Genial i, a la vegada, fastigós

El diumenge vam tenir el plaer de llegir una entrevista al president del govern espanyol, Jose Luis Rodríguez Zapatero. Òbviament, va deixar anar unes quantes perles. Quan el llegeixes, et quedes al·lucinat: tot li quadra! Ell té raó en tot! Les culpes pels demés i el govern ho fa tot bé. Genial i, a la vegada, fastigós. Per què vau votar a aquest senyor?
Perla nº 1: segons ell, ja ha passat el pitjor de la crisi financera. Una crisi que fa un any que existeix. No confondre amb la crisi econòmica: aquesta, motivada per la crisi financera, serà global i, per tant, no hi pot fer res. Cap menció a l'aturada de la construcció, motor de l'economia espanyola, com a causant dels problemes a Espanya.
Perla nº 2: se li pregunta per què no s'ajuda directament a les persones que no poden pagar la hipoteca. La resposta: l'Euribor ha baixat 30 punts bàsics, i això és conseqüència de les mesures que han près ells (per "ells" s'entén la UE). Això ell no ho pot saber: l'Euribor va canviar de tendència al baixar el tipus d'interès, i va seguir baixant després dels anuncis de noves mesures contra la crisi, així que es fa molt difícil saber quin ha estat el factor clau.
Perla nº 3: refundació del capitalisme. Segons ell, li toca a la UE liderar aquesta profunda reforma (la UE que, com sabem, és coneguda per no atrevir-se a liderar res). La reforma és, clarament, socialdemòcrata. Regular incentius, sous de directius... regular... regular... regular la globalització: diu que aquesta és una gran oportunitat però que si no es regula, pot tenir efectes desastroços. El típic discurs socialdemòcrata que permet impedir l'entrada a immigrants ("és que cal preservar l'Estat del Benestar") o tancar-los l'accés al nostre mercat ("les subvencions als agricultors són necessàries perquè no poden competir amb els productors del tercer món"), i que creu que el desenvolupament s'aconsegueix a base de ajudes ("som l'únic pais que destina el 0,7% del PIB a ajudes pel desenvolupament" - "però quins resultats donen aquestes ajudes?" - "no ho sabem, però a que són molts diners?"). L'essència de la socialdemocràcia: regular bona part de l'economia i, si alguna cosa va malament, la culpa és de l'excessiva desregularització. Sort que, com va apuntar el divendres el professor Sala-i-Martín, el sistema econòmic no el decideixen els polítics.
Perla nº 4: aquesta és la que m'agrada més. Em provoca una repulsa particular. Porten fent el mateix discurs durant un temps. Diu que està decepcionat amb CiU, pel tema de votar en contra dels pressupostos, que en aquests temps de dificultat ha deixat de ser un partit constructiu. El mateix que es demanava al PSC: responsabilitat! Accepteu el que jo digui, o no estareu sent responsables. Això ho diu el president del govern espanyol, que hi és allà gràcies a l'ajut de Catalunya. I el resultat? Se'n riuen dels acords de l'Estatut en matèria de finançament. Felicitats, catalans.

Krugman, nobel d'economia del 2008

Avui s'ha conegut el nou nobel d'economia: Paul Krugman, nord-americà i professor de Princeton, ha estat galardonat pels seus treballs en geografia econòmica i teories del comerç. No obstant, salta a la vista que hi ha hagut un clar component polític: ha passat per sobre d'altres economistes de prestigi, com Barro o Mankiw, perquè és molt conegut per criticar les polítiques liberals. Aquí està la jugada mestra: els titulars diuen que l'ha guanyat Krugman, molt crític amb el neoliberalisme de Bush, en un moment de crisi econòmica. La tesi antiliberal, reafirmada.
Cal dir que no li tinc gaire apreci a Krugman. No és res personal, simplement que no entenc com pots escriure un article "defensant" un sistema pay-as-you-go de seguretat social amb arguments com "no importa que les previsions diguin que el deute serà insostenible en un futur, segur que Bush ens portarà a una guerra que causarà molt més dèficit". Patètic que el nobel d'economia es doni amb criteris polítics.
Això sí, que quedi clar que se'l mereix, els seus treballs són un referent avui en dia.

La gran eficiencia del Sector Public

Els objectius del Sector Public son diferents als de la resta. Un exemple es aquesta noticia de El Mundo, on es veuen les perdues d'una empresa publica que intentava no tenir perdues al cap de quatre anys. En porta tres, i 21 milions d'euros en perdues. Bravo.
Pero la clau no es aquesta. La clau es que consideren un "exit total" l'actuacio de l'empresa. Sigui finalment aquesta empresa un exit o no, el Sector Public considera que ha fet la seva feina si ha ajudat a algunes persones. Encara que sigui a carrec del contribuient, i encara que hi hagues una alternativa mes barata. No busca eficiencia. I aquesta es la rao per la qual les empreses publiques no haurien d'existir: hi ha alternatives molt millors!

Com que no soc filoleg, no parlare de filologia

Sembla clar, no? Si tu no saps d'algun tema, no en parles com si en fossis expert. Llastima que aixo no s'aplica amb el tema de la crisi. Analistes politics pseudo-progres, sindicats, ... arriben a la mateixa conclusio: la crisi es culpa del sistema capitalista "poc" intervingut ja que aixo fa que l'avaricia dels directius (recordem que els "directius" son l'unica especie dolenta per naturalesa, tot el contrari que els treballadors) hagi creat una bombolla especulativa i bla bla bla. Aquests senyors tenen una ment increible: arriben a aquesta conclusio sense haver de fer treballs exhaustius sobre el tema. No cal: son tan inteligents que a simple vista ho veuen. Jo vul ser com ells.
Ara seriosament: que els passa? L'"avaricia" de la que parlen es la que te tothom: si tenim dues ofertes de treball i una ens paga mes que l'altra, som avars per agafar la mes alta? A mes, per que no parlen dels favors de Greenspan a la bolsa a partir del 2000 amb la seva politica monetaria laxa? O dels milions de families POBRES que han accedit a una vivenda gracies a l'avaricia dels bancs? O de com no poder decidir la nostra politica monetaria ens ha perjudicat? O de la responsabilitat que te qualsevol agent de l'economia que hagi viscut durant anys a base d'endeudar-se? No, tots aquests temes no interessen. No interessen perque segueixen pensant que l'economia esta formada per peons idiotes (treballadors) i tirans que els governen (empresaris/directius). I l'Estat, benevolent i supereficient ell, ha de parar els peus als tirans.
Es la fi del capitalisme salvatge (no us oblideu del "salvatge"! - frase by SiM). Pero no perque no funcioni: funciona millor que cap alternativa. En la meva opinio, es la fi per dues raons: una, perque la majoria de la gent, governants inclosos, no han entes com funciona el sistema, i segueixen veient a les persones com ovelles que cal guiar. I segon, perque els grups mes interessats en el control de l'economia s'han mogut rapidament; els sindicats ja s'estan manifestant perque el govern s'encarregui del que a la poblacio realment interessa: que els porti la felicitat.
Jo que pensava que a UK descansaria de tan comunisme, i no: no nomes la LSE ha resultat bastant mes antiliberal del que em pensava (tambe era llogic: es on va neixer la tercera via de Blair), sino que el govern britanic es posa a comprar bancs. Si es que el comunisme es contagios!

Blanco, el més rastrero del PSOE

És al·lucinant aquest home: cada vegada que parla ho fa per dir que el govern no té culpa de res i que el PP la té de tot. Segons ell, el PP hauria de recolzar al PSOE sense matisos en la crisi econòmica (la crisi que el PP anava anunciant i que el mateix PSOE negava) i, si no ho fa, està generant incertesa. El mateix discurs que fa el govern central cap al PSC: si no feu el que jo dic, esteu sent irresponsables. No esteu ajudant al pais. Hipòcrita.
Una gran mostra d'això són les declaracions que recull aquest article de La Vanguardia. Bàsicament, la crisi no és culpa del govern (sí que ho era el creixement econòmic anterior), sinó de les polítiques neoconservadores de Bush. I que el PP, si s'oposa a l'actuació de l'executiu, perjudica el pais. A sobre, acaba demanant que Rajoy es deixi de frivolitats!!! Repeteixo: tot això després de dir que ells havien generat la bona situació econòmica i que no hi havia crisi!
El pitjor de tot és que d'aquí tres anys i mig tornarà a passar el mateix. Jo ja aviso: si tot segueix igual, em temo que votar en blanc no em semblarà suficient.

Intel·lectuals?

En l'última campanya electoral, ZP va comptar amb el suport d'uns quants "intel·lectuals" espanyols, entre ells Sabina, Serrat, Bosé, Almodóvar, Victor Manuel o Ana Belén. Mai he entès què vol dir això d'"intel·lectuals". Se suposa que tenen més intel·ligència que els que no som "intel·lectuals"? Són una mena de referents?
Que jo recordi, tot va començar amb la guerra d'Irak: tinc a la ment dos en concret: Amodóvar i Leonor Watling. Encapçalaven manifestacions, llegien manifestos... representant la societat espanyola. I per què ells? Bé, en aquell cas concret hi ha un motiu clar: perquè no tenen altres preocupacions. I tenen temps lliure.
El tema es va repetir durant l'última campanya. En el grup hi havia molts músics, quan dóna la casualitat que Rajoy havia promès l'eliminació del cànon digital. De fet, Victor Manuel és conegut per fer-se d'or a la SGAE. I la seva dona, Ana Belén, també fa de les seves: va oferir un concert per sensibilitzar a tothom sobre projectes de cooperació a l'Àfrica... cobrant 36.000 € més IVA!! Que van sortir, per cert, de la partida pressupostària per el desenvolupament de l'ajuntament de Toledo!! Toma referent!!
Avui he tingut l'ocasió de llegir algunes declaracions de Robe Iniesta, líder d'Extremoduro. M'encanten les seves cançons (es pot escoltar la nova aquí). Robe diu que la descàrrega "il·legal" de cançons li sembla repulsiva, que es perjudica a nous grups, bla bla bla. Però què pensàvem que diria? Ell mira pels seus interesos i prou. I els seus interesos són guanyar diners amb la música que compon. Guanyar-ne tants com sigui possible.
On vull anar a parar? Robe no forma part de cap grup d'"intel·lectuals", però els que si que hi són tenen els mateixos interessos particulars que ell. No són visionaris. No volen lluitar contra la injustícia. Volen vendre més discos. Més pelis. Volen seguir ingressant diners dels gimnassos que posen la ràdio. Volen seguir fent-se rics cobrant a una persona que compra un CD verge per grabar fotos. Sí, es declaren en contra de les injustícies, de les grans corporacions i els seus excessos... i per què no comencen amb l'Sgae? Preferències revelades. Ells volen seguir vivint còmodament, i prou.

La democràcia americana... ¡funciona!

Abans d'ahir vam viure un episodi realment interessant: el congrés dels EEUU va tumbar el pla Bush per, entre altres coses, fer-se càrrec d'actius financers el valor dels quals no se sap i salvar així unes quantes empreses. I el motiu pel qual el congrés el va rebutjar és simple: perquè els ciutadans no el volien. Tan senzill com això. La democràcia americana funciona. Els congressistes van rebre moltíssimes trucades (bé, en persona no, la secretària de la secretària de la seva secretària) de ciutadans del seu estat en que demanaven el "no" a la votació. Els congressistes, preocupats de no resultar reelegits d'aquí unes setmanes, van fer cas als ciutadans i van votar que no. I el pla s'ha rebutjat (en primera instància, avui toca el Senat).
Això que sembla tan simple, no funciona a tot arreu. Em temo, però, que amb el pla passarà alguna cosa semblant al que va passar amb la Constitució Europea (que, per cert, no sé ben bé si segueix o no...): els votants d'uns determinats països diuen que no, es fan quatre arreglos i es torna a presentar... i els parlaments d'aquells països que l'havien rebutjat l'aproven! Tot i això, en el cas d'EEUU ho veig més difícil, perquè si el congrés no l'aprova, em temo (en realitat m'alegro) que no hi ha pla.