Remodelació de govern

Estic veient la compareixença de ZP per explicar les reformes al seu govern: Salgado ministra d'economia i vicepresident segon, Chaves ministre de cooperació territorial i vicepresident tercer, Blanco ministre de foment, Ángel Gabilondo ministre d'educació, González Sinda ministre de cultura, i Trinidad Jiménez ministra de sanitat. Notícies positives: la Madeli, el Molina i el Solbes estan fora. Notícies negatives: Blanco i Chaves. Però vaja, això ja se sabia. I realment me la porta fluixa. Però les coses més destacables han estat altres: com babeja la Sexta amb el president; les parides que ha dit ZP per justificar l'entrada de Blanco a Foment; la importància que li ha donat a l'educació; i la justificació del canvi de govern per haver entrat a una nova fase de la crisi (??). Tonteries, vaja, menys el tema de l'educació: potser algú li ha comentat que millorar el sistema educatiu és clau pel futur del pais. Però no cantem victòria: cal veure quines idees brillants tenen per millorar-lo. Ara bé, quina tonteria de compareixença: podria haver enviat un breu comunicat que hauria estat igual. I és que això de voler donar un nou impuls, d'agraïr a Pedro Solbes i dir que tots hem après d'ell no sé què i no sé quantos, en fi, tot el que ha sortit per la seva boca per justificar la remodelació és fals. Ho ha fet perquè la seva imatge estava quedant malmesa. Si realment li importés sortir de la millor forma de la crisi, hauria canviat també a Corbacho i a Sebastián i hauria col·locat de ministres gent amb un perfil menys polític. Però ha fet tot el contrari. Espero de tot cor que el PSOE es foti una bona òstia a les Europees (per cert, que són el 7 de juny, que resulta que el 90% de la població no ho sabia... i no m'extranya!). A veure si així, amb una mica de sort, es veuen obligats a convocar eleccions anticipades i ens desfem d'aquest suplici...

Defensant els mossos

Avui, el vicepresident de Catalunya, Carod-Rovira, ha defensat amb decisió el cos de policia catalana. Sobta veure quelcom semblant, més quan el propi conseller d'interior, l'ecosocialista Saura, ha estat molt més subtil i, de fet, s'ha mostrat dur amb ells, quasi com si no fos ell el seu cap. Ara s'exclama perquè es suggereix que ell no pot dirigir aquesta conselleria. Diu que és "antidemocràtic". Curiós que els reciclats comunistes, admiradors de la Cuba de Castro, els surti tan ràpidament la paraula antidemocràtic. Però és òbvi que el president d'ICV té un problema a la conselleria d'interior: part dels seus votants són declarats "antisistema", que es tanquen i no permeten l'accés a la universitat, tallen la ronda i aquestes coses. Coses il·legals, en resum. No entro a valorar si dono suport o no (que no) però això és un fet. Llavors tenim una persona responsable d'actuar contra qui infringeix la llei... però que això és contrari als seus interesos electorals. Per tant, senyor Saura, objectivament vostè no és ni idoni ni recomenable que dirigeixi interior.

Contradiccions

Contradiccions. Sempre, una i altra vegada, surten a la superfície les grans contradiccions de la progressia en general. Sí, és clar, la dreta també en té. No obstant, l'esquerra fa més ràbia en aquest sentit, ja que tot ho barnissa d'una superioritat moral decididament hipòcrita. L'últim exemple el llegeixo a El Mundo: Le Pen podria ser president del Parlament Europeu durant uns dies, ja que la normativa diu que, després d'unes eleccions, com les de juny, l'etapa de "transició" estarà presidida pel diputat més veterà. I, coses de la vida, és probable que aquest fos Le Pen. I on està la contradicció? Molt senzill: la progressia ja ha posat el crit al cel, ha recordat les declaracions d'aquest personatge i han començat a proposar modificacions de la normativa per a evitar-ho. Exactament els mateixos que es queixen de que s'il·legalitzin partits polítics per simpatitzar amb terroristes. Si vols acceptar a partits no democràtics en el parlament, no pots intentar a correcuita canviar la normativa per a que Le Pen, democràticament escollit, no presideixi el PE. Però no ens enganyem: l'esquerra no hi veu cap contradicció, ja que ETA s'ha equivocat en els mètodes però el seu ideal és correcte, mentre que Le Pen és un nazi cabró. La mateixa visió que endolça els pecats de Stalin o Castro. Doncs no: aquests, antiliberals ho són tots, així que per a tots el mateix tracte.

Fora de Kosovo

La ministra Chacón, la del "si tu no vas, ells tornen", la que ara es fa la despistada amb la negociació del finançament, ha decidit retirar els 630 i pocs soldats espanyols que estaven a Kosovo. A més tal com ho ha anunciat ho ha fet. Espanya realment es guanya a pols que se'l consideri un pais governat per ineptes. La decisió, segons el govern espanyol, és llògica, ja que s'oposaven a la independència de Kosovo. I EEUU sembla que sigui la única amb voluntat de quedar-se a la zona de conflicte. Zona que, per cert, està a Europa. Fins i tot els militars espanyