica del dilema fals

2009-05-11T22:04:00.002+02:00

Llegint, com un autèntic freak, a Wikipedia sobre les falàcies, m'he trobat amb el següent tipus: la falàcia llògica del dilema fals. Consisteix en fer veure que hi ha menys alternatives, o menys punts de vista, de les que hi ha. En parlava l'altre dia, tot i que no li vaig donar el nom concret. L'exemple era el següent: "la dreta europea contra el dret de les dones a ser mares". Quines són les dues alternatives que presenta? Doncs que o bé recolzes el dret a ser mare i per tant votes a favor, o bé no el recolzes i per tant votes en contra. Es tracta d'una equivalència: no existeix altre motiu (altra alternativa) pel qual un pugui votar que no. Amb anotació llògica, "recolzar dret"<=>"votar a favor", "no recolzar dret"<=>"votar en contra". Clarament aquestes equivalències són falses i, a més, no s'ha utilitzat cap argument per construir-les: directament les assumeix com a vàlides. D'aquí s'arriba a la conclusió (que no és tal ja que la conclusió està present en els supòsits). També podria tractar-se d'una altra falàcia, aquesta formal, anomenada afirmació de la conseqüència, ja que si partim de que "no recolzar el dret"=>"votar en contra" (aquesta suposició s'acosta més a la realitat tot i que no és vàlida), el senyor Romeva pot caure en aquesta falàcia formal i dir que "votar en contra"=>"no recolzar dret". Seria el típic error de creure que si A implica B, llavors B implica A. Tot el que podem dir seguint la primera suposició és que "votar a favor"=>"recolzar dret" (No B implica No A). Mira que bé, una classe sobre falàcies i raonaments llògics gratuïta.

Esperant

2009-05-11T10:46:00.002+02:00

Espero que surtin els intel·lectuals espanyols a manifestar-se per una massacre terrorífica. Realment els estic esperant. Sortiran? Ni Israel ni EEUU hi estan ficats... però seguiré tenint fe de que sortiran a protestar.

Drets

2009-05-09T20:57:00.002+02:00

Aquesta setmana s'ha pactat la nova Llei d'Educació. No parlaré sobre la negativa d'ICV a recolzar-la, sino sobre la reacció del nacionalisme espanyol. Han utilitzat un principi propagandístic bàsic: han equiparat aquesta llei a una retallada de drets. En concret, del dret a ser educat en castellà. I, a més, han elevat aquest dret a la categoria de "dret bàsic". Ja no parlen del "dret a ser educats en la llengua materna", perquè òbviament aquest dret no existeix. Però insisteixen en mostrar l'aprovació de la llei com a vulneració de drets bàsics. No es queden aquí, sino que es pregunten com pot ser que a Catalunya es negui l'escolarització en el tercer idioma més parlat del món. Aquest últim punt, com es pot comprovar, no té relació amb el primer (igualment podriem preguntar-nos per què França també ho fa); no obstant això, l'utilitzen per a reforçar la seva posició. El problema que tenen és el següent: el nivell de castellà dels alumnes a Catalunya és el mateix que a la resta d'Espanya. A més a més, les proves de selectivitat dels catalans obtenen les mateixes notes que les dels espanyols. Això desmenteix dos dels "possibles" problemes que podia tenir l'immersió lingüística: no fa que els catalans sàpiguen menys castellà i no fa que els castellanoparlants catalans tinguin dificultats en aprendre. Si a això li sumem el fet que pràcticament no existeix ningú que tan sols sàpiga català, la conclusió és que, a la pràctica, la immersió (que aquesta llei se suposa que blinda) no té cap impacte negatiu en els nens, i que en canvi proporciona un coneixement del català difícilment obtingut d'altra manera. L'explicació és òbvia: amb la presència que té el castella a tot arreu de Catalunya, ensenyar o no en aquesta llengua no té cap impacte significatiu en el seu aprenentatge. Per tant, l'exigència d'aquest dret és bàsicament una qüestió de preferències: no té cap repercusió (negativa) a la pràctica, però potser els pares d'algú prefereixen que se l'ensenyi en aquesta llengua. Sincerament, no crec estar capacitat per rebutjar amb arguments convincents que aquest dret existeixi, tot i creure-ho. El que sí que puc és plantejar la següent pregunta: per què aquest dret hauria d'estar per sobre del dret a la independència d'una regió (i dic regió perquè no es pugui discutir que si s'és o no nació)? Quan algun nacionalista espanyol (o no nacionalista) em pugui contestar a això des d'un punt de vista de llibertats (més que res perquè són llibertats el que exigèixen amb l'educació), aleshores podrà defensar perfectament la supressió de l'immersió lingüística. Però fins ara, l'únic que he trobat han estat frases com "la sobirania nacional resideix en el Congrés i el Senat". Traduït: qui ha de decidir sobre la independència no és només Catalunya, sino tota Espanya. Però aquest debat és estèril: jo puc dir que les competencies en educació necessaries per aquesta llei les té la Generalitat, i que per tant la sobirania per decidir-la està en el Parlament. I ja hem acabat. Però el debat, crec jo, està a un altre nivell; en el nivell de drets i llibertats. I per tant caldria que fos amb arguments en aquest nivell que es respongués la meva pregunta. Cosa que, d'altra banda, mai he vist.
P.D.: senyor del Muro, si llegeix això, espero amb molt interès algun comentari ja que sé que en particular en aquest tema no estarà d'acord amb mi.

Estupidesa màxima

2009-05-08T08:40:00.002+02:00

L'odi visceral, la rivalitat sense sentit d'esquerra contra dreta, la desfassadíssima retòrica de la lluita de classes, la ràbia acumulada que busca un objectiu cap a on ser dirigida... tot això es va donar cita ahir a l'Assamblea de Madrid: treballadors afectats per EREs van arribar a apedregar l'Assamblea. Se suposa que el motiu va ser l'expulsió del seus representants de la cambra (expulsió lògica quan es veuen les imatges de com no deixaven de cridar...). En una crisi com la que vivim, amb un atur a nivells récords, un govern que ha negat la situació fins que no ha pogut amagar-ho més... i les úniques protestes són contra la senyora Aguirre! I això que la Comunitat de Madrid és de les que millor es comporta en qüestió d'atur: la taxa és de 13,61% (A Catalunya, un 16,25%...). Però què esperàvem, en un pais on el govern es manifesta amb els sindicats contra la crisi, on el ministre de treball no sap ni el que es diu (en dos meses la crisis está finiquitada!), i on el pla d'estímul de l'executiu central inclou una despesa de 50 milions d'euros en cartells per deixar clar quines obres les ha financiades ell. Això sí: "no es retallaran drets socials"!

Romeva

2009-05-07T21:52:00.004+02:00

Que Raul Romeva, eurodiputat d'ICV, és dels pitjors polítics de casa nostra fa temps que ho sabia. Ell encarna perfectament l'etiqueta de pijo-progre. Tot i que no sóc gens partidari de posar etiquetes, a ell li queda que ni fet a propòsit. Llegint el blog de la Dolors Camats vaig saltar al blog del personatge en qüestió. Després d'un llarg dia d'estudi, no sé per què m'ha donat per llegir a veure què deia. Començava fort: el títol diu "La dreta europea contra el dret de les dones a ser mares" amb un dibuix molt simbòlic d'una dona embarassada i una gran mà que li impedeix arribar al seu lloc de treball. Durant el primer paràgraf, es dedica a atacar aquesta dreta europea, on hi ha lloc també pel partit liberal (que, d'altra banda, ha demostrat en el passat que de liberal, en el bon sentit, no en té gaire...). D'una lectura ràpida del seu escrit se'n desprèn que la "dreta" ha votat en contra d'una proposta per augmentar la baixa per maternitat. Però hi havia un punt que no em feia el pes: es deia molt ràpid, però es parlava de "la implicació dels pares en la responsabilitat de tot el procés pospart". Si no ho hagués dit un comunista, ni m'ho hagués mirat. Però m'ha picat la curiositat. Un enllaç del mateix post m'ha confirmat la sospita: "Y es que soy de los que defienden que la verdadera igualdad sólo llegará cuando consigamos establecer los marcos adecuados para que las mujeres no sean discriminadas en la esfera pública ni en el ámbito laboral, pero también cuando dichos marcos permitan, o incluso obliguen, a los hombres a asumir sus responsabilidades en el ámbito privado y doméstico". Sí senyors, aquell projecte que volia colar el grup comunista resulta que parla d'obligar a l'home a assumir les seves "responsabilitats", les que decideixi l'Eurocàmara, of course, en l'àmbit privat. Com sempre, la igualtat que defensen es tracta d'augmentar la baixa per maternitat (i fer-la molt més alta que la de paternitat) i obligar l'home (que no la dona) a gastar temps cuidant els fills. En diuen "discriminació positiva". I després volen que votem a les eleccions. Però tranquils... sempre quedarà Estats Units!

Tonteries de la UGT

2009-05-03T11:07:00.002+02:00

No deixen de sorprendre'm aquests sindicalistes que en cap moment parlen dels increments en les subvencions que reben. Josep Mª Álvarez, el de la UGT de Catalunya, fa una reflexió d'un nivell intel·lectual digne de la totxana més mediocre. Ja al començament havia afirmat que ell "no creu" que el sistema de pensions estigui en perill. Perquè com sabem tots, això és qüestió d'opinions, no d'estudis rigorosos. Però al tema. L'entrevistadora li pregunta al nostre amic què pensa quan escolta gent com Josep Piqué dient que la solució a la crisi són els acomiadaments. I comença la gran reflexió: els culpables de la crisi són la globalització, el "pelotazo" i el diner fàcil, que per cert és el que defensaven Aznar i Piqué, que formen part del trio de les Azores, que són els que realment ens han ficat en aquest lio amb la invasió d'Irak, el dèficit americà que estem pagant tots i la pujada del preu del petroli en el seu moment com a conseqüència d'això. Finalitza dient que li fa "fàstig" perquè tots aquests senyors estan totalment desautoritzats perquè han ficat a la humanitat en aquest embolic. Acaba matitzant que Piqué no té molta culpa ja que no tenia molta responsabilitat... Increible. En cas de que algú vulgui escoltar-ho, aquí està. Però no ho recomano. Aquest tipus de discurs és el que domina els mitjans catalans (una de les raons per les quals no els segueixo més que puntualment). I davant això, què? Bé, jo de moment estudiar com si s'acabés el món i esperem poder contrarrestar en un futur la hegemonia dels "socialdemòcrates", en el fons comunistes, als mitjans de comunicació i a la política.

Atur, diners públics i més desastres

2009-04-26T10:47:00.003+02:00

Aquesta setmana s'ha sabut que aviat arribarem a la tant temuda xifra de 4 milions d'aturats. Ja ningú amb dos dits de seny afirmava que no hi arribaríem, però com és costum des del govern anaven deixant frases sense sentit quan se'ls preguntava pel tema. Fa menys de 6 mesos el ministre de treball negava categòricament la possibilitat de tenir tants aturats. De fet, a finals d'octubre preveia la fi de la crisi en dos mesos. Una persona totalment negada pel càrrec, vaja, que no se sap per què no ha estat relevada a l'última crisi de govern. Culpa a l'oposició de "tenir pressa per arribar als 4 milions". Ara diu que crearà un altre subsidi que permeti seguir cobrant fins i tot quan l'atur s'acabi. Tan ell com la ministra d'economia, Elena Salgado, veuen la ràpida destrucció de llocs de treball com la mostra de que l'acomiadament és barat i que el mercat de treball és flexible. Fa una setmana, Zapatero va compareixer al Congrés per explicar els canvis de govern; la seva intervenció es va basar en desqualificar Rajoy dient-li, entre altres coses, que no tenia autoritat moral per qüestionar segons quins ministres (al seu cap, ZP va pensar que com Cháves ha guanyat 6 eleccions i Rajoy cap, aquest últim no pot dir res...). I per rematar una setmana de grans actuacions, el dia dels 4 milions surt Bibiana Aído i explica que Espanya és ara un pais de colors. A més a més, li donen a ella la feina de parlar de la nova llei d'abortament, quan entraria clarament en les competències del Ministeri de Sanitat. No obstant, el simbolisme de presentar-la a través del Ministeri d'Igualtat és clar. Tot i que, òbviament, signifiqui més despilfarro de diner públic. I sobre el diner públic va parlar el Conseller Castells a Els Matins el divendres. Em va fer gràcia una reflexió que feia sobre per què era necessari el finançament. Segons ell, el model que hi havia fins ara ha anat tirant perquè el boom de la construcció ha permès l'entrada de molta pasta. Ara bé, una vegada acabat això ja no funciona. M'ha fet molta gràcia, dic, perquè afirma implícitament que el govern té una despesa ineludible, que es fa el possible per controlar-la però que, tot i així, són necessaris més diners. La veritat és una altra: com que els ingressos ha anat pujant inesperadament, tots els governs, inclòs el català, han anat gastant en més coses. Quan això ha acabat s'han trobat amb el problema: sembla que el sector públic és molt més flexible a l'hora de gastar més que de reduir la despesa. Sí, jo també prefereixo que els diners es quedin aquí que no que se'n vagin a Madrid (el cap i a la fi ens els treuen igualment), però aquest raonament del senyor Castells és fals. De fet, en general els governs MAI necessiten més diners; això sí, sempre en volen més.

"Imprevisible"

2009-04-15T08:35:00.002+02:00

La secretaria general de treball d'Espanya, Maravillas Rojo, veu molt probable que aquest any s'arribi als quatre milions d'aturats. Diu que la situació ha empitjorat "de forma imprevisible". La consigna és ara repetir aquesta paraula: IMPREVISIBLE. No importa que ho diguessin estudis de diferents entitats bancàries, d'universitats i fins i tot d'organismes internacionals. La situació no es podia preveure. Indignant, eh? I amb els nostres diners...
Per cert, curiosa la notícia de que l'Ajuntament de Girona multarà a qui no tregui el gos a passejar. I quan dic curiosa vull dir absolutament fastigosa. I òbviament el comunista Herrera ja ha dit que "s'ha d'obrir una reflexió sobre les obligacions de les persones que tenen gossos". Per què ens ha tocat això?

ZP en acció

2009-04-14T00:19:00.001+02:00

Impagable.

Odi irracional al PP

2009-04-09T10:04:00.002+02:00

L'existència d'una ràbia, d'una animadversió cap al PP ha quedat molt palesa a la tertúlia d'Els Matins. L'escena ha anat més o menys així:
J. C. Girauta: - el que ha quedat clar és que el govern d'Aznar sí que complia els compromisos amb Catalunya i amb tothom.
Mar (no he vist el nom complert): - bla bla bla ens va portar a la guerra d'Irak.
Magnífica argumentació. Enlloc de buscar alguns casos on Aznar no complís amb Catalunya els acords, per defensar la posició contrària que Girauta, treu el tema de la guerra d'Irak. Com fa ZP quan li critiquen la forma de marxar de Kosovo. És gent que seria incapaç de votar el PP tot i que fos clarament la millor opció. I per què? Odi irracional. No té cap sentit. És escoltar el nom d'Aznar, escoltar 'PP', i senten una espècia de fàstig. Si algú defensa alguna política d'Aznar, aquesta gent senten que el cos els demana mencionar la guerra d'Irak o el Prestige. Ho sé molt bé perquè a mi em passava. I també sé perfectament que TÉ cura.
Per cert, pels qui dubten de la punyalada de ZP amb la remodelació de govern: la nova ministra de cultura, González-Sinde, va recolzar -tot i que no firmar- el manifest per la llengua comuna. 'Zas, en toda la boca'.

L'alegria dels artistes

2009-04-08T11:42:00.002+02:00

Coincidint amb la nomenació de la nova ministra de Cultura, molt criticada a la xarxa, he tornat a visionar el vídeo de PAZ, els artistes que recolzaven (i previsiblement, segueixen fent-ho, tot i que prefereixen no sortir no sigui que els aturats s'enfadin i no els comprin discos) a ZP. El lema era "Defendemos la alegría frente al catastrofismo, la intolerancia y el retroceso". Això va sortir al mateix temps que el PP avisava de la que se'ns venia al damunt. Els artistes, en el seu món sense hipoteques o possibilitats de perdre la feina (de fet, quan va començar el fenomen OT recordo algun d'aquests criticant el programa... si és que la competència els aterra), demanaven alegria; no serietat, no realisme, no polítiques destinades a aminorar l'impacte de la crisi. Espero que ara estiguin contents... quan va ser l'última vegada que van parlar? Ah, sí, per despotricar contra Israel. La gran sort és que cada cop hi ha més gent, gràcies a la feina de bloggers, que detesta la campanya per mantenir l'statu quo d'aquest grup amb la col·laboració del PSOE. Esperem que això es noti a les següents eleccions...

Remodelació de govern

2009-04-07T13:29:00.002+02:00

Estic veient la compareixença de ZP per explicar les reformes al seu govern: Salgado ministra d'economia i vicepresident segon, Chaves ministre de cooperació territorial i vicepresident tercer, Blanco ministre de foment, Ángel Gabilondo ministre d'educació, González Sinda ministre de cultura, i Trinidad Jiménez ministra de sanitat. Notícies positives: la Madeli, el Molina i el Solbes estan fora. Notícies negatives: Blanco i Chaves. Però vaja, això ja se sabia. I realment me la porta fluixa. Però les coses més destacables han estat altres: com babeja la Sexta amb el president; les parides que ha dit ZP per justificar l'entrada de Blanco a Foment; la importància que li ha donat a l'educació; i la justificació del canvi de govern per haver entrat a una nova fase de la crisi (??). Tonteries, vaja, menys el tema de l'educació: potser algú li ha comentat que millorar el sistema educatiu és clau pel futur del pais. Però no cantem victòria: cal veure quines idees brillants tenen per millorar-lo. Ara bé, quina tonteria de compareixença: podria haver enviat un breu comunicat que hauria estat igual. I és que això de voler donar un nou impuls, d'agraïr a Pedro Solbes i dir que tots hem après d'ell no sé què i no sé quantos, en fi, tot el que ha sortit per la seva boca per justificar la remodelació és fals. Ho ha fet perquè la seva imatge estava quedant malmesa. Si realment li importés sortir de la millor forma de la crisi, hauria canviat també a Corbacho i a Sebastián i hauria col·locat de ministres gent amb un perfil menys polític. Però ha fet tot el contrari. Espero de tot cor que el PSOE es foti una bona òstia a les Europees (per cert, que són el 7 de juny, que resulta que el 90% de la població no ho sabia... i no m'extranya!). A veure si així, amb una mica de sort, es veuen obligats a convocar eleccions anticipades i ens desfem d'aquest suplici...

Defensant els mossos

2009-04-01T12:19:00.002+02:00

Avui, el vicepresident de Catalunya, Carod-Rovira, ha defensat amb decisió el cos de policia catalana. Sobta veure quelcom semblant, més quan el propi conseller d'interior, l'ecosocialista Saura, ha estat molt més subtil i, de fet, s'ha mostrat dur amb ells, quasi com si no fos ell el seu cap. Ara s'exclama perquè es suggereix que ell no pot dirigir aquesta conselleria. Diu que és "antidemocràtic". Curiós que els reciclats comunistes, admiradors de la Cuba de Castro, els surti tan ràpidament la paraula antidemocràtic. Però és òbvi que el president d'ICV té un problema a la conselleria d'interior: part dels seus votants són declarats "antisistema", que es tanquen i no permeten l'accés a la universitat, tallen la ronda i aquestes coses. Coses il·legals, en resum. No entro a valorar si dono suport o no (que no) però això és un fet. Llavors tenim una persona responsable d'actuar contra qui infringeix la llei... però que això és contrari als seus interesos electorals. Per tant, senyor Saura, objectivament vostè no és ni idoni ni recomenable que dirigeixi interior.

Contradiccions

2009-03-25T16:48:00.002+01:00

Contradiccions. Sempre, una i altra vegada, surten a la superfície les grans contradiccions de la progressia en general. Sí, és clar, la dreta també en té. No obstant, l'esquerra fa més ràbia en aquest sentit, ja que tot ho barnissa d'una superioritat moral decididament hipòcrita. L'últim exemple el llegeixo a El Mundo: Le Pen podria ser president del Parlament Europeu durant uns dies, ja que la normativa diu que, després d'unes eleccions, com les de juny, l'etapa de "transició" estarà presidida pel diputat més veterà. I, coses de la vida, és probable que aquest fos Le Pen. I on està la contradicció? Molt senzill: la progressia ja ha posat el crit al cel, ha recordat les declaracions d'aquest personatge i han començat a proposar modificacions de la normativa per a evitar-ho. Exactament els mateixos que es queixen de que s'il·legalitzin partits polítics per simpatitzar amb terroristes. Si vols acceptar a partits no democràtics en el parlament, no pots intentar a correcuita canviar la normativa per a que Le Pen, democràticament escollit, no presideixi el PE. Però no ens enganyem: l'esquerra no hi veu cap contradicció, ja que ETA s'ha equivocat en els mètodes però el seu ideal és correcte, mentre que Le Pen és un nazi cabró. La mateixa visió que endolça els pecats de Stalin o Castro. Doncs no: aquests, antiliberals ho són tots, així que per a tots el mateix tracte.

Fora de Kosovo

2009-03-21T02:03:00.002+01:00

La ministra Chacón, la del "si tu no vas, ells tornen", la que ara es fa la despistada amb la negociació del finançament, ha decidit retirar els 630 i pocs soldats espanyols que estaven a Kosovo. A més tal com ho ha anunciat ho ha fet. Espanya realment es guanya a pols que se'l consideri un pais governat per ineptes. La decisió, segons el govern espanyol, és llògica, ja que s'oposaven a la independència de Kosovo. I EEUU sembla que sigui la única amb voluntat de quedar-se a la zona de conflicte. Zona que, per cert, està a Europa. Fins i tot els militars espanyols han protestar per haver-se fet tot depressa i corrents.
Un nou exemple (i he perdut el compte) de la incompetència general dels que governen Espanya. No sé si era millor enretirar-se de la zona o no. No sé si calia, si s'havia fet tot el que calia fer. No ho sé. Només sé que es fan les coses de la pitjor manera possible i es justifiquen de forma encara més patètica. Que bé que s'està a 2000 quilòmetres...

Pensaments

2009-03-18T12:42:00.000+01:00

Obro el meu portàtil. Repasso els principals titulars dels mitjans catalans. A LV parlen del desallotjament dels estudiants anti-qualsevolcosa, que ja duien des de novembre a la UB. Tres (només tres!) estudiants detinguts i un agent ferit greu. D'aquest últim no se'n parlarà, és clar. Les agrupacions anti-tot, que reclamen diàleg amb el rectorat però no permeten que polítics i gent relacionada amb el PP s'expressi lliurament a la universitat, exigeixen dimissions. A la UPF van durar dos dies; a la UB, quatre mesos. És veritat: el rector de la UB hauria de dimitir. I de pas el conseller de l'Interior, per trigar tant a intervenir. Resulta que ha comentat alguna vegada que no era el moment "idoni" per a fer-los fora. Fantàstic.
Me'n vaig a la pàgina de TV3 a veure a qui ha entrevistat el Cuní avui: després de que ahir parlés un més que correcte Artur Mas, avui baixen el llistó i porten el president del govern a l'ombra, José Zaragoza. No tinc ganes de perdre el temps. Baixo una miqueta la mirada i em començo a trobar malament. A Hora Q, que volien entrevistar a l'estafador de bancs i per tant delinqüent Enric Duran, porten enlloc d'aquest al seu advocat. Fins aquí passa, ja que total el programa no el veu ningú, i no m'extranya. L'únic que val alguna cosa és el David Bassa, i la presentadora el talla cada dos per tres... però bé, el que m'ha semblat fastigós no és això, sino com han titllat al delinqüent: "el Robin de la banca". Genial. Espero que a l'HGM no l'importi que li robi la meitat del que cobra per a donar-ho a... mi mateix, que sóc més pobre que ella. En què ens hem convertit?
Algú va dir que quan s'abandona la teva terra, el teu pais, et tornes més patriota. I una merda.

Derrota de Pepiño/ZP

2009-03-02T09:26:00.002+01:00

No puc ocultar la meva satisfacció pel resultat a Galícia. Rajoy es veu reforçat, i el PSOE se'n duu una derrota abultada. Pepiño Blanco, que s'havia volcat a la campanya, i ZP, que també havia tingut una gran presència l'última campanya, queden en entredit. I Rajoy es veu reforçat. Touriño, que davant dels escàndols de la despesa en reformar el seu despatx no s'ha atrevit a presentar les factures, se'n va cap a casa. I bravo per Feijoo, que en només 3 anys des de que va assumir la presidència del PP gallec ha arribat al govern. Respiro més tranquil sabent que ZP ha quedat avisat de que no té llibertat absoluta.
I al Pais Basc, ja veurem perquè queda saber la distribució final d'escons. La sortida del govern d'Ibarretxe pot ser una bona notícia perquè hi hagi certa regeneració al poder. Però tot està per veure... i no oblidem que l'esquerra abertzale ha obtingut 100.000 vots nuls. La situació d'excepció del Pais Basc (amb l'exemple del noi que ha de demanar perdó i marxar-se del poble per haver destrossat una herriko taberna... després de que li haguessin posat una bomba sota casa seva) no justifica deixar tantes persones sense representació parlamentària. Dit això, potser des d'un punt de vista pragmàtic tingui alguna utilitat per a resoldre el conflicte. Però tot està per veure.

Eleccions claus

2009-03-01T14:16:00.002+01:00

Avui voten els gallecs i els bascos. A Galícia, el PP guanyarà però si no treu majoria absoluta es reeditarà el pacte Touriño-Quintana. Al Pais Basc, no se sap quins pactes hi haurà tot i que s'intueix que si PSE-PP-UPyD sumen, faran Patxi López lehendakari. No obstant, crec que les eleccions claus són a Galícia. I per no quedar-me sempre al marge parlant de que jo votaria en blanc, diré que vull que guanyi el PP. Podria donar diferents motius, com que Fraga no és Feijoo, que el bipartit no ha fet res, que Quintana es dedica a fer mitins en viatges del INSERSO, que Touriño es gasta una bona pasta dels contribuients a redecorar el despatx, que m'agradaria veure la cara de Pepiño després de fracassar, ... Però el cert és que no vull que el PP ara mateix entri en una gran crisi interna. És necessari, en moments de crisi com aquests, que els socialistes tinguin una oposició que realitzi un marcatge cos a cos. Si a Galícia Feijoo no pot governar, el lideratge de Rajoy es veurà molt debilitat i el PP estarà més pendent de lluites internes que de les tonteries que fan els socialistes. En canvi, una majoria absoluta dels populars reforçaria el seu president i podria centrar-se en vigilar a Zapatero. El que els passi als gallecs m'importa poc (em refereixo a les conseqüències per ells dels resultats electorals), però que el PSOE se senti relativament lliure de fer el que vulgui és perillós.

Garzón emprenya la Fiscalia Anticorrupció

2009-02-26T12:38:00.002+01:00

Bona explicació del que està passant amb la investigació del cas de corrupció i a què juga Garzón avui a El Mundo. Trobo curiós que algunes persones amb les que he parlat tracten d'exculpar el jutge en aquesta patranya de cas. Ex número 2 del PSOE a les llistes de Madrid fa uns quants anys, fins i tot el Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg va dictar una sentència l'any 2004 sobre unes pràctiques poc riguroses del jutge en qüestió en segons quins casos. I tot i això, aquest home segueix exercint com si res. Sí, molt bé, va anar a per l'assassí Pinochet; i què? Amb una bona acció tens carta blanca la resta de la teva vida? Doncs jo ahir vaig ajudar a una velleta a creuar el carrer...

Politització de la justícia i algunes reflexions

2009-02-20T11:12:00.002+01:00

He estat repassant els meus posts, i resulta que ja fa un temps que no critico al PP. Com que vivim en una societat d'etiquetes (si portes la contrària a un progre ets un "fatxa" o un pepero), atacaré un dels eixos fonamentals (i més contradictoris) dels populars, no sigui cas que m'encasillin. Bé, això és només una excusa, perquè em rellisca bastant si algú és tan curt que pensa que tothom qui no estigui d'acord amb ell és un feixista.
El PP es posa les mans al cap per tota la maquinària que han embestit contra ells. Crec que tenen tota la raó: les maniobres de fer anar a polítics o gent relacionada pels jutjats per després deixar-los lliures són del tot reprovables. Quan a més el que ho fa és un exdiputat del partit contrari que casualment es troba al govern, resulta indignant. I si hi sumem unes filtracions oportunes al diari més llegit i proper al PSOE, cal ser molt ingenu per no veure-hi la relació. No obstant, el PP no és qui per demanar la independència del Poder Judicial. Un dels eixos de la política del PP és il·legalitzar qualsevol partit que pugui estar relacionat amb l'esquerra aberzale. Per aquest motiu el congrés va fer una llei en aquesta direcció. Però resulta que qui decideix si il·legalitzar un partit o no és el propi govern. De fet, el mateix PP ha estat demanant que el govern del PSOE il·legalitzi ANV i el PCTV. Recapitulem: els mateixos que demanen independència del Poder Judicial, defensen que sigui el propi govern qui digui a quin partit il·legalitzar. Senyors del PP, em sap greu però això no s'aguanta per enlloc.

Vaclav Klaus

2009-02-19T16:01:00.004+01:00

Vinga, vaig a aplaudir les declaracions d'un polític. Aquest polític és ni més ni menys que el president de la República Txeca, Vaclav Klaus. Amb un parell, s'ha anat al Parlament Europeu a criticar el pensament únic entre els estats membres i les institucions comunitàries de que cal avançar en la integració i que qui no pensi així és etiquetat com a enemic. Així ho explica LaVanguardia i així ElPeriódico. M'agrada no tant pel seu euroescepticisme com per dir coses bastant òbvies i que ningú s'atraveix a dir. El mateix Sarkozy, de la França que es considera tan europea, demanava que les plantes d'automòbils a l'extranger (a la República Txeca) tornessin a la pàtria francesa per a crear llocs de treball. Si això no és euroescepticisme... Klaus no és que no cregui en cap projecte europeu, sino simplement creu que hi ha altres formes de fer-ho i que se sorprèn que no es puguin debatre. El dogma és que estar a Europa és el millor que ens pot passar, que l'euro ens protegeix de tot i que si no el tinguéssim estaríem molt pitjor, i que cal seguir cedint sobirania per afrontar problemes que cada cop són més globals. Això hauria de ser una opinió, però no ho és: és un dogma.

Manipulacions

2009-02-17T11:03:00.002+01:00

Aquest és el post número 100. No està malament. 100 posts en 9 mesos. Però anem per feina. Fa poc el meu bon amic Pau Pujolàs em va passar un link esfereïdor: un càrrec del PSC va ser arrestat per una presumpta col·laboració amb terroristes. El pitjor no va ser això, sino l'intent d'esborrar qualsevol rastre de la veritat: el ministeri de l'interior li va canviar els cognoms perquè no se'l reconegués, a la vegada que la web del PSC de Ciutat Vella n'esborrava qualsevol rastre. Per sort, el gran Google guarda pàgines a la seva memòria, de tal forma que es va poder recuperar la informació esborrada. Repeteixo: el punt clau no és que el detinguin com a sospitós, sino tota la manipulació posterior perquè no se sabés la veritat. Duta a terme, és clar, pel partit que ens governa a tot arreu (municipi-diputació-generalitat-estat). Un altre link, el documental "Palliwood" en castellà. Altra vegada aquest afany per a manipular la veritat. Aquest cop, però, amb conseqüències catastròfiques. Clar que no m'extranya, ja vam veure que la notícia de l'atac d'Israel a una escola de l'ONU (que va obrir portades i telenotícies) esdevenia falsa (amb la rectificació, quan n'hi havia, bastant discreta). L'objectiu dels periodistes ja no és observar què passa i transmetre-ho tan objectivament com poden. Ja no és l'honestitat. Com feia William Randolph Hearsh, el "protagonista" de Citizen Kane, de la realitat només n'extreuen imatges: la història ja la fabriquen ells.

Més de Venezuela

2009-02-16T09:43:00.002+01:00

Em llevo avui, i el primer que he fet ha estat consultar el resultat del referèndum de Chavez. L'ha guanyat. Ja havia dit que no pararia de preguntar (ni de dilapidar diners públics) fins que no sortís el sí. Molt democràtic. Ara sortiran els esquerranosos dient que com que s'ha votat en referèndum, és democràtic. Llàstima que ja s'havia dit que no anteriorment... però això no els importa. La veritat no els importa. L'eurodiputat Luis Herrero, per dir "dictador" a Chavez, és fet fora del pais per la força. I el seu colega, Raul Romeva, decideix que Chavez "té dret a expulsar-lo, ja que el va insultar". Clar que no m'extranyen les seves declaracions: al cap i a la fi, tant el mandatari veneçolà com l'eurodiputat d'Iniciativa suspiren per un model d'estat feixista. Per què no haurien de coincidir? Ara bé, si algun membre d'Iniciativa fos expulsat d'EEUU pels adjectius, molt pitjors que "dictador", que han dedicat als americans, clamarien al cel perquè no es respecta la llibertat d'expressió. Per sort al món civilitzat es respecte una miqueta. I, mentre així sigui, podré seguir escribint aquí el que em doni la gana. Aquests escrits no tenen gaire qualitat, ni literària ni periodística. Però sí que tenen quelcom que manca a la premsa espanyola: sinceritat.

Amb l'Euro, tot millor?

