Finalment, l'entrega de la beca

Un acte molt normal, entrega dels diplomes de les beques per part del senyor Narcís Serra, conferència del senyor Andrés Ortega, copa de cava i canapés, i cap a casa. Poc més d'una hora en total. Va estar bé parlar amb gent que ha estat en la primera línia de la política espanyola, encara que tan sols sobre Londres i la importància dels estudis de postgrau. Per resumir l'acte, una foto.

Jornada de 65 hroes

Escric quan falta una hora perquè el senyor Narcís Serra em fagi entrega d'una meravellosa beca per estudiar un master a la prestigiosa London School of Economics. I escric perquè estic nerviós... No ho hauria d'estar, ja que la beca ja me l'han otorgada, però igualment. Així que utilitzaré aquest post per canalitzar aquesta tensió interna, parlant, evidentment, de la famosa jornada de 65 hores.
Vagi per endavant que, en realitat, aquesta norma estipula que en general la jornada serà de 48 hores, marcant això sí unes condicions bastant estrictes per què si ho volen, empresari i treballador acordin ampliar-la fins un límit de 60 o, en alguns sectors, 65 hores. La lectura ràpida ha estat que ara ens farien treballar més (??); no és sorprenent aquesta conclusió, que la deu haver fet el mateix que deia que l'avantprojecte de llei d'educació buscava la privatització. No ens hem d'enganyar: com deia Nietzsche (l'he escrit bé a la primera!), una causa no és més noble/justa només pel fet de que qui la persegueix fagi més soroll (òbviament, el gran filòsof alemany no ho deia amb aquestes paraules). I en aquest cas, hi ha més: si hi ha una cosa que he après des de que fa uns anys em vaig a enganxar a la política, és que quan de sobte comences a sentir veus que avisen de l'apocalipsi no te'ls has de creure. Si ara resulta que uns quants parlen de l'intent de privatització de l'educació per part del tripartit 2, mirem bé quins interesos tenen aquests senyors per intoxicar d'aquesta manera. De la mateixa forma, que m'expliquin quin "retrocés en drets" dels treballadors trobem quan es permet, de mutu acord, que hi hagi una ampliació de la jornada laboral. La resposta és... cap ni un.
Però clar, cal liar-la. Per què? Bé, bàsicament podem trobar dos motius: un, és que els síndicats s'han de fer notar o si no la gent deixarà d'estar afiliada; l'altre, que hi hagi treballadors que tinguin por de que els fagin fora, perquè el company és molt més productiu, a la vegada que menys gandul, i podria fer la feina dels dos treballant per sobre de les 48 hores setmanals.
Bé, ja m'he relaxat. No, esperin... encara tinc un parell de minuts. Els que es queixen ara són els mateixos que tenen la brillant idea de que una reducció de la jornada laboral per llei redueix a la vegada l'atur. Ja veiem que bé li ha anat a la France... El que passa és que la visió d'aquesta gent és la següent: ells pertanyen a la classe treballadora i no hi ha possibilitats de fer una altra cosa per guanyar-se la vida, i a més hi ha un número fix i limitat de llocs de treball, per la qual cosa si fas que cada treballador estigui menys temps a la feina, deixaràs vacants lliures que podran omplir gent aturada. Fantàstic. I tranquils, que si algun cop la realitat no encaixa amb la seva fictícia teoria... distorsionaran la realitat!
Ara sí. Me'n vaig, després posaré algunes fotos de l'acte si les tinc.

Ecss

Fastigós (d'aquí el títol) l'editorial de El Periódico sobre l'aprovació de la jornada de 65 hores (en realitat és de 60, només en alguns casos concrets és de 65, però que més dóna manipular...). Me'n vaig a dormir i ja el comentaré avui pel matí... Ecss!

Cuní vs Carolina

Brutal la discussió entre Josep Cuní i una agredida pels Mossos d'Esquadra, Carolina Soto. Mirint-la, no té desperdici: picabaralla. La noia està fotuda pel que va passar i ho ha tret tot al programa. Tant ho ha tret, que després de que en Cuní li preguntés "què ha de fer si una de les parts implicades no em vol donar informació" (no ho diu exactament així), la tia li ha respòs: "no donar la notícia". No és que m'agradi defensar els periodistes, però home, trobo correcte que donin tota la informació que tenen, i més quan la que no tenen és perquè una part s'ha negat a donar-la. Durant un moment pensava que tornaria el famós PROU!

Transportistes i la pujada del petroli

Tercer dia de vaga dels transportistes. Segons els mitjans de comunicació, ja hi ha comerços que s'estan quedant sense gènere. En principi les gasolineres també, tot i que jo ahir vaig omplir el dipòsit tranquilament... Les negociacions amb el govern es van trencar ahir com a protesta per l'accident mortal d'un piquet. No entenc com pots trencar unes negociacions per un accident. Òbviament, en realitat S'HAN APROFITAT DE LA MORT D'UN DELS SEUS PER A EXERCIR MÉS PRESSIÓ SOBRE EL GOVERN. Què mal parits. A més, no entenc com pot ser que els piquets estiguin permesos. Això sí que és clara herència comunista... si jo sóc un transportista autònom, per què he d'estar d'acord amb la vaga? Si no la vull fer no la faig, i punt. Però resulta que es permet que altres transportistes li fagin la feina impossible. Mai entendré quina justificació teòrica hi ha darrere de permetre a uns individus retallar la llibertat d'un altre, i a més sense procés democràtic pel mig.
A més a més, la pujada del preu del petroli té tota la pinta de no quedar-se on està actualment. D'aquesta forma, qualsevol mesura que es prengui que només fagi que passar el problema cap el futur és una mesura que ens empitjorarà a tots en conjunt. Sí, els transportistes estaran molt contents, però algun dia hauran d'afrontar que el preu del petroli puja: no els estarem subvencionant de per vida... oh, merda, oblidava que això sí que és possible (vegi's: PAC). Però el fet és que si la pujada seguieix, una economia suficientment flexible hauria de llegir que aquest recurs s'està encarint relativament (i en termes absoluts, és clar), i per tant hauriem de reduïr-ne l'ús. Aquesta és la teoria en una economia relativament flexible i amb gent racional... És clar que, després de la victòria del PSOE a Catalunya el 9 de març, aquest últim supòsit està seriament en dubte.

Congratulations, Barack

I must show my respect for you, the new Democratic Party candidate to be the president of the US. You are the first black person to achieve this position. Here, in Europe, people think that Americans are all racist, as the fat Michael Moore said in Bowling for Columbine. Well, your country showed us what is to be an advanced country. A really advanced country. If I could vote in US, I would vote for you. Good luck with the elections!

El nou model econòmic: plorar fins que et regalin diners

Fa uns dies, els pescadors catalans es van posar en vaga per exigir al govern ajudes per afrontar la pujada del petroli. Més tard, els pescadors belgues i francesos protestaven violentament reclamant ajudes de la Unió Europea. La creença comuna és clara: no importa que els contribuients hagin de pagar doble per l'encariment del cru (gasolina + ajudes), no importa que la resta de sectors afectats no tinguin suport en subvencions, no importa que QUALSEVOL comerç hagi de tancar quan el negoci no surt rentable, l'única cosa que importa és que ells segueixin pescant passi el que passi a la resta del món. Europa, la vella Europa, fa fàstic. Tinc unes ganes d'anar-me'n a Londres...