2009-02-06T22:29:00.002+01:00

Últimament, la postura dels defensors de l'euro s'ha vist reforçada. Els problemes de Gran Bretanya, on hi ha rumors sobre una voluntat d'entrada a la moneda única, es mostren com la prova palpable de la importància de compartir una modena forta com és l'euro. Més encara, un altre païs fora de l'euro, Islàndia, ha sofert una caiguda espectacular del valor de la seva moneda fent encara més cara la deuda exterior que té, deixant l'illa en suspensió de pagaments. Una de les frases més repetides avui en dia pels euròfils és la de "imagineu on estariem si no tinguéssim l'euro". No obstant, aquesta frase comet un error de base: suposa que, sense l'euro, haguéssim arribat al mateix punt just abans de la crisi. Em temo, però, que no és així. I no és així per una raó molt senzilla: la política monetària comú. La teoria de l'euro deia que, amb la moneda única, els cicles econòmic es sincronitzarien en tots els Estats membres, i que per tant una política monetària única no portaria problemes. Llàstima que, almenys de moment, això no ha estat així. Espanya, des del moment que vam tenir euros a les nostres mans, el 2002, ha estat creixent per sobre del 3% . No obstant, la desastrossa marxa de l'economia alemanya va fer que a finals de 2002 el Banc Central Europeu fixés el tipus d'interès oficial per sota del 3%... deixant-lo al 2% pràcticament des de 2003 fins a 2006. Per fer-se una idea, la inflació espanyola durant el mateix periode va ser, cada any, superior al 3%. Dit d'una altra forma, l'estalvi significava pèrdua de poder adquisitiu. En una fase alcista del cicle, amb altes expectatives, i amb un tipus d'interès real negatiu (o molt pròxim a zero), el consum resultava més barat que mai. He sentit a alguna gent dir que ara no té sentit estalviar: res més lluny de la realitat! Fins i tot si no tinguéssim en compte la incertesa sobre la situació futura, amb una inflació per sota de l'1% i uns tipus d'interès del 2% (o superiors en algunes Caixes d'Estalvi o en lletres del tresor), per fi tenim després d'uns quants anys tipus d'interès real (clarament) positius. Ergo, estalviar té molt de sentit. Però seguim on estavem. La política monetària única va centrar-se en reactivar Alemanya, fent que la resta encarés un preu del diner molt baix. Si haguéssim tingut una política monetària a Espanya, amb un Banc Central independent i amb l'objectiu d'inflació del 2% (el que tenia el BCE), l'orgia creditícia viscuda no hagués estat tal. Potser haguéssim tingut altres problemes, o potser no. Però és bastant segur afirmar que la política monetària duta a terme pel BCE ha participat de forma decisiva en la bombolla immobiliària/creditícia espanyola. Els tipus d'interès al 2% han recalentat l'economia. I això ara ho paguem. Aquests que culpen als bancs de la crisi (i també a l'"excessiva" flexibilitat laboral) semblen ignorar que la banca no presta per sota del tipus d'interès oficial (cosa que fa la política monetària útil). Sense la moneda única, no ens haguéssim anat tan lluny de les nostres possibilitats. Així doncs, no és veritat que la caiguda que estem patint hagués estat molt més forta sense l'euro... simplement perquè no hauriem arribat tan amunt!

Menys sovint

2009-01-28T14:13:00.002+01:00

Últimament la meva adicció a la política està pels núvols, i per aquest motiu he decidit prendre-m'ho més tranquilament. A partir d'ara, i almenys mentre duri el master, escriuré tan sols una vegada al mes, intentant que siguin articles més complets dels que faig habitualment. La situació actual, on es posa de manifest el poc nivell polític de l'estat, fa que estigui permanentment mirant que diuen els uns i els altres... i això no pot ser. Així doncs, em despedeixo... fins d'aquí a 30 dies!

Goodbye, Mr. Bush

2009-01-22T11:45:00.000+01:00

Adéu, president Bush. No has estat un gran president, és veritat, però tampoc el pitjor de la història. Se t'ha acusat de moltes coses. Per exemple, se t'acusa de la crisi financera internacional que vivim actualment. Es diu que és culpa teva perquè vas desregular els bancs en excés. Els que defensen això, però, no saben que la gran llei desreguladora, la Gramm-Leach-Bliley Act, es va aprovar el 1999, amb els vots, entre d'altres, de la demòcrata Nancy Pelosi. Tu, si alguna cosa has fet, ha estat posar més regulació, i en tot cas van ser congressistes del teu partit qui, fa 5 anys, alertaven sobra l'excés en la concesió de crèdit... mentre els demòcrates deien que aquí no passava res. Alguns et volen jutjar per crims contra la humanitat. I és que la guerra d'Irak va ser un gran error, ja que ha quedat palès que no era cap amenaça immediata. Ara bé, aquests que, majoritàriament des d'Europa, volen donar-vos lliçons morals, després no diuen res sobre agressions de Rússia a Georgia o sobre dictadures que duren mig segle com a Cuba. Quan, des d'Europa, s'acusi a la societat americana de doble moral, riu-te'n. Riu-te'n perquè no es pot ser més hipòcrita. Aquí tenim la vergonya de tenir manifestacions on es criden visques a Hamàs. Sí, aquells que volen la destrucció d'Israel i que fan el possible per aconseguir-ho, fins i tot sacrificant a la pròpia població civil. Tampoc se'ls demana, a ells, ser jutjats per crims contra la humanitat. Té de felicitar, per cert, pels grans reflexos que vas tenir esquivant les sabates que et va tirar aquell periodista. Has de reconèixer que era quelcom que podia passar, tot i que no per això no cal condemnar l'atac. Crec que a Europa els ha fet gràcia perquè no et va donar. Si t'hagués donat, ho podrien defensar com fins ara? És correcte llençar una sabata, o donar un cop de puny (és similar) com a protesta? Això sí, si el rei li diu a un governant "¡por qué no te callas!" està insultant la democràcia i bla bla bla. Sí, George, es torna a demostrar la doble moral europea. I per acabar el teu mandat, com a societat heu demostrat que les velles històries de racisme són aigua passada. Vosaltres, a qui els medis europeus us mostren com una societat bastant recista, escolliu un president negre. I tapeu la boca a tothom. Us envejo. Aquí, al vell continent, tothom s'omple la boca però ningú mou un dit. Per això, 43, descansa ara que pots i desitjem que el nou president ho faci millor que tu. Adéu, George, i sort, Obama.

Sobre la baixa per maternitat

2009-01-19T09:12:00.002+01:00

Després del cas Chacón, fa poc hem sabut que la ministra de justícia francesa, Dachida Dati (la que té un fill de no se sap qui), ha tornat al treball només 5 dies després de donar a llum. No cal dir que una part de la societat s'ha esgarrifat davant tal gosaria. Desconec si ella se sentia amb forces físicament per a tornar: si així era, no veig quin és el problema. Els ministres homes tenen un fill i ningú s'entera perquè falten potser un dia a la feina. Les dones poden gaudir de 16 setmanes de baixa per maternitat, però també poden escollir no fer-ho. Sembla que una part de la població no entén que això és igualtat. Poder decidir per elles mateixes és el que abans no tenien i ara sí. Clar que es parla de "pressions" per a que torni, comparant-la amb la situació d'altes directives que tampoc gasten tot el permís de baixa. I la meva pregunta és: algú ha mirat si els alts directius gasten o no el seu permís de paternitat? Perquè si estàs a un lloc de molta responsabilitat (cosa que has escollit tu voluntàriament), el món no para perquè tu hagis tingut un fill. Un no pot pensar, sigui home o dona, que estant 16 setmanes de baixa no tindrà cap efecte. Collons, que són 4 mesos! Però no, el que semblen demanar alguns "progres" és un status especial per a la dona, que li permeti fer allò que l'home no pot fer. Si obliguéssim a les empreses i al mercat a que fessin el possible perquè la dona pogués gaudir de tota la baixa per maternitat, el resultat seria genial: les dones podrien disfrutar del seu fill a l'hora que mantenen el seu lloc de treball intacte... doncs no. No es contractarien més dones i punt. Tan difícil és d'entendre que l'alliberació de la dona significa que tingui llibertat per escollir? Tan difícil és d'entendre que NO significa que hagi de viure com una part del moviment feminista vol que visqui?

Ministres sociates

2009-01-17T10:36:00.003+01:00

La Vanguardia publica avui una entrevista al ministre de sanitat Bernat Soria. Al titular ja mostra per on va la cosa: "el copago dañaría a los desfavorecidos". Quan li pregunten sobre com estimular un ús responsable del sistema sanitari, la resposta és fulminant: "es preciso incrementar la responsabilidad del ciudadano"... i ja està. El ministre esperava que no li preguntessin més sobre el tema, però l'entrevistador ha insistit. Finalment, la resposta ha estat la típica de la progressia espanyola: "con educación y promoción de la salud". Dit d'una altra forma, fent més i més i més campanyes publicitaries per concienciar a la gent. És curiós com aquest govern sociata defuig qualsevol mesura efectiva per perdre's en retòrica una i altra vegada. Aquest ministre també es troba totalment en contra de pagar un euro per a cada visita. No dóna cap raó, evidentment, però està en contra. Està en contra de qualsevol mesura que pugui mostrar resultats immediats, i prefereix de parlar sobre "educació" i totes aquestes coses l'impacte de les quals és complicadíssim d'evaluar. Així està el pati.
El pitjor de tot és que no és l'únic. Tenim una ministra de foment desastrossa i que a més s'hi recrea. Un ministre d'economia al que li fa mandra fer uns nous pressupostos quan els que encara s'han d'aprovar estan desfassadíssims. Un ministre de treball que menteix de forma descarada sobre l'atur i encara ara es mostra convençut de que no arribarem als 4 milions. Una ministra de defensa que es va passar les eleccions avisant del desastre que tindriem a Catalunya si guanyava el PP i que quan ha d'intercedir pels interesos catalans es col·loca al costat del PSOE. Una ministra de vivenda que a l'única cosa que es dedica és a dir que els preus ja no baixaran més i que cal comprar ara. Una ministra d'igualtat que... bé, que no fa res. Una vicepresidenta que tampoc se la veu gaire. El ministre Sebastian està obsessionat en regular la temperatura de tot arreu, i en això basa tota la seva acció. I del president millor no en parlem. És la mostra clara de com governa el PSOE: s'intenta tapar la ignorància i la inutilitat dels dirigents a base d'una retòrica buida i d'atacar els rivals permanentment. Rivals que van més enllà del partit a l'oposició. Aquests sociates, que demanen que es depurin responsabilitats per la crisi financera, s'ho haurien d'aplicar ells mateixos. La responsabilitat és la base de qualsevol sistema liberal: ser lliure vol dir assumir les conseqüències dels teus actes, siguin bones o dolentes. Els ministres fan aigües per tot arreu, així que els correspon assumir responsabilitats i anar-se'n. Però no ho fan. Perquè apliquen al peu de la lletra l'eslògan de Montilla, però a l'inrevés: Paraules, no fets.

Una mica d'optimisme

2009-01-16T18:18:00.002+01:00

Ahir a la tarda, juntament amb quatre estudiants catalans més de la LSE, vaig tenir el plaer de conversar uns moments amb el Conseller d'Economia, Antoni Castells. L'experiència va ser molt satisfactoria. Entre d'altres coses, va negar que la desafecció dels ciutadants vers la política vingui perquè els polítics no s'expliquen bé (l'autocrítica que més es fa): no és que no s'expliquin bé, sino que no fan el que han de fer prou bé. No va acabar aquí. Una frase molt significativa: "fa cinc anys que estic al govern, i per tant fa 5 anys que em torno una mica més tonto cada dia". Explicava que durant la vida vas acumulant capital, en el seu cas com a acadèmic (tot i portar en la política des dels 17 anys), però que quan arrives a un càrrec de tal importància no tens temps ni per anar actualitzant aquest coneixement acumulat, i que per tant en vas perdent una mica cada dia. L'Antoni Castells sembla una bona persona, algú que mostra com és i el que pensa. De fet, es queixava de que la política en el nostre pais a vegades això no ho permet, que està mal vist. No obstant això, crec que era molt franc amb nosaltres en tot el que deia. Va allargar més del previst la seva (curta) reunió amb nosaltres, tot i la insistència de la seva ajudant. I ens va deixar un missatge d'optimisme: un de nosaltres li va dir que és una mica decepcionant que un polític opini malament del joc de la política, però ell va contestar que no, que això és positiu, que significa que hi ha gent allà dins que sap que les coses no s'estan fent bé. Em quedo, doncs, amb aquest missatge d'optimisme, tan necessari crec jo en un moment com aquest.

Noto aire liberal a la política catalana?

2009-01-13T20:30:00.003+01:00

Semblava que no es podia canviar res. Estàvem dins d'un forat negre, incapaços de sortir-ne. El conseller de l'interior va a una manifestació de suport (indirecte) a Hamàs i s'excusa dient que "altres ministres ja havien anat a manifestacions antiterroristes" (Saura dixit, en una nova mostra - i ja en van masses - de la ignorància i el sectarisme d'aquest "senyor"). El conseller Nadal opina que caldria que la velocitat variable també s'apliqués cap a dalt i, de nou, els comunistes d'ICV se li tiren al coll. Quan semblava que en això s'havia convertit la política al nostra pais, arriba una petita esperança: Mas nombra Ramon Tremosa, professor d'Economia de la UB, candidat de CIU a les eleccions europees. Si un es passeja per la seva web, i es mira els articles a diferents diaris, troba que se surt de la línia típica de culpar de la crisi a la desregulació. I, el que per mi és més important, adverteix de forma notable dels riscos de caure en l'intervensionisme. Cal mencionar, també, les ressenyes que hi ha sobre Von Mises i Hayek, dos dels liberals més importants del segle XX. Ja sé que la meva alegria pot ser excessiva. Ja sé que només són unes eleccions al parlament europeu. Però és un avenç, encara que sigui petit. Si no veig un canvi de discurs del candidat, tornaré a votar a un partit després de 4 anys fent-ho en blanc. No ens decepcioni, profesor Tremosa.

Què importen les xifres?

2009-01-12T18:07:00.003+01:00

Avui, a El Pais, Almudena Grandes publica un article que titula "Experimento". Aquesta dona és escriptora, i, per variar, està dins del grup d'intel·lectuals pseudoprogres que surten al carrer disparats quan alguna imatge de les notícies els remou una mica l'estòmag després dels grans àpats que es cruspeixen. És molt corrent que gent que no té ni idea de com funcionen el sistema financer americà afirmi que la culpa de la crisi és de la desregulació del sector. Com el politòleg Josep Maria Colomer, que després de passar-se mig programa de l'Àgora acusant les polítiques neoliberals de Bush de tots els mals no va poder respondre a la simple pregunta "quines regulacions ha eliminat Bush que han provocat la crisi?" que li va formular el gran professor Sala-i-Martín. A l'article, Almudena Grandes afirma que la culpa de tot la té el capitalisme. Que aquest només serveix per fer-nos més pobres (clarament, si no compareu la situació espanyola actual a la de fa 30 anys!). Un podria tenir la gosaria de pensar que aquesta dona ha contrastat xifres, que ha treballat algunes dades per arribar a la seva conclusió. Òbviament, la resposta és no. I no només això: afirma de forma rotunda que, amb el pla de rescat econòmic nordamericà, es podrien repartir més de 100 milions de dòlars a cada habitant del planeta! La fórmula és senzilla: 700.000 milions de dólars dividit per una mica menys de 7.000 milions de persones. Upps, si només surten 100 dòlars... Dec tenir la calculadora averiada... Ah no, si l'he fet de cap. Però això no acaba aquí: la senyora de l'article està tan capficada en que això és així (en que la seva idea preconcebuda és real, encara que la realitat la contradigui) que falla també la comprovació! Multiplica els més de 100 milions de dòlars per quasi 7.000 milions de persones, i li surt 700.000 milions! Visca! I per acabar, extreu dels seus resultats equivocats unes "sombrías conclusiones". El més divertit, però serà que quan algú li digui que ha fet malament la divisió, estic segur que la seva resposta serà "d'acord, però això no canvia les meves conclusions". Vet aquí la diferència entre gent amb "esperit científic", que contrasta els seus pensaments amb la realitat, i altres xarlatans, que només saben repetir una i altra vegada les mateixes consignes sense saber realment de què parlen.

Oh grans intel·lectuals il·luminats

2009-01-10T11:36:00.003+01:00

Què orgullós estic dels nostres intel·lectuals i artistes. Ells, tan savis com són, il·luminen a la societat i ens expliquen a qui hem de recolzar, a qui hem de donar l'esquena i contra qui hem de protestar. Què fariem sense ells? Aquest diumenge han convocat una manifestació per protestar contra la matança de palestins a Gaza. És un xic curiós que no sortissin amb tanta força quan Hamàs matava membres, també palestins, de la OLP. Però ells són els superiors, jo sóc un simple ignorant. Si no van dir res, ha de ser perquè els del partit d'Abbas eren dolents i ho mereixien. Tampoc culpen als membres de Hamàs de la matança de civils en la invesió de l'exèrcit israelià. No dic que els nostres artistes i intel·lectuals s'equivoquin; no gosaria! Deu ser, evidentment, que Hamàs té tot el dret d'utilitzar civils com a escuts humans, amagant-s'hi darrere quan mata a objectius civils d'Israel. Si és que, a més a més, els cohets llançats per Hamàs cap al pais veí, i les morts que han causat, no són més que un simple pretext per Israel: no hi ha res reprobable en aquestes morts. Gràcies, une vegada més, als intel·lectuals i artistes espanyols per explicar-nos a la resta de mortals qui són els bons i qui els dolents; seguirem pagant, gustosos, tots els cànons i les subvencions que ens demaneu... ¡faltaria més!

Raons per marxar

2009-01-08T09:13:00.002+01:00

Avui trobem a l'estat espanyol una bona raó per a la independència: s'asseuen a la banqueta dels acusats tres dirigents polítics, el lehendakari Ibarretxe, Patxi López, Rodolfo Ares, per haver parlat amb el dirigent de la il·legalitzada Arnaldo Otegi (aquest també està entre els acusats). Simplement per haver-s'hi reunit. És altament improbable que els declarin culpable: dit d'una altra manera, és difícil que es consideri que dialogar amb el dirigent d'un partit il·legalitzat vulnera la llei de partits. No obstant això, és patètic que la justícia hagi acceptat a tràmit l'acusació particular del Foro Ermua i que el fet de parlar amb un altre dirigent tingui alguna possibilitat de ser punible. Quan marxem d'aquí?

De víctimes i culpables

2009-01-07T09:44:00.002+01:00

La campanya informativa que estem vivint a Espanya per a presentar Israel com a únic culpable està arribant a dimensions preocupants. Sembla que els de Hamas siguin sants. Els mateixos que van reventar l'últim gran intent d'acord entre ambdós pobles a base d'atemptats suicides. Els mateixos que s'amaguen darrera la població civil per atacar a l'exèrcit d'Israel. Alguns, com El Intermedio d'ahir, opinen que això és mentira dient més o menys que "la teoria que ens volen fer creure de que Hamas utilitza la població com a escut humà cau pel seu propi pes amb notícies com la de que Israel ha matat a 40 persones que es trobaven a una escola de la ONU". Cap menció, per variar, dels testimonis palestins que afirmen que es van llançar primer atacs des de la mateixa escola. Per què s'amaguen aquests fets? La palma se l'endú el Público, que quan va començar afirmava que "no seremos neutrales, pero sí honestos" i ara es dedica a amagar fets. Quina gran definició d'honestitat! No obstant, quelcom està canviant. Sembla que aquesta vegada no es poden controlar tots els mitjans d'informació. Potser és internet. Potser és que estem farts de que ens arribin informacions manipulades. Però el cert és que, tot i ser delicadament amagat dels grans titulars, la gent comença a entendre que aquí no hi ha més víctimes que la població civil. I que Hamas també se n'aprofita. Com a mostra, el resultat de l'enquesta de La Vanguardia sobre si es justifica la invasió de Gaza i un parell de cartes dels lectors (aquí i aquí). Jo no puc anar tan lluny com per justificar una matança de civils per acabar amb algun terrorista, però em tranquilitza veure que hi ha bastanta gent que opina en contra de la línia que marquen els grans mitjans de comunicació espanyols.

Què és la demagògia?

2009-01-05T07:55:00.002+01:00

A Libertad Digital TV fan un programa anomenat "La tertulia de los catedráticos". La idea és que els espectadors proposen un tema, un concepte, i els catedràtics parlen sobre això. Tocava el tema de la demagògia. I Agapito Maestre (als 2 minuts 25 segons de vídeo), un d'ells, no va poder donar un exemple més clar... en intentar explicar què és la demagògia va caure en una demagògia brutal: "hay gente que firma el manifiesto en favor del castellano y, a su vez, piden que negociemos con los nacionalistas que niegan en castellano, eso sería otro ejemplo de demagogia". Firmar un manifest a favor del castellà vol dir que no es pot arribar a acords amb nacionalistes? Queda clar que ser catedràtic, almenys a Espanya, no és garantia de res. Per si ens quedava algun dubte, aquest intent de filòsof la torna a deixar anar, aquesta vegada posant a la mateixa altura grups que, vaja, llegeixin vostés mateixos: "veo que hay mucha gente que dice 'negocien ustedes con los terroristas', 'negocien custedes con los nacionalistas', y también han firmado el manifiesto". Gran exercici intel·lectual col·locar el fet de negociar amb terroristes i amb nacionalistes a la mateixa alçada. Quan podrem tenir un diari verdaderament liberal? Un que no digui que no es pot ser liberal i nacionalista i després clami per què "España se rompe"?

Distorsions sobre el conflicte

2009-01-04T21:26:00.002+01:00

No cal afegir res més a la notícia de El Público: Israel mata a un dirigent de Hamas. Especialment gustosa és la part on, sense pudor, s'afirma que "los militares... ayer decidieron poner fin a su vida aun a sabiendas de que la residencia de Rayan se encontraba ocupada por otros muchos civiles". Es repeteix diverses vegades a la notícia com Israel va matar als seus quatre fills menors d'edat. Si ens mirem un diari una mica més seriós (l'article va aparèixer a La Vanguardia), ens n'adonem que "Los vecinos del jefe de la fuerza ejecutiva de Hamas, el jeque Nizar Rayan, que perdió la vida el jueves en un bombardeo israelí junto a sus cuatro mujeres y nueve hijos, fueron advertidos de antemano sobre el ataque. Algunos se fueron de inmediato, pero otros aceptaron la petición de Rayan y subieron al tejado de la casa. Un helicóptero lanzó un misil de advertencia contra una pared de la casa. Cuando todos huyeron, lanzaron una bomba de una tonelada que mató a la familia de Rayan". No en sortia res a l'anterior notícia. Què extrany, veritat? Ara, de nou: qui va matar als fills?

El mite del Che

2009-01-02T18:35:00.003+01:00

Hauria d'estar estudiant, però la veritat és que amb això dels 50 anys de revolució s'ha escrit molt i no ho he pogut resistir. El típic article que s'escriu es titula més o menys així: "Che Guevara: ¿mito o asesino?". És un exemple de la dèria que tenim les persones en simplificar les coses. O era un sant, o era un dimoni. O el posem a un grup o a un altre. Sembla que la veritat no sigui tan important: el que necessitem és classificar-lo. Ernesto Che Guevara va ser un assessí. Ell lluitava pel que creia que eren injustícies. El motiu va quedar a la seva ment. Però els fets són que, quan podia "relaxar-se" i quedar-se a Cuba fent companyia als Castro, va decidir seguir lluitant a altres llocs. Això podria indicar que realment volia acabar amb les injustícies. També indica cert gust per la lluita armada. I en aquesta lluita contra la tirania, ell mateix es va convertir en tirà. Els homosexuals no li agradaven: els feia presoners. Va executar, tant a través d'ordres com amb les seves pròpies mans, a desenes de persones. Alguns menors d'edat també. En la seva ment, ell lluitava per un bé superior: què importen unes quantes vides? I no estem parlant de baixes en combat: estem parlant d'execucions de presoners.
Pel que sembla, dels testimonis que hi ha, això va ser així. Si algú l'admira i el veu com un mite, perfecte. No seré jo qui el jutgi. Ara bé, que l'admiri sabent la veritat. La gent escull ser ignorant. Si jo em compro una samarreta on surt la cara d'algú, m'informo bé de la seva vida. Si la gent compra samarretes d'un "assessí idealista" hauria de saber que ho és. Malauradament, normalment no ho sap. I no només això: si els ho expliques, et contesten amb una paraula: feixista!

50 anys de misèria

2009-01-02T09:55:00.003+01:00

El 2009 es compleixen 50 anys de l'arribada al poder de Fidel Castro. No hi ha cap motiu d'alegria. Tret del precari estat de salut del líder, res fa pensar que els seus governants vulguin canviar res. Castro ha empresonat periodistes per opinar contra el règim. Ha realitzat més de 8.000 execucions, segons l'"Archivo Cubano". Tan sols el 2% de persones tenen accés a internet. I pobre de tu que t'atrapin amb un llibre tan marcadament proEEUU com 1984, de George Orwell. Ara bé, des d'aquí tot es veu bonic. Amb Cuba passa quelcom extrany. Si ve alguns "intel·lectuals" callen sobre diverses injustícies que no tinguin a EEUU com a protagonista (per exemple, Txetxenia), en el cas Cubà expressen, fins i tot, admiració! "La revolución ha conseguido implantar sistemas de salud y educación, universales y gratuitos, sin igual en la región" deia la diputada socialista Elena Valenciano (ull! que consti que no l'he posada com a exemple d'intel·lectual!), per després parlar de les coses negatives: "es urgente que sus dirigentes impulsen los cambios que sitúen a Cuba en el siglo XXI y respondan así a las necesidades del pueblo en el terreno de los derechos y de las libertades"... això és la part negativa? Res sobre les execucions? Res sobre els presos polítics? Res de res? Com sempre, a l'hora de criticar el règim cubà, quant més suau millor. D'altres, en parlar de Cuba, culpen directament EEUU. Pel tema de l'embargament, s'entén. Si bé és cert que cal acabar amb aquesta política, també ho és que té més forats que un colador. No busquem culpables quan els autèntics estan davant. I no, tampoc va ser el problema que el Che morís. Si hagués estat viu a Cuba, no crec que les coses haguessin estat diferents. Quan la gent posa una idea per sobre de la gent, queda incapacitada per governar. I el Che ja ho va fer durant la guerra: aquell home, amb rostre tan semblant a Jesús, no es dedicava precisament a perdonar. Més aviat va dur a terme un bon grapat d'execucions, també d'algun menor d'edat. Així que està molt bé dur-lo a la samarreta: ara bé, que ningú s'exclami si jo en duc una d'Augusto Pinochet.
Cal acabar amb això. No només ho de Cuba, sino també aquesta fascinació malaltissa per qualsevol "revolucionari", encara que mati i mati i mati, que tenim els europeus. Els mateixos que, cada cop que parlen, mostren la seva superioritat moral als americans (pena de mort? quina salvatjada!), condenen amb moltes menys fortes que s'executi a algú per robar una barca i intentar fugi de l'illa. Bravo. Així anem.

Tres notícies, altre cop

2008-12-30T09:40:00.002+01:00

Una vegada més, tres notícies em criden l'atenció, d'una forma o una altra, i m'entren unes ganes, impossibles de reprimir, de comentar-les.
- Ningú va veure la crisi: com estem veient, el govern de ZP ha passat de culpar de la crisi a Bush (que, repeteixo, no hi va tenir gaire a veure, no existeixen les "desregulacions" a les que tota la pseudoprogressia europea culpen) a esperar que les prediccions sobre 2009 fallin "com van fallar les prediccions sobre la crisi". Aquest és el nou pas: zero responsabilitat. Tothom es va equivocar. ZP ja ho ha dit varies vegades, i ara és el torn del BOE (oficialment conegut com El Pais). És veritat que Prisa i el PSOE no passen pel millor moment de la seva relació amorosa (recordem el recent episodi on ZP va mentir descaradament a Gabilondo i aquest, la setmana després, ho va explicar), però això no treu que comparteixin la creuada antiliberal. Dit d'una altra manera, estan junts en les tesis sobre la crisi. I així es demostra: article del diari assegurant que les prediccions van fallar. Totes. I quines citen? Bé, de les que citen només és seriosa la del FMI, i fins i tot aquesta cal agafar-la amb pinces. Comencen parlant del que predeia Solbes. Segueix amb el que opinava ZP. I després ve un exercici hilarant: reprodueix les previsions del mercat bursàtil! El mercat que més fàcilment crea bombolles no va predir que l'Ibex baixaria fins els 9000 punts... òbviament! Si aquest mercat viu de les expectatives, com podien esperar que baixaria d'aquesta forma? Molts experts espanyols, estudiosos del mercat immobiliari, predeien els problemes de l'economia espanyola fa més de quatre anys. Si els polítics van decidir viure en una bombolla, allà ells. Però que ara no diguin que no es podia fer res perquè ningú ho sabia.
- Nul·la memòria política: cito la notícia del portal E-Notícies perquè trobo que és la que ho diu més clar. L'Estatut marcava com a límit el 9 d'agost per aconseguir l'acord de finançament. ZP se'l va saltar, però Saura va evitar que aquest hagués d'anar a donar explicacions a canvi d'una fotografia. Quan s'acostava el "nou termini", Montilla va ser qui va donar-li el cop de mà, situant el nou límit el 31 de desembre. Dies abans, el PSC avisava de que si no hi havia acord caldria replantejar les relacions amb el PSOE. El 20 de desembre Montilla i ZP es tornen a reunir i tot canvia. No hi haurà acord el 31, però ara les negociacions s'han desbloquejat. S'entén, llavors, que abans estaven bloquejades. Així doncs, per què el PSC es mostrava convençut de que tindriem acord abans de 2009? Ho van repetir uns quants cops. La política s'ha convertit en quelcom obscur, donant a entendre que el que parlen entre polítics ha de quedar allà. Ningú explica res. Tots mostren una façana, totalment opaca al que realment pensen. I així anem. ZP ha mentit reiteradament, però només ens enrecordem de les pifies de l'adversari. Retallada de l'Estatut, negociació amb ETA, negació de la crisi, ... I és que, al cap i a la fi, PSOE i PSC són el mateix partit!
- Atac d'Israel a Gaza: amb el tema del conflicte entre Israel i Palestina es parla molt sense saber què ha passat ni què passa. Quan Israel bloquejava el subministrament d'electricitat a Gaza, tothom clamava al cel. Però com poden empènyer a la població de la franja a viure en aquestes condicions? Ara bé, quasi ningú informa sobre on va aquesta electricitat quan arriba a Gaza: Hamas se l'apropia per reunir-se i planejar el següent pas. Què n'opinen aquí del tema? Silenci. Jo m'oposo a l'atac d'Israel, però no esgrimeixo arguments com la proporcionalitat. Què passa, és correcte si només en maten una quarta part de civils? Aquí hi ha més d'un culpable. De fet, si algú coneix una mica de la història de la zona dels últims 60 anys sabrà la multitut d'actors que hi ha en el conflicte. Sabrà que els jueus es van situar allà perquè Occident li va negar l'entrada al seu territori. Sabrà que, des de la seva independència, Israel ha tingut com a mínim una guerra cada dècada per evitar ser eliminat. I sabrà que quan Arafat va tenir l'acord de pau davant seu, va decidir estirar una mica més... i va "aparèixer" Hamas. No oblidem que a Gaza s'ha escollit un govern de Hamas, que té com a objectiu destruir Israel. La situació és realment complexa i em quedo de pedra quan tothom en parla com si fos ben simple. Clar que, d'ençà que va començar la crisi, això s'ha convertit en una costum.
PD: ves per on, l'anterior no era l'últim post de l'any...

Adéu 2008

2008-12-29T08:11:00.003+01:00

Tornem a la feina. S'han acabat unes curtes però intenses vacances de nadal. A partir d'ara, a estudiar tan com pugui. Però abans de tot, escric el que serà l'últim post de 2008. No sé si hauria de repassar el 2008. El que sí que sé és que em fa una mandra terrible. Només dir que no crec que haguem avançat gaire en res. La realitat segueix arribant distorsionada, gràcies al bombardeig de missatges que rebem dels polítics i dels mitjans de comunicació. L'exemple més clar ha estat que no he escoltat a ningú a la televisió (que no portés una americana vistosa) dient que la crisi financera no és culpa del capitalisme salvatge. Els d'una banda opinen el mateix que en començar l'any; els de l'altra, també. Jo, per sort, no. És curiós veure com ningú s'equivoca en res en el món de la política. Cada esdeveniment que passa reafirma les tesis d'uns i altres. La política és una guerra: no es tracta de representar i governar, es tracta de bombardejar l'enemic amb consignes que apel·lin als instints primaris de la gent. Venen les eleccions generals, i el PSC adverteix que "si tu no vens, ells tornen", amb tres ombres amenaçadores al cartell. 25 diputats. Per finalitzar l'any, el vicesecretari del PSOE, un dels pitjors polítics i millor demagog de l'estat, José Blanco, dedica un article critincant al PP i a Rajoy perquè 7 diputats s'han ausentat de la votació als pressupostos generals. Aquella votació que és més simbòlica que res, ja que la discussió ja s'ha fet i el resultat ja se sabia. Però, per Blanco, això demostra que Rajoy no es preocupa pel benestar de la població. Pura demagogia. El PP sí que ha canviat visiblement, bastant més moderat en les seves formes. Clar que la situació se li ha posat perfecte: ZP amb la popularitat a mínims a Catalunya, a Rajoy només li cal anar recordant les mentides del president. No obstant, el PP està ara més desdibuixat. El que havia de ser el partit liberal espanyol ha perdut tota la credibilitat d'ençà que va decidir negar la sobirania del poble català. Una altra cosa que he après el 2008: no es pot ser liberal i conservador. És senzill: els conservadors volen que la societat mantingui uns dogmes per llei (com que només es permeti els casaments heterosexuals), voluntat que xoca frontalment amb el principi de llibertat del liberalisme. Si s'és liberal per unes coses i dogmàtic per unes altres... llavors no s'és liberal!
Ja veurem que succeeix al 2009. Pel que em toca, jo recomano llegir, per variar. Una ullada diària a El Mundo i La Vanguardia com a mínim. I algun llibre d'assaig. Sí, la ficció entra més fàcilment, però no aporta tant. Així que recomenaré el que és per mi el llibre més important del segle passat (valgui dir que no me n'he llegit gaires, i per tant no té gaire validesa el títol que li ha donat; a més, tinc esperant el que se suposa que és realment del llibre d'assaig més important del segle XX, el Tractatus Logico-Philosophicus) i que més m'ha ensenyat aquest any: The Road to Serfdom - Camino de Servidumbre. Ja que puc, perquè el blog és meu, en recomenaré un altre que encara no ha vist la llum: La Societat del Caos, del filòsof Joan Garcia del Muro. I per finalitzar, desitjo un gran 2009 a tothom!

Bolonya altre cop

2008-12-19T12:43:00.002+01:00

El tema segueix. Com pot ser? Alguns professors també reivindiquen la seva oposició al pla. Evidentment no tenen altre motiu que oposar-se a treballar més. Les reivindicacions dels estudiants cada vegada s'allunyen més del pla en sí. Però no importa, a seguir fent soroll. Ningú té dret a rebre una educació universitària totalment gratuïta. Aquests estudiants que protesten estant rebent una subvenció d'uns 7.000 euros cada any. I així l'utilitzen: tallant carreteres per malgastar encara més els diners de la resta. I aquest pais, que encara no ha despertat del tot de somnis utòpics on tothom somriu, on ningú no ha de treballar i on tothom és igual, segueix sense immutar-se. Què importa si hi ha gent que no pot anar a classe? Ens és igual perquè pensem que aquestes protestes són el nostre maig del 68. Doncs no. Aquí es protesta perquè sí. Perquè si es proposa algun canvi, cal protestar. I més si ve "de dalt". Com se'n diu d'això? Ah sí, reaccionaris. No vull confondre: el pla Bolonya segueix sent un pla dictat per uns quants il·luminats, i tot i que introdueix millores (sobretot perquè partim d'on partim) perd l'oportunitat d'anar molt més enllà. Però clar, si s'hagués parlat d'introduir competència els reaccionaris haguessin fet la següent reflexió: competència => capitalisme (salvatge) => neoliberalisme => apocalipsi (noti's que el terme "reflexió" era sarcàstic). Així que "algo es algo". No ens enganyem, ho he vist durant bastants anys: certs col·lectius d'estudiants reaccionaris protesten per qualsevol cosa (menys quan ETA mata, és clar: amb el tema de De Juana van aparèixer moltes pancartes a la UPF, tot i que quan ETA va matar dos equatorians no en van penjar cap). Els que mantenen la protesta es queixen directament del sistema d'Estat de Dret, i com no del sistema econòmic. Com parlar amb ells sobre el pla de Bolonya? Si parteixen de la base que "tothom qui vulgui, ha de poder anar a la universitat", que es tradueix en "si algú diu que vol anar a la universitat, la resta ha de pagar-li el cost i a sobre deixar-li temps per si vol treballar". És igual, això trigarà a canviar. No obstant, m'alegro de veure bastants estudiants, aproximadament de la meva edat, que no els importa que els titllin de neoliberals, i que expressen decididament el que pensen. Alguna cosa està canviant? Això espero. Pel bé de tots!

Tres notícies

2008-12-08T08:57:00.003+01:00

Tres notícies, a La Vanguardia, que em desperten aquest dilluns (a Londres no és festa!!).
- El somriure de ZP: el periodista Jordi Juan explica que el president del govern espanyol respon amb un somriure quan li pregunten pel finançament. Parla, també, de la por que hi ha entre alguns dirigents del PSC de que ZP li "torni" la deslleialtat de Montilla (recordem que pel PSOE és deslleial tot aquell que no el recolza 100%) en forma de punyalada com va fer amb en Maragall. Una cosa bona té Montilla: almenys a mi, em sembla amb més capacitat estratègica per evitar que ZP intenti jugar-se-la. Ja veurem. Però una cosa està clara: ICV va pactar amb De La Vega que hi hagués acord abans de principis de novembre. El PSOE no ho va respectar. Montilla va pactar amb ZP que hi hagués acord abans de final d'any (fixi's bé que es pacta una data per a que hi hagi acord! no es pacta l'acord, sino la data límit! i ni això es respecte...), i ja hi ha dirigents del PSOE insinuant que potser no això, però que quan s'aconsegueixi s'aplicarà amb caràcter retroactiu (???). Això sí, amb un somriure a la boca. Perquè després diguin que la política actual no és marqueting...
- Obama critica... però ajuda: recentment, els tres grans de Detroit (GM, Ford i Chrysler) van presentar-se al Congrés demanant pasta. Primer apunt: aquí a Europa es demana pasta fent manifestacions; a EEUU, almenys, són més civilitzats. Cada dia tinc més ganes d'anar a EEUU... però això és un altre tema. Centrem-nos. Obama ja ha criticat els errors que han comès les grans companyies automobilístiques. Però també ha apuntat que cal salvar el sector, que dóna treball a milions de persones. Tot sembla apuntar que es posaran diverses condicions, com una "nova ètica dels negocis" o un "supervisor" que vigili si tot es compleix correctament. Finalment, creu que tot això servirà perquè EEUU surti més ràpid i més competitiu de la crisi. La cosa no pinta bé: tot i que ell diu que es faran mesures mirant el llarg termini, tot apunta a que s'intenta que l'atur no creixi i poca cosa més, sense importar si és bo o no mantenir a tota costa llocs de treball poc competitius. Sembla que el principi és el d'altres governs: parlar de coses abstractes (nova ètica dels negocis) mentre es dediquen tots els esforços a combatre els sintomes de la crisi (fallida d'empreses i atur).
- El govern espanyol es prepara fer fora ANV: per acabar, la notícia de que el PSOE prepara un borrador per fer fora ANV dels ajuntaments on mana. No cal dir que sempre espanta una mica que el govern no només decideixi què cal fer amb el 40% del teu sou actual (ara, amb la política de despesa expansiva, també amb el 40% del teu sou dels pròxims anys), sino que a més pot decidir quins partits poden governar i quins no. Sí, els d'ANV són uns cabrons que accepten la mort d'inocents com a mal menor. Però tan debò veiem el dia en que un govern dediqui tants esforços a combatre el problema de fons: què passa amb tota la gent que ha recolzat a ANV? I la que ha votat al PCTB? Aquest tema s'ignora (ignora en el sentit anglès: o sigui, es coneix però no se li presta atenció) en qualsevol conversa política sobre Euskadi. I què hi ha més polític que explicar perquè milers de ciutadans han de quedar-se sense representació a l'administració? Afrontar aquestes qüestions NO és plegar-se davant ETA: és, simplement, entendre que la Constitució i la unitat d'Espanya MAI poden estar per davant de la llibertat, ja sigui aquesta individual o d'un conjunt d'individus organitzats políticament. ETA nega la llibertat, però em temo que no és la única. Només com a exemple, és curiós que sectors propers al PP (i el PP, evidentment) declarin com a principis fonamentals "la llibertat i la unitat d'Espanya". La pregunta és clara: què passa quan una contradiu l'altra? Què passa quan la majoria de població d'un territori demana separar-se d'Espanya? Malauradament, pels "liberals"-conservadors espanyols (noti's que només la paraula liberals està entre cometes), la resposta és encara més clara: la unitat per sobre de tot. I, humilment, però també amb una fortíssima convicció, crec que si es col·loca algun altre principi davant de la llibertat ja no es mereix el qualificatiu de liberal.

La culpa ha de ser del govern

2008-12-06T15:37:00.002+01:00

Tothom busca culpables de la crisi. La majoria de gent els troba en quatre directius de quatre grans bancs d'inversions que, amb la complicitat del govern americà, van arriscar-se massa per guanyar diners. Tot per avarícia. Com sempre, cap menció a les pressions per a que els bancs donessin préstecs a famílies Ninja. Cap menció al suport del govern espanyol per a seguir inflant la bombolla immobiliària. Però fins i tot per a algú que estigui equivocat i que no cregui en els mercats, la llògica diu que només hi ha un culpable: el govern socialista.
Que consti que no ho penso. Només segueixo la llògica que ells ens marquen. Intentaré "pensar" com un fervent creient dels socialistes. Ens van dir que gràcies al PSOE l'increment del preu dels pisos es frenava. Ens ensenyaven gràfics molt colorits i tot. I amb fletxes ben clares perquè veiéssim quan pujava i quan baixava (blau=pujava, vermell=baixava). Per si de cas, recordaven que aquest fet coincidia amb la creació del Ministeri de Vivenda. A més a més, ens explicaven que amb ells s'havien creat un munt de llocs de treball. I que, si els votàvem, liderarien la societat per a crear-ne dos milions més. Això ho deien fa menys d'un any. Ens mostraven encara algun gràfic més, os s'apreciava que el creixement econòmic amb ells havia estat major que amb l'anterior govern. I, per acabar, reien quan l'oposició parlava de crisi: crisi? - deien ells - però si estem molt millor que amb vostès! Mirin aquestes xifres! I a més, el nostre sistema està tan ben regulat, com ha de ser, que és immune als actius tòxics. El que busquen vostès és simplement confondre, perquè a Espanya la crisi no l'afectarà!
Després van venir les males notícies. Es va començar a parlar d'"ajust" de l'economia, de desacceleració. Va costar uns mesos dir la paraula crisi. Crisi, per altra banda, que havien provocat uns altres. I per la qual se suposava que estàvem vacunats. Però començava a veure's que no era així. I llavors, el president ens va tranquilitzar a tots: no patiu! gràcies als socialistes, el deute públic és molt baix, més si ho comparem amb altres economies potents, i per això aquesta crisi serà més senzilla de passar, ja que podem gastar i gastar i gastar en polítiques socials que faran la vostra vida molt més fàcil. Aquí ja la llògica trontollava un xic: quan els socialistes van deixar el poder el 1996, el deute públic era bastant més elevat al permès (60%) per entrar a Maastricht, i els populars van haver de fer de tot per portar-lo a nivells "acceptables". No veig com pot ser gràcies als socialistes... però bé, continuem. El govern ens va prometre grans plans, política socials, etc. No obstant, les constructores passen per un mal moment, suspenent pagaments i deixant gent al carrer i forats als bancs i caixes. L'atur frega els 3 milions. La despesa en prestacions s'ha disparat. Les empreses automobilistiques volen sortir d'Espanya per raons òbvies. Més gent al carrer. La secretària del ministeri d'economia ens diu que bé, no és tan greu... hi ha sectors on no es destrueixen llocs de treball! D'acord, l'atur ha crescut en 900.000 en aquest any (una miqueta lluny dels 2.000.000 de nous llocs de treball que prometia ZP), però al novembre ha mostrat una "desacceleració" en la caiguda. Costa una mica, no obstant, veure aquí l'inici d'un canvi de tendència... Però aquí ens trobem: atur elevat, població i empreses cada vegada amb més problemes, entitats financeres que dificulten la concessió de crèdit... i els presidents demanen que consumim més.
Fins aquí hem arribat. Ens van prometre salaris més alts. Ens van prometre més llocs de treball. Ens van prometre que no hi havia crisi. I que, si per casualitat, arribava aquí, que no ens preocupéssim que gràcies a la seva gestió tot estava sota control. Ens els vam creure. I ara ens diuen que això que passa ha superat qualsevol previsió. Que és culpa de Bush, i que cal que nosaltres consumim. Però més aviat sembla que, com sempre, prometien coses que sabien que no podien cumplir. S'omplien la boca i, a l'hora de la veritat, res de res. Ens vam manifestar fa quasi 5 anys contra un govern que va voler desviar l'atenció sobre l'autoria d'un atemptat. I ha resultat que, 4 anys després d'aquell fet, el nou govern també ens ha mentit. Ens ha mentit a la cara per guanyar les eleccions. Molts experts parlaven de la crisi que venia. Però ells deien que això eren xorrades del PP per confondre. Ens van mentir a la cara, i somrient. La gran diferència entre PP i PSOE és que el segon intenta fer-nos creue que són bones persones. Hem caigut en el parany que vam esquivar el 2004. De fet, molts hi han caigut perquè encara pensaven en el 2004. Al PSOE se li permeten moltes més errades, ja que ho fan amb un somriure a la boca.

El que "cal" fer

2008-11-29T21:05:00.003+01:00

Aquesta setmana, al Cercle d'Economia, el president de la immobiliària Colonial (que amenaça en declarar-se insolvent), Joan Josep Bruguera, alertava del perill d'una "caiguda lliure" del preu de l'habitatge. Els motius semblen clars: pot incentivar a la gent a no pagat la hipoteca, fa més difícil el seu finançament, i a més fa que les immobiliàries passin moltes dificultats, cosa que voldrà dir que en la fase de recuperació econòmica trigaran en poder construir més pisos. Una mica trobem el que el mestre Andreu Mas-Colell (exconseller d'Universitats, president de la Barcelona GSE, un dels grans microeconomistes mundials i - si no ho dic revento - un dels professors que m'ha escrit cartes de recomenació) comentava fa uns dies a Els Matins: el que convindria ara és consumir més, però la decisió encertada des d'un punt de vista individual és augmentar l'estalvi veient la incertesa futura. Així, des d'aquest punt de vista, potser convindria reactivar la demanda de pisos. No obstant, una cosa és que ho digui el professor Mas-Colell i l'altra que ho digui el president d'una immobiliària. Aquest últim no alertava fa uns anys de les complicacions que portarien uns preus dels pisos tan elevats. No, simplement aprofitava l'espectacular increment de la demanda i s'enbutxacava tants diners com podia. Res a dir. Ben fet. És el que li toca. Això sí, ara que no ens vingui a donar lliçons sobre què li cal al pais. I més quan aquestes lliçons casualment són mesures que beneficiarien a la seva empresa. Sí, és veritat que un sector immobiliari en problemens pot ser perjudicial per l'economia, però no és menys cert que està en aquests problemes per decisions pròpies. Les 800.000 vivendes sense vendre no s'han fet soles.
On vull anar a parar? Cal distingir bé entre el que "caldria fer" i el que la gent farà. Ningú amb dos dits de front compraria un pis (encara que el president Montilla digui que hauria de fer-ho) en un moment on els preus beixen. Si el govern està tan desesperat en que consumim, que rebaixi impostos. Però el govern es comporta en això com les empreses. En el moment de gran creixement econòmic, tot i que cal estalviar, en cap moment va sortir dient que seria millor rebaixar el consum. Ni tampoc va incentivar fiscalment a que això passés. Per tant, no sé a què ve que ens diguin què cal fer. Però clar, me n'oblidava. Quan els governs parlen, no es refereixen a l'interès de la societat, sino al seu propi. En l'època de bonança ja els anava bé que es recalentés l'economia, ja que així teniem taxes de creixement superiors al 3%. Per la societat no era tan bo, però què més dóna. Ara, quan els ingressos dels governs cauen de forma espectacular (menys treballadors, menys transaccions on ficar la mà) i les despeses no paren de pujar, demanen a la gent, pel "bé comú" (el que sigui que això signifiqui), que consumeixi. O, dit d'una altra forma, que alleugereixi la càrrega dels governs. El mateix discurs que les immobiliàries.

Els antibolonya

2008-11-28T15:14:00.002+01:00

El tema de les protestes contra el pla Bolonya està agafant unes dimensions ridícules. Ara resulta que a València els alumnes van impedir la sortida d'uns quants professors i a la UAB es va tallar la circulació del ferrocarril. No cal dir que la majoria de la gent que protesta ho fa perquè no vol algú tregui el seu dret a estar al bar enlloc de a classe. És cert que cal parlar amb els estudiants sobre com aplicar aquest pla. Però també és molt cert que els estudiants NO estan representats per uns quants vàndals. Els mateixos vàndals, per cert, que coeccionen als estudiants per a que no accedeixin a les classes. Com pot ser que els representants impedeixin la llibertat als representats?
Però tampoc siguem cruels. No són una colla de descerebrats. També els sindicats que "representaven" els professors van sortir al carrer contra la privatització de l'escola pública (?). També els transportistes i pescadors la van liar perquè els contribuients els paguessim la pujada del petroli. Aquí a la mínima tothom salta. No es cosa només d'un grupet d'"estudiants". Per què la gent no se centra en la seva vida? Per què no miren de solucionar els seus propis problemes? Per què fan tot el contrari i en culpen a la resta? Un company a qui admiro molt em va dir una vegada que "la primera conseqüència de l'Estat del Benestar és la desresponsabilitat". És extremadament difícil trobar un argument per refutar aquesta afirmació.

De la Vega mentint DESCARADAMENT

2008-11-22T17:23:00.002+01:00

No ho havia vist fins avui. El 5 de març de 2008 (el meu aniversari, per cert), la vicepresidenta feia un mitin a una classe. Diu que Rajoy representa el model de la por. Dos dies després li pregunten sobre el tema en roda de premsa i diu que la informació és falsa, que només va ser una trobada amb joves. Noti's l'ús de la retòrica: la periodista li pregunta si va protagonitzar un mitin a una classe d'institut on acusava a Rajoy del que ja he dit abans, i ella li respon que era una trobada com molts d'altres en fan i que per tant era totalment fals. Diu fals bastantes vegades. Però NO diu en cap moment que no va acusar a Rajoy de res. Per tant, tècnicament no ha mentit, ja que no era un mitin (era una "trobada"). Però, òbviament, sí que ha mentit. La segona persona més poderosa del govern. Fastigós.

Els socialistes volen liderar... no sé el què

2008-11-21T15:12:00.004+01:00

Aquesta crisi està tenint diverses conseqüències. Una d'elles és la reivindicació del PSOE com a referent ideològic. Durant la primera legislatura van basar-se en la retirada d'Irak i els matrimonis homosexuals. També es va aprovar la llei de dependència, una llei super progre que mostra la importància de les polítiques "socials" del govern espanyol... i que ja estava aplicant la neoliberal Esperanza Aguirre a la Comunitat de Madrid. El fet era que el govern central buscava enfatitzar tot el que feien des d'una òptica social, ideològica. La veritat, però, va ser que quan s'havien de decantar de debò cap a una posició, com per exemple la idea de l'Espanya federal, jugaven a totes les bandes per no quedar malament amb ningú (cosa que clarament NO van aconseguir). La segona legislatura tampoc aportaven res diferenciat. Es van passar tota la campanya repetint dues premises: que el món s'ensorraria si el PP guanyava i que no hi havia crisi econòmica. Alguna gent s'ho va creure (a Catalunya, moltíssima). I aquí estem. El PSOE seguia sense pintar res... fins que va venir la crisi econòmica. Des del primer moment acaparen la visió ideològica d'aquesta i culpen a Bush i als neocons de tot. I, sobretot, proclament el següent: "és la fi del neoliberalisme, i l'hora de la socialdemocràcia".

Aquesta és la missió del PSOE durant els pròxims anys. Tornem als grans principis, tornem a les grans frases. Tornem a la reivindicació ideològica. I tornem a la batalla contra un enemic que no existeix. Des de la segona guerra mundial no hi ha hagut mai un sistema neolliberal al món. El que més s'aproxima potser és Hong Kong (que tampoc, ja que imposa masses restriccions l'entrada de treballadors). EEUU té una despesa de l'administració pel voltant del 35% del PIB (pels no entesos en la matèria: govern gastant el 35% del PIB = no liberal). A més, aquesta ha anat creixent durant el temps. A diferència de la despesa militar en relació al PIB. I té un sistema sanitari públic que dóna cobertura a molta gent. Repeteixo: no hi ha al món cap economia on s'apliqui el principi de "deixem fer als mercats". I ja no dic a Europa, que ha abraçat més fort encara que els EEUU la socialdemocràcia. De tal forma que quan algú diu que és l'hora de la socialdemocràcia sembla que parli de l'època del New Deal. Perquè des de llavors hi ha hagut socialdemocràcia.

El PSOE, sense fixar-se en la realitat, ha assumit el lideratge ideològic que creu que la societat necessita. Tothom al PSOE és un referent ideològic. Ja sigui ZP, ja sigui Blanco, ja sigui MTFdlV, ja sigui Caldera... Tothom surt a cridar als quatre vents que tot és culpa d'un enemic anomenat liberalisme (enemic que no existeix). I així passen els dies. La crisi no és culpa seva, i ells ens salvaran d'ella. L'atur al 8,5% era gràcies a ells, però a l'11% és un tema global. El creixement del PIB era per la seva gestió, però la frenada no és culpa seva. El discurs es repeteix fins a la sacietat. Publiquen articles, van a tertúlies, el que fagi falta per escampar un missatge que de nou és fals. De nou la MATEIXA tàctica. La pregunta és obligada: la ciutadania caurà una altra vegada al parany? Desafortunadament, res sembla indicar el contrari...

Salvador Sostres acusat de "nazi" i "feixista"

2008-11-20T18:46:00.003+01:00

Cada dia em cau millor Salvador Sostres. Sí, potser les seves maneres no són les més educades. Però és políticament incorrecte i no es calla res. Bé, de fet hauria de dir que és políticament incorrecte perquè no es calla res. Havia vist les seves intervencions contra Ciutadans ("sou una colla d'embaucadors") i contra un tal Mohammed, qui havia acusat de mentider a Anglada (president de PxC) quan aquest últim havia parlat sobre unes xifres de la immigració; Anglada, al següent programa, va portar una informació de La Vanguardia on sortien aquestes xifres. El Mohammed no va accedir a disculpar-se, i Sostres li va clavar una bronca monumental. I merescuda: no es pot anar acusant de mentider a la gent i, quan es demostra que no ho són, mirar cap a una altra banda. Si no, tota discusió és pura retòrica.
El cas que ens ocupa és el genial Salvador Sostres VS Lidia Falcon. Aquesta dona, comunista i (a sobre) feminista, té ja els seus anys i odia qualsevol elecció lliure de la dona que no impliqui ser 100% independent tota la vida. Sostres li retreu que, de fet, els homes ho han vingut fent millor perquè no han estat acusant de tots els mals a l'altre gènere. Diu, textualment, que "les dones, quan han confiat individualment en el seu talent els ha anat bé, i quan han confiat en l'estratègia feminista han fracassat". Mentre diu això, la feminista en qüestió no para de fer uns sorolls extranys. Sostres acusa a dones com Lidia Falcon del fracàs del feminisme. I quan aquesta no pot més, diu la parida del programa: "¡fascista!, ¡fascista!, ¡fascista!, ¡¡nazi!!". A més ho diu amb bastanta teatralitat. Acusar a Salvador Sostres de feixista i nazi és no només d'imbècils, sino també de mala gent. Sostres confia cegament en la llibertat individual (i es desprèn clarament de les seves paraules), mentre que el feixisme i el nazisme són profundament antiliberals. Com la senyora Falcón. De fet, qui està més aprop d'aquests dos moviments és ella, que sembla buscar una "dictadura de les proletaries". El discurs de que les dones tenien la llibertat restringida valia fins fa unes quantes dècades (com també valia el discurs de que els homes pobres tenien menys drets), però això s'ha acabat. Ambdós sexes han de tenir les mateixes oportunitats. Però això NO vol dir que hagin d'obtenir idèntics resultats. El cap i a la fi, els homes i les dones som diferents.
Per cert, el millor de tot és veure la gran Montserrat Nebrera divertint-se com mai al programa (al costat del Sostres). Tan debò sigui la candidata a les autonòmiques...

Sobre la codícia

2008-11-15T18:32:00.002+01:00

Bastant bon resum el que fa Francisco Alcántara (que no sé qui és) sobre la codicia al seu article "De la crisis financiera y la codicia". Deixo un fragment:

"¿Acaso los “comprometidos” músicos, actores y directores que pueblan las filas del progresismo mundial dejan de grabar discos, dar conciertos, filmar películas, vender merchandising o hacer publicidad para marcas, porque ya tienen millones en sus cuentas corrientes? ¿Acaso no son “codiciosos” los que continúan vendiendo sus producciones, su imagen y hasta su vida privada, a pesar de ser millonarios? ¿Acaso no son codiciosos los políticos que dilapidan el presupuesto de su país para aumentar su ego o para ser reelegidos a toda costa, esos mismos que andan gritando “El capitalismo ha muerto” o “El Primer Mundo se derrumba como una burbuja (sic)”?

Víctor Manuel, el gran cantante e icono progresista español –millonario, por supuesto–, que pronto visitará Costa Rica, nos dio la clave hace unos años al afirmar: “Soy comunista, no imbécil”. Pues eso."

Des d'avui em declaro enemic del PSOE

2008-11-14T01:37:00.003+01:00

El Partit Socialista Obrer Espanyol ha creat un escrit on donen a conèixer les seves opinions sobre la crisi, com solucionar-la i cap a on creuen que cal anar. Tot això perquè estan excitats de poder anar a Washington a reunir-se amb el G20. "A refundar el capitalisme", segons Sarkozy. "Shut the fuck up Sarkozy", segons George W. Bush.
Però anem al gra. El document es troba aquí. Sí, me l'he llegit. I ara, després d'una estona al vàter, em disposo a comentar les tonteries que es diuen. Let's get started.
Primera part: la crisi és culpa de la ideologia i de les polítiques neolliberals que Reagan i Tatcher van imposar. La culpa és tota d'EEUU, ja que ell ha liderat el discurs neolliberal i després ha extès la crisi a la resta del món globalitzat. Després es fa un resum dels moments àlgits de la crisi. Brutal. NO ES DIU RES DE FREDDIE MAC I FANNIE MAE!!! S'obvien ja que, si no, caldria explicar per què les primeres entitats que cauen són les controlades pel Senat americà. Ressalten el moment en que el Dow Jones va baixar un 7,33%, però no diuen res de les baixades històriques de l'Ibex35, sinó que es limiten a dir que va ser la pitjor setmana per les "borses".
Seguim amb les causes de la crisi. Són dues: massa desregulació del mercat financer i tipus d'interès massa baixos. Del segon tema no es diu res. Del primer, es comenta que això va permetre als bancs malvats donar crèdits a Ninjas, empaquetar-los, distorsionar el seu valor i que bancs extrangers els compressin. Cap comentari sobre els milers de families amb casa gràcies a aquesta acció maligna. I cap comentari sobre les pressions del Senat i la Fed a que es prestés més i més. Després de tot el mecanisme, els bancs no presten i això posa en perill TOT el sistema econòmic. A veure, els bancs no presten tant com abans, però segueixen prestant. No és l'apocalipsi.
Segona part: com Espanya està més preparada que ningú gràcies als mesies sociates. Des del 2004 s'està combatent la dependència al totxo de l'economia espanyola. Com? I+D+i. Toma ya. A més, s'ha quadriplicat la inversió en noves tecnologies. Però no acaba aquí. El 2012 serem el pais del món amb més quilometres d'AVE. Sí, costa una pasta que no es recupera mai, ni tan sols el cost variable. Sí, aquests diners es podrien utilitzar per retornar-los a la gent. Però a que mola poder dir que som el primer pais en alguna cosa? (la "veritat" sobre l'AVE me la va explicar l'alumne amb millor expedient de tot l'Estat, Edu Dávila). En resum, s'han destinat molts diners a invertir en coses que sonen a modernes. I així és com funciona l'economia? El govern posa diners a I+D+i i de sobte la productivitat es dispara?
Més jugades mestres: ells han arribat a tenir superàvit quan el PP no ho va poder fer mai! I a més, Espanya té 30 punts menys de deute públic que la UE! Però què demagogs! El PP estava pagant masses interessos gràcies a l'enorme deute que van deixar els sociates el 96. El va reduir de forma dràstica, per arribar al nivell actual. I ara resulta que tot és gràcies al PSOE! Bravo!
Seguim amb un mite molt extès: la gran regulació del sistema espanyol el fa estar preparadíssim per la crisi. Això té dues trampes: primera, aquesta regulació no permet que el sector financer s'arrisqui, i això impedeix el desenvolupament d'idees innovadores. I segona, la gran regulació de la que es parla no sembla que hagi impedit que es concentrés molt risc al sector de la construcció, que NO ha petat per culpa d'EEUU.
Más, más, dame más. El PSOE ha engegat un canvi del model econòmic que encara no ha arribat al final (és que es triga molt). Amb un parell de gràfics es mostra: en un, la productivitat del 2008 és més alta que la del 2004. Cap comentari de quin és el mètode utilitzat per a calcular-la (sobretot la del 2008, que encara no es deu saber). Ni tampoc per quin motiu només es mostren dos anys i no un periode de, per exemple, deu. El segon gràfic ensenya com els preus dels pisos han disminuit el seu crexement amb el PSOE. Res que veure la pujada dels tipus. Que vaaa...
Finalment, es parla de les mesures. Aquestes es poden enmarcar en tres grups:
- Grup 1: mesures neoliberals. Després de parlar de les virtuts de la socialdemocràcia, es citen la devolució dels 400 € i l'eliminació de l'Impost de Patrimoni. També la reducció de l'Impost de Societats. I la reducció de les traves per crear una empresa!! Molt socialdemòcrates aquestes mesures, sí senyor...
- Grup 2: creació de plans. No hi ha gaire cosa més que afegir. Creació de plans amb pressupostos milionaris l'efecte dels quals MAI s'evaluarà. Aquí també hi tenen cabuda les grans inversions en I+D+i i capital humà (sona tan bé que no cal ni dir exactament on aniran els diners).
- Grup 3: mesures per salvar el sector immobiliari. Disfraçades com a salvadores de les famílies, aquestes mesures (impuls de la vivenda de protecció oficial, increment dels préstecs ICO, beneficis fiscals per l'adquisició d'una vivenda) busquen un aterratge suau del sector. Això pot ser o no encertat (jo crec que no), però el que no s'ha de fer és amagar el veritable motiu.
Per acabar, proclama la necessitat d'un nou ordre financer internacional, i com són d'imprescindibles les mesures socialdemòcrates. El presi, i el partit, es veuen com a referents ideològics per aconseguir un món millor. Inútils. No obstant, cal reconeixer que una cosa fan de meravella: distorsionar la realitat a més no poder per aconseguir encaixar-la amb el principi segons el qual la socialdemocràcia és la resposta per tot. Avui, definitivament, abandono qualsevol simpatia amb el PSOE.

Gràcies, Bush

2008-11-13T21:04:00.002+01:00

Simplement agrair al pròximament expresident George W. Bush que mantingui la cordura en els temps de crisi i no s'emocioni amb somnis comunistes com estan fent els seus homòlegs europeus. Fa goig escoltar a un polític dir que "la crisi no és un fracàs del lliure mercat" i que el capitalisme "és, de lluny, la manera més eficient i justa d'estructurar l'economia". Aquestes paraules sonen a música celestial entre tota la resta, ja siguin polítics, sociòlegs, periodistes (o sigui, gent que no té ni idea d'economia), que no para de denunciar els problemes catastròfics d'un sistema que ha tret 400 milions de persones de la pobresa i ha reduit les desigualtats de forma abismal entre països durant el periode 1970-2000.

Exigint disculpes

2008-11-12T00:09:00.002+01:00

Una de les notícies del dia han estat les declaracions de Tura, on diu que el Govern ha exigit al The Economist que rectifiqui un article on, segons l'executiu català, es difama Catalunya i s'insulta l'expresident Pujol.
No és qüestió de dir si l'article resultava ofensiu o no. Expressa una opinió, una lectura de la realitat diferent a la que fa el Govern català. Jo l'he llegit i no m'ha semblat descabellat. No estava d'acord en algunes coses, però ja està. Però insisteixo: aquest no és el tema. El tema és com pot ser que el govern català exigeixi una rectificació. No tinc paraules per descriure la repulsa que sento pel que suposa que la senyora Tura tingui tanta barra. La imatge que ha donat el govern de Catalunya és patètica i, sobretot, confirma el sectarisme que s'insinua (però que no es menciona) a l'article de la revista. Fa fàstig.

EL pensament únic

2008-11-11T10:15:00.001+01:00

Si hi ha una cosa que falta a la societat actual és llegir més. Llegir molt, llegir coses diferents, llegir diaris rivals, llegir blogs d'ideologies oposades. Llegir per entendre.
Durant aquests dies de crisi, molta gent ho ha oblidat. La versió oficial s'ha escampat vertiginosament: la culpa ha estat de l'excessiva desregularització del sector financer d'EEUU. Aquest és el pensament únic. Això ho repeteix tothom: sindicats, patronal, polítics, periodistes, i José Blanco. S'ha acabat el capitalisme més salvatge. Cal crear un New Green Deal, un nou marc de regularització mundial, un control més estricte de la globalització, i no sé quantes coses més. Desperteu! Quantes persones de les que opinen així poden explicar com s'ha originat la crisi? Quantes persones poden explicar els efectes nocius de la globalització? The truth is out there. Només fa falta una mica de voluntat per veure-la. Igual que qui només escolta La Cope i llegeix Libertad Digital estarà convençut que el castellà està perseguit a Catalunya sense haver-hi estat, qui només llegeix El Pais/Periódico/L'Avui i escolta la Ser o Catalunya Radio pensarà que la crisi és culpa del neoliberalisme i que amb més ajudes al desenvolupament acabariem amb la pobresa.
Però no és així. El nostre sistema es basa en la llibertat i la responsabilitat individual. Això és la teoria. Per això votem. A la pràctica, però, em permès que el govern ens senyali on anar. Que ens digui què cal fer. No ens permet escollir: a canvi d'impostos, ens dóna una serie de serveis. Els anomenen "drets". Dret a l'educació, dret a la sanitat, dret a un treball digne, dret a cobrar l'atur. El pensament únic així ho defensa. Cal garantir aquests drets. Però, ¿segur que no hi ha una altra manera? Pel pensament únic no. L'única manera de garantir que tothom pugui accedir a educació i sanitat és produïnt el servei ells mateixos (sobretot en l'educació) i fent-les a preu 0. I si algú s'atreveix a proposar encara que sigui una ínfima alternativa, cau sobre ell tota la furia de la maquinària. Copagament? Tots al carrer a protestar! Nova llei d'educació? De nou al carrer cridant que no volen privatitzar l'ensenyament públic!
Falten a la veritat, però és que no pot ser d'una altra manera. El pensament únic, per definició, no pot ser cert mai. Tot es veu molt senzill a través d'ell, però no és la realitat. És molt còmode, si, però és fals. I, el més important de tot, és inefectiu: no es pot acabar amb el subdesenvolupament si no s'entenen les forces que el causen. I per entendre-les, cal mirar per la finestra.

Article de José Blanco

2008-11-03T16:11:00.002+01:00

És obvi que detesto aquest personatge, però igualment vaig voler llegir el seu article. Un avís: no ho facin després d'haver menjat. Aquí està. Per una crítica, res millor que l'article del José García Montalvo.

Temor o oportunitat?

2008-10-31T13:01:00.002+01:00

Últimament he estat escoltant declaracions de diferents artistes sobre la pirateria. La pirateria entesa, evidentment, com a descàrrega: sembla que no han entès encara que no és il·legal. La pirateria il·legal és la compra de CDs/DVDs al top manta. Les descàrregues P2P no ho són, tot i que des del govern ja s'ha dit que el canon digital és precisament per compensar per aquestes còpies privades. Però anem al gra.
Hi ha dos tipus de persones en el món: les que quan hi ha un canvi veuen una oportunitat, i les que veuen una amenaça. És semblant a com es referia XSM als cosmopolites vs localistes. La idea que ens vèn la indústria discogràfica és que les descàrregues perjudiquen més als artistes novells. Aquests van a les empreses amb una maqueta, aquestes l'escolten i, si els agrada, fan una inversió en ells (esperant-la recuperar, és clar) en forma de publicitat i fent-la aparèixer a diferents cadenes. Les descàrregues, en aquest sentit, redueixen les ventes esperades (que és on les discogràfiques guanyen més marge) i això fa que la inversió que podia ser interessant abans ja no ho sigui. Part de la indústria discogràfica veuen les descàrregues p2p com una amenaça.
No obstant, ja hi ha un número considerable de grups que no opinen així. Veuen internet en general com una grandíssima oportunitat. Els costos de donar-se a coneixer han baixat de forma increible. El que abans era enviar maquetes i creuar els dits per a que una discogràfica t'escollís d'entre molts altres candidats, ara és penjar aquestes maquetes a la teva pàgina de MySpace, junt amb un contigut atractiu, i arribar a tothom que passi per allà. Les discogràfiques ja no tenen la clau. Ja no decideixen qui pot triomfar i qui no. Ara un triomfa a la xarxa, i després ve la discogràfica i el contracta.
Efectivament, per l'artista novell representa una oportunitat més que una amenaça. Això no ho comparteixen altres artistes, però la gran majoria d'aquests són veterans. Estan acostumats a una forma de fer les coses, i no entenen perquè l'han de canviar. No entenen que s'han d'adaptar al que la gent vol. No veuen una oportunitat d'explotar les possibilitats d'internet. Les verdaderes possibilitats, molt més enllà de penjar una canço a la pàgina web. Enlloc d'això, veuen una amenaça al seu model de negoci. La bona notícia és que ells no decideixen el que el mercat, la gent, vol.

A salvar el mercat inmobiliari!

2008-10-30T02:34:00.002+01:00

Com tothom que conegui una mica d'economia sap, el gran problema d'Espanya és que el sector que ha liderat el creixement durant deu anys, l'inmobiliari, està parat després de que la bombolla de preus dels pisos hagi esclatat. El gran problema espanyol no acaba aquí: els bancs i caixes han concentrat masses crèdits a aquest sector, i això amenaça el sector financer de la mateixa manera que les hipoteques subprime l'amenaçaven a EEUU.
Són actius de risc ara mateix. Martinsa-Fadesa ha estat la primera, però poden venir més (la història curiosa sobre la "fusió" de Martinsa i Fadesa: el govern - sí, el sociata - va perdonar els impostos de la compra de Fadesa per part de Martinsa ja que aquesta última no podia fer-ne front; en altres paraules, va ajudar a que una empresa bastant endeudada comprés una altra que es basada 100% en el mercat inmobiliari... quin fàstig de "lliure mercat", veritat?). El gran problema és que si venen més s'aniran creant forats als bancs i caixes que els havien prestat. I si li sumem l'actual crisi amb un ajust al sector financer, la cosa pinta més que malament.
El govern porta un temps intentant que el sector inmobiliari no s'enfonsi. Paral·lelament, ara posarà diners per a que els bancs i caixes no perillin si les constructores comencen a petar. No ho diu explícitament, i parla de "mesures contra la crisi", però la realitat és que s'intenta assegurar que part del sector financer no pateixi.
Per una banda, hauriem d'estar contents: sembla que l'ajust del preu de la vivenda, per molt que el govern ho intenti evitar, passarà. Amb la confiança al mínim, l'Euribor alt i el sector financer que no vol prestar si no ets super solvent, ningú comprarà una vivenda si els preus no baixen bastant. El mateix passarà amb les caixes: molts experts veuen varies adquisicions que, sens dubte, milloraran l'eficiència. No obstant, les males notícies són més grans: sense sector inmobiliari i amb el sector financer tocat, a Espanya no li queda res més. Sumem les creixents despeses per pagar l'atur, i la baixada d'ingressos per la mateixa causa. Afegim les costoses mesures del govern. Què tenim? Un augment de l'endeutament brutal (ja ens han dit que la despesa social no es toca) i que a més seguirà augmentant mentre l'economia espanyola no es recuperi, cosa que no sembla que pugui passar relativament ràpid. Això també és gràcies als socialistes, ZP??

D'on ve la crisi

2008-10-29T00:16:00.002+01:00

Genial article de Richard W. Rahn al The Washington Times, i sobretot molt revelador l'enllaç de video que adjunta, on es veuen els republicans mostrant dubtes sobre la viabilitat dels FMs (Freddie Mac & Fannie Mae) i fins i tot anticipant-se al seu col·lapse, mentre que els demòcrates seguien amb el "aquí no passa res". Una frase de l'article: "What we have seen is not a failure of free-market democratic capitalism, but another failure of a government that destroyed the normal market mechanisms for dealing with risk." Li recomano la lectura a ZP i a tot el PSOE: la crisi no és culpa de les polítiques neoliberals de Bush. Els liberals, quan sentim això, sempre ens preguntem: quines polítiques?? Bush ha estat molt menys liberal del que ens hagués agradat.
Per cert, sembla que tant el Bank of England, el ECB i la Fed baixaran els tipus d'interès la setmana que ve. Entenc, fins a cert punt, que ho fagin els dos primers (tot i que baixar-los per sota del 3% a Europa, on sembla que la crisi pot durar més del que es creia, pot ser perillós: ja veiem el que ha passat per mantenir els tipus al 2% massa temps i, a més, que farem si d'aquí un any l'economia segueix parada?), però no m'entra al cap que la Fed segueixi rebaixant els tipus reals per sota de zero. Han tingut problemes per la política de diner barat, i s'intenta acabar amb la crisi de la mateixa manera. No tinc molt clar (tot i que sí que tinc clar que Ben Bernanke sap 1000 vegades més que jo) que això ajudi en res: això sí, segurament ajudarà en que els mercats i, gràcies a l'associació que es fa sempre de borsa = economia real, la confiança dels consumidors afrontin de forma menys pessimista les eleccions del cap de setmana. Maniobra per afavorir els republicans? O veig coses on no les hi ha?

Malas Calles

2008-10-26T01:42:00.003+02:00

Després de veure novament aquesta petita obra mestra d'Scorsese, he trobat una breu crítica sobre la pel·lícula. Si algú no l'ha vista, no sé a què espera: l'ús de les bandes sonores que fan directors com Tarantino va tenir el seu pioner en Martin Scorsese. Dos moments genials (també els menciona la crítica): crèdits inicials amb la cançó Be My Baby, i la que és la millor escena de totes, el passeig de Harvey Keitel pel bar en plena festa amb Tell Me acompanyant-lo. Simplement genial. Una obra mestra. Magistral. Llegiu la crítica, a veure si us anima a veure-la.

La presència d'Espanya a la reunió del G20

2008-10-25T19:03:00.002+02:00

El president del govern, durant aquests dies, va pel món buscant suports d'altres presidents que el permetin assistir a la tan anunciada reunió del G20. Una reunió on, segons ens han comentat, uns quants líders utilitzaran les seves ments superiors a la de la resta per dissenyar un nou ordre financer i qui sap si econòmic que ens salvi a tots del desastre que s'acosta. Bé, deixant de banda el contingut de la reunió, a ningú se li escapa que la no invitació a Espanya té molt a veure amb la peculiar política exterior que ha portat a terme el govern socialista.
Hauria d'estar, objectivament, Espanya a la reunió? No crec que sigui tan clar. Tot i que digui que és la vuitena economia del món, en realitat és l'onzena, segons Wikipedia. Si no contem els del G4, sí que se situa al 8è lloc (apunt: si ho mirem per PIB per càpita, que té menys sentit, estem els 28ens...). Queda clar, llavors, que té molt més sentit convidar a Xina, Índia, Brasil i Rússia abans que Espanya. No obstant, Espanya és dels països amb menys bons tòxics de món, així que la resta de països, per llògica, l'haurien de convidar perquè expliqués com ho han fet. Dit d'una altra manera, ja que som els menys afectats, la resta guanyaria escoltant com ho hem aconseguit.
Dit això, crec que Espanya, per diverses raons, té davant una crisi més profunda que la resta de països. Per aquest motiu, capficar-se massa en fer el que els altres fan (com està passant) pot portar a no entendre que aquí les coses són diferents. Els altres països no tenen un sector inmobiliari que ha portat quasi tot el creixement durant una dècada i que ara està parat. Si el govern segueix parlant de crisi internacional, obviarà que hi han coses que no en són d'internacionals.
Potser és un lleig cap a Espanya negar-li la presència a la reunió, però, quant a resultats concrets, no veig com la nostra presència ens pot servir de gaire. Més aviat demanaria que es deixés de destinar recursos per a poder estar a la reunió i s'aprofitessin per fer estudis sobre possibles polítiques per superar els problemes que Espanya, i només Espanya, té.

Política VS Economia

2008-10-23T19:22:00.002+02:00

L'objectiu dels polítics s'ha fet finalment explícit: les declaracions de Sarkozy proclamant la fi de la dictadura de mercat i de la impotència d'allò públic ho deixen ben clar. La ciència política sempre ha tingut aquest problema: ha buscat, desesperada, un camp d'acció més enllà de les concepcions filosòfiques del sistema democràtic. Els estudiants entren a ciències polítiques per a canviar el món. ¿Com dir-los que s'han equivocat? ¿Com dir-los que gran part de les "injustícies" que hi ha, o bé són causades pels mateixos polítics, o bé no es poden considerar injustícies si creiem en la democràcia? No, la política ha d'estar per sobre de tot. Però la política no és una ciència. No hi ha previsió. No hi ha estudis. Només hi ha voluntats. Però hi manca el més important: entendre la realitat. Es vol acabar amb la pobresa. Magnífic. I la reivindicació és que s'arrivi al 0,7% del PIB en ajuda al desenvolupament. Però no entenen que més diners, si inicialment no s'estava aconseguin res, no faran cap diferència. No entenen com funciona la realitat. Però tot i així, creuen que fent A aconseguiran B. Llàstima que no es tan simple. A afecta a moltes més variables que lletres a l'abecedari hi ha per representar-les. I aquestes, a la vegada, afecten B. I B afecta A. No hi ha mai una causalitat clara. Els economistes tampoc ho entenem del tot, però almenys ho estem estudiant. Almenys sabem que no ho sabem. Per això l'economia és una ciència.

Genial i, a la vegada, fastigós

2008-10-21T00:44:00.002+02:00

El diumenge vam tenir el plaer de llegir una entrevista al president del govern espanyol, Jose Luis Rodríguez Zapatero. Òbviament, va deixar anar unes quantes perles. Quan el llegeixes, et quedes al·lucinat: tot li quadra! Ell té raó en tot! Les culpes pels demés i el govern ho fa tot bé. Genial i, a la vegada, fastigós. Per què vau votar a aquest senyor?
Perla nº 1: segons ell, ja ha passat el pitjor de la crisi financera. Una crisi que fa un any que existeix. No confondre amb la crisi econòmica: aquesta, motivada per la crisi financera, serà global i, per tant, no hi pot fer res. Cap menció a l'aturada de la construcció, motor de l'economia espanyola, com a causant dels problemes a Espanya.
Perla nº 2: se li pregunta per què no s'ajuda directament a les persones que no poden pagar la hipoteca. La resposta: l'Euribor ha baixat 30 punts bàsics, i això és conseqüència de les mesures que han près ells (per "ells" s'entén la UE). Això ell no ho pot saber: l'Euribor va canviar de tendència al baixar el tipus d'interès, i va seguir baixant després dels anuncis de noves mesures contra la crisi, així que es fa molt difícil saber quin ha estat el factor clau.
Perla nº 3: refundació del capitalisme. Segons ell, li toca a la UE liderar aquesta profunda reforma (la UE que, com sabem, és coneguda per no atrevir-se a liderar res). La reforma és, clarament, socialdemòcrata. Regular incentius, sous de directius... regular... regular... regular la globalització: diu que aquesta és una gran oportunitat però que si no es regula, pot tenir efectes desastroços. El típic discurs socialdemòcrata que permet impedir l'entrada a immigrants ("és que cal preservar l'Estat del Benestar") o tancar-los l'accés al nostre mercat ("les subvencions als agricultors són necessàries perquè no poden competir amb els productors del tercer món"), i que creu que el desenvolupament s'aconsegueix a base de ajudes ("som l'únic pais que destina el 0,7% del PIB a ajudes pel desenvolupament" - "però quins resultats donen aquestes ajudes?" - "no ho sabem, però a que són molts diners?"). L'essència de la socialdemocràcia: regular bona part de l'economia i, si alguna cosa va malament, la culpa és de l'excessiva desregularització. Sort que, com va apuntar el divendres el professor Sala-i-Martín, el sistema econòmic no el decideixen els polítics.
Perla nº 4: aquesta és la que m'agrada més. Em provoca una repulsa particular. Porten fent el mateix discurs durant un temps. Diu que està decepcionat amb CiU, pel tema de votar en contra dels pressupostos, que en aquests temps de dificultat ha deixat de ser un partit constructiu. El mateix que es demanava al PSC: responsabilitat! Accepteu el que jo digui, o no estareu sent responsables. Això ho diu el president del govern espanyol, que hi és allà gràcies a l'ajut de Catalunya. I el resultat? Se'n riuen dels acords de l'Estatut en matèria de finançament. Felicitats, catalans.

Krugman, nobel d'economia del 2008

2008-10-13T15:29:00.004+02:00

Avui s'ha conegut el nou nobel d'economia: Paul Krugman, nord-americà i professor de Princeton, ha estat galardonat pels seus treballs en geografia econòmica i teories del comerç. No obstant, salta a la vista que hi ha hagut un clar component polític: ha passat per sobre d'altres economistes de prestigi, com Barro o Mankiw, perquè és molt conegut per criticar les polítiques liberals. Aquí està la jugada mestra: els titulars diuen que l'ha guanyat Krugman, molt crític amb el neoliberalisme de Bush, en un moment de crisi econòmica. La tesi antiliberal, reafirmada.
Cal dir que no li tinc gaire apreci a Krugman. No és res personal, simplement que no entenc com pots escriure un article "defensant" un sistema pay-as-you-go de seguretat social amb arguments com "no importa que les previsions diguin que el deute serà insostenible en un futur, segur que Bush ens portarà a una guerra que causarà molt més dèficit". Patètic que el nobel d'economia es doni amb criteris polítics.
Això sí, que quedi clar que se'l mereix, els seus treballs són un referent avui en dia.

La gran eficiencia del Sector Public

2008-10-09T13:17:00.003+02:00

Els objectius del Sector Public son diferents als de la resta. Un exemple es aquesta noticia de El Mundo, on es veuen les perdues d'una empresa publica que intentava no tenir perdues al cap de quatre anys. En porta tres, i 21 milions d'euros en perdues. Bravo.
Pero la clau no es aquesta. La clau es que consideren un "exit total" l'actuacio de l'empresa. Sigui finalment aquesta empresa un exit o no, el Sector Public considera que ha fet la seva feina si ha ajudat a algunes persones. Encara que sigui a carrec del contribuient, i encara que hi hagues una alternativa mes barata. No busca eficiencia. I aquesta es la rao per la qual les empreses publiques no haurien d'existir: hi ha alternatives molt millors!

Com que no soc filoleg, no parlare de filologia

2008-10-08T12:47:00.002+02:00

Sembla clar, no? Si tu no saps d'algun tema, no en parles com si en fossis expert. Llastima que aixo no s'aplica amb el tema de la crisi. Analistes politics pseudo-progres, sindicats, ... arriben a la mateixa conclusio: la crisi es culpa del sistema capitalista "poc" intervingut ja que aixo fa que l'avaricia dels directius (recordem que els "directius" son l'unica especie dolenta per naturalesa, tot el contrari que els treballadors) hagi creat una bombolla especulativa i bla bla bla. Aquests senyors tenen una ment increible: arriben a aquesta conclusio sense haver de fer treballs exhaustius sobre el tema. No cal: son tan inteligents que a simple vista ho veuen. Jo vul ser com ells.
Ara seriosament: que els passa? L'"avaricia" de la que parlen es la que te tothom: si tenim dues ofertes de treball i una ens paga mes que l'altra, som avars per agafar la mes alta? A mes, per que no parlen dels favors de Greenspan a la bolsa a partir del 2000 amb la seva politica monetaria laxa? O dels milions de families POBRES que han accedit a una vivenda gracies a l'avaricia dels bancs? O de com no poder decidir la nostra politica monetaria ens ha perjudicat? O de la responsabilitat que te qualsevol agent de l'economia que hagi viscut durant anys a base d'endeudar-se? No, tots aquests temes no interessen. No interessen perque segueixen pensant que l'economia esta formada per peons idiotes (treballadors) i tirans que els governen (empresaris/directius). I l'Estat, benevolent i supereficient ell, ha de parar els peus als tirans.
Es la fi del capitalisme salvatge (no us oblideu del "salvatge"! - frase by SiM). Pero no perque no funcioni: funciona millor que cap alternativa. En la meva opinio, es la fi per dues raons: una, perque la majoria de la gent, governants inclosos, no han entes com funciona el sistema, i segueixen veient a les persones com ovelles que cal guiar. I segon, perque els grups mes interessats en el control de l'economia s'han mogut rapidament; els sindicats ja s'estan manifestant perque el govern s'encarregui del que a la poblacio realment interessa: que els porti la felicitat.
Jo que pensava que a UK descansaria de tan comunisme, i no: no nomes la LSE ha resultat bastant mes antiliberal del que em pensava (tambe era llogic: es on va neixer la tercera via de Blair), sino que el govern britanic es posa a comprar bancs. Si es que el comunisme es contagios!

Blanco, el més rastrero del PSOE

2008-10-05T22:33:00.002+02:00

És al·lucinant aquest home: cada vegada que parla ho fa per dir que el govern no té culpa de res i que el PP la té de tot. Segons ell, el PP hauria de recolzar al PSOE sense matisos en la crisi econòmica (la crisi que el PP anava anunciant i que el mateix PSOE negava) i, si no ho fa, està generant incertesa. El mateix discurs que fa el govern central cap al PSC: si no feu el que jo dic, esteu sent irresponsables. No esteu ajudant al pais. Hipòcrita.
Una gran mostra d'això són les declaracions que recull aquest article de La Vanguardia. Bàsicament, la crisi no és culpa del govern (sí que ho era el creixement econòmic anterior), sinó de les polítiques neoconservadores de Bush. I que el PP, si s'oposa a l'actuació de l'executiu, perjudica el pais. A sobre, acaba demanant que Rajoy es deixi de frivolitats!!! Repeteixo: tot això després de dir que ells havien generat la bona situació econòmica i que no hi havia crisi!
El pitjor de tot és que d'aquí tres anys i mig tornarà a passar el mateix. Jo ja aviso: si tot segueix igual, em temo que votar en blanc no em semblarà suficient.

Intel·lectuals?

2008-10-04T18:54:00.002+02:00

En l'última campanya electoral, ZP va comptar amb el suport d'uns quants "intel·lectuals" espanyols, entre ells Sabina, Serrat, Bosé, Almodóvar, Victor Manuel o Ana Belén. Mai he entès què vol dir això d'"intel·lectuals". Se suposa que tenen més intel·ligència que els que no som "intel·lectuals"? Són una mena de referents?
Que jo recordi, tot va començar amb la guerra d'Irak: tinc a la ment dos en concret: Amodóvar i Leonor Watling. Encapçalaven manifestacions, llegien manifestos... representant la societat espanyola. I per què ells? Bé, en aquell cas concret hi ha un motiu clar: perquè no tenen altres preocupacions. I tenen temps lliure.
El tema es va repetir durant l'última campanya. En el grup hi havia molts músics, quan dóna la casualitat que Rajoy havia promès l'eliminació del cànon digital. De fet, Victor Manuel és conegut per fer-se d'or a la SGAE. I la seva dona, Ana Belén, també fa de les seves: va oferir un concert per sensibilitzar a tothom sobre projectes de cooperació a l'Àfrica... cobrant 36.000 € més IVA!! Que van sortir, per cert, de la partida pressupostària per el desenvolupament de l'ajuntament de Toledo!! Toma referent!!
Avui he tingut l'ocasió de llegir algunes declaracions de Robe Iniesta, líder d'Extremoduro. M'encanten les seves cançons (es pot escoltar la nova aquí). Robe diu que la descàrrega "il·legal" de cançons li sembla repulsiva, que es perjudica a nous grups, bla bla bla. Però què pensàvem que diria? Ell mira pels seus interesos i prou. I els seus interesos són guanyar diners amb la música que compon. Guanyar-ne tants com sigui possible.
On vull anar a parar? Robe no forma part de cap grup d'"intel·lectuals", però els que si que hi són tenen els mateixos interessos particulars que ell. No són visionaris. No volen lluitar contra la injustícia. Volen vendre més discos. Més pelis. Volen seguir ingressant diners dels gimnassos que posen la ràdio. Volen seguir fent-se rics cobrant a una persona que compra un CD verge per grabar fotos. Sí, es declaren en contra de les injustícies, de les grans corporacions i els seus excessos... i per què no comencen amb l'Sgae? Preferències revelades. Ells volen seguir vivint còmodament, i prou.

La democràcia americana... ¡funciona!

2008-10-01T18:44:00.002+02:00

Abans d'ahir vam viure un episodi realment interessant: el congrés dels EEUU va tumbar el pla Bush per, entre altres coses, fer-se càrrec d'actius financers el valor dels quals no se sap i salvar així unes quantes empreses. I el motiu pel qual el congrés el va rebutjar és simple: perquè els ciutadans no el volien. Tan senzill com això. La democràcia americana funciona. Els congressistes van rebre moltíssimes trucades (bé, en persona no, la secretària de la secretària de la seva secretària) de ciutadans del seu estat en que demanaven el "no" a la votació. Els congressistes, preocupats de no resultar reelegits d'aquí unes setmanes, van fer cas als ciutadans i van votar que no. I el pla s'ha rebutjat (en primera instància, avui toca el Senat).
Això que sembla tan simple, no funciona a tot arreu. Em temo, però, que amb el pla passarà alguna cosa semblant al que va passar amb la Constitució Europea (que, per cert, no sé ben bé si segueix o no...): els votants d'uns determinats països diuen que no, es fan quatre arreglos i es torna a presentar... i els parlaments d'aquells països que l'havien rebutjat l'aproven! Tot i això, en el cas d'EEUU ho veig més difícil, perquè si el congrés no l'aprova, em temo (en realitat m'alegro) que no hi ha pla.

Res a dir

2008-09-29T21:34:00.003+02:00

Els equatorians aproven la nova Constitució impulsada per Correa, que bàsicament li dóna a ell molt més poder per dur a terme les reformes que ell vulgui. Res a dir. Això sí, espero que els que l'hagin votat no el critiquin d'aquí 5 anys per haver estancat el pais: igual que si et trobes una persona pel carrer que et diu que et regalarà 100 € si l'acompanyes no te'l creus, tampoc et creus a un polític que diu que, si li dones més poder, farà sortir Equador de la pobresa.
I si te'l creus, és que ets idiota.

Jaime Bayly

2008-09-29T18:15:00.002+02:00

Interessantíssima entrevista de Losantos a Jaime Bayly, escriptor, presentador de TV i, per sobre de tot, liberal. De cap a comprar-me la novel·la!

La nou rei de la comèdia

2008-09-28T11:06:00.002+02:00

Des de que va acabar Friends, al gènere de la comèdia entre les series li ha faltat un referent. Se n'han fet de molt bones, però cap tenia aquella sensació de "clàssic". Bé, almenys fins fa uns tres anys, quan va començar la magnífica "How I met your mother", on un pare es dedica a explicar als seus fills com va conèixer la seva mare. Uns guions molt treballats, una història entretinguda i uns actors a l'alçada fan que, durant els 20 minuts que dura el capítol, no paris de riure. Però, per sobre de tot i de tots, destaca Neil Patrick Harris, encarnant a Barney Stinson. Tot i no ser el que explica la història, en quasi cada capítol n'és protagonista. Recomenable 100% aquesta gran serie, per sobre d'altres brutals com poden ser Weeds, My name is Earl o The Office.
Un troç d'una conversa entre la Lily i el Barney com a aperitiu:

- How can you be in love and still be sleeping with anything that moves?
- I'm sorry, I don't follow you. That's like saying 'how can an ant carry twenty times its body weigth but root beer floats are still delicious?' Are the two even related?

Mercat dels videojocs

2008-09-27T13:35:00.003+02:00

M'encanten els videojocs. I no només això, sinó que la indústria en sí i el mercat m'atrauen bastant. Si sabés programar (algun dia...) intentaria entrar-hi. Fins que arribi el dia, em conformaré en seguir els moviments d'aquesta industria que ja mou més diners que la del cinema.
Últimament, però, han surgit algunes veus en el sector criticant els mercats de segona mà. Primer va ser el creador de BUZZ!, que atacava els comerços per forrar-se a la seva costa. Segons Andrew Eades, els creadors només veuen ingressos per la venta de jocs nous, mentre que els comerços els veuen quan venen jocs de segona mà. Ara ha estat un dels components de BUNGIE, creadors de la serie HALO, que ha afirmat que la venta de jocs de segona mà fa molt de mal sobretot als petits estudis.
Quin és el problema de fons? Jo estic convençudíssim que tenen una imatge equivocada del mercat. Ells creuen que, si dediquen molts recursos a un joc, aquest s'ha de vendre, i que si no ho fa, és culpa de la pirateria o del mercat de segona mà. Res més lluny de la realitat. En els darrers anys la demanda de videojocs ha augmentat de forma espectacular. Els preus de la nova generació, no obstant, es mantenen entorn els 60-70 €. En un entorn competitiu, les empreses veurien marge per rebaixar el preu ja que poden vendre més unitats. Però no ho fan. Si no contem amb les grans produccions (Halo, GTA, MGS), que tenen un elevat cost en gastar un munt en publicitat (cosa que no crec que necessitin), la resta de videojocs podrien rebaixar el preu. Però no ho fan. Els mantenen elevats. Aquí hi ha clarament un comportament oligopolístic, ja que no s'entén que TOTS els jocs surtin pel mateix preu aproximadament.
La indústria es queixa de que els consumidors busquen formes alternatives d'accedir als productes. Aquests consumidors poden fins i tot pagar 50 € per un joc de segona mà, ja que l'original costa 70€. Però el consumidor que el ven, se l'hagués comprat si no existís el mercat de segona mà? La resposta és que no. Ell s'arrisca a comprar-lo perquè sap que si no li agrada, el pot revendre. Si un joc és bo i durader, ningú el ven. En el meu cas, no penso vendre ni el RE4, ni el Mario Galaxy, ni el Zelda.
Mentre la indústria es mantingui amb comportaments oligopolístics, els consumidors seguiran responent de la mateixa manera. I és que si la gent compra un joc, gastant-se 65 €, ha d'estar molt segura de que val la pena.

No s'enteren

2008-09-16T13:04:00.002+02:00

Tots ens estem posant nerviosos. Grans bancs d'inversio que s'enfonsen a EEUU, injeccions de liquidesa mes altes que pels atemptats de l'11-S, caigudes en la borsa espanyola... i l'augment de l'atur. Ara surt el PP a protestar pel fet que cada vegada mes inmigrants estan cobrant l'atur. Es la gran contradiccio de l'Estat del Benestar. Es plausible pensar que sense la gran entrada de gent de fora les comptes de la Seguretat Social no estarien tan "be" com estan ara ("be" entre cometes, ja que els que hem estudiat a la Pompeu sabem que les projeccions per d'aqui uns quants anys no son tan bones...). En temps de prosperitat, l'oferta al mercat de treball creix gracies a l'inmigracio, cosa que fa que les empreses substitueixin capital per treball (Y(L,K)) i creixen sense problemes. Pero quan arriben temps de desconfiansa (no hi ha c trencada), i la demanda s'encongeix (un podria argumentar que, de fet, la demanda era mes alta del que hauria d'haver estat per la facilitat de credit), les empreses tambe han de reduir els seus factors de produccio. I be, com que ha absorbit molt de treball, aixo es el primer que redueixen... i part dels inmigrants que havien contractat, es queden sense feina.
Pero en el seu moment, el govern va fer una regularitzacio massiva. El motiu era que hi havia molts inmigrants en situacio irregular, i d'aquesta forma passarien a pagar impostos i cotitzacions. I, senyors del PP, els inmigrants en situacio irregular s'havien colat durant la seva epoca. Pero el que deiem: el govern necessitava ingressos, i va decidir que legalitzar inmigrants era una bona forma. Pero tot te els seus pros i els seus contres. I ara han vist els contres.
Que es pot fer? Home, una solucio es incentivar que retornin al seu pais, cosa que ja s'esta fent. Un punt a favor del meu exalcalde. L'altre es tambe una proposta de Corbacho: incentivar que es contracti a mes nacionials i menys extrangers a origen. No es una questio de patriotisme. Es que si es contracta un nacional, es deixa de pagar una subvencio per l'atur. Si es contracta un extranger a origen, no s'estalvien res.
Pero aixo no fa mes que posar tirites a un problema molt mes profunt: l'Estat del Benestar. La necessitat de reformar-lo (i per reformar-lo vull dir fer-lo mes petit) es urgent i probablement es podra comprovar amb la crisi que vivim. La forma en que alguns paisos l'han "reformat" es tancant les fronteres. Idiotes. Les obriran quan necessitin treballadors per feines poc qualificades. Jo crec que es molt mes eficient retallar l'Estat del Benestar, que la gent entengui que el seu propi benestar es responsabilitat seva i que l'Estat actuara nomes en casos de necessitat, i no de forma incondicional.

Vayanse al carajo!

2008-09-12T16:40:00.002+02:00

Gran demostració del nivell d'educació del president Hugo Chavez... de nou, no cal afegir res. Es retrata amb el "culpo al gobierno de los EEUU de todo lo que pueda pasar (...) siempre está detrás de todas las conspiraciones". Això sí que és netejar-se les mans!

Fets, no paraules

2008-09-11T21:46:00.000+02:00

No cal afegir més a la imatge i al text d'abaix.

Lluita contra la inflacio

2008-09-11T12:21:00.003+02:00

Caldria pujar una mica mes els tipus d'interes? Sincerament, no se la resposta. Personalment crec que, almenys per Espanya, seria millor si no hi haguessin mes pujades. Part del gran creixement que hem tingut fins ara ha estat pel sector immobiliari, que ha vist com la demanda creixia i creixia gracies als tipus d'interes al 2%. Ara, quan les coses van pitjor, hem d'actuar amb tipus alts.
El motiu es ben clar: el BCE nomes persegueix estabilitzar la inflacio a mig termini. I aqui, a Europa, tenim un problema, ja que quan hi ha recessions o disminucions del creixement els salaris pujen per sobre la productivitat, i ens trobem amb una inflacio algun punt i mig per sobre la que ens trobariem en circumstancies normals.
La consequencia, per tant, es que el BCE pot pujar els tipus ja que la inflacio seguira alta probablement fins final d'any com a minim. La zona euro pot entrar en recessio tecnica (els del BCE asseguren que no sera profunda... ja veurem que opinen quan l'abril de 2009 seguim sense creixer...), i com sempre sortira del pou despres que EEUU. Amb una mica de sort, aixo fara que l'euro baixi una mica...
Pero no tot son males noticies! Si les politiques economiques no van encaminades a sostenir el sector que fins ara ha liderat l'economia, podriem veure un canvi en el "model de creixement", tal com el president va prometre. El que ha de tenir clar es que aquest canvi s'aconseguira amb la no intervencio del seu govern.

Què té de bo la LSE?

2008-09-08T21:05:00.002+02:00

Torno a escriure des del meu Mac, sense problemes d'accents. Avui he assistit a la presentació de la meva nova universitat, i m'he adonat del perquè és tan reconeguda la LSE. No és Harvard. No es MIT. I tot i això té una cosa que aquestes no tenen: està situada a una gran ciutat, en un ambient increiblement cosmopolita. La LSE és la millor universitat situada a una gran ciutat. I m'alegro d'haver-la escollit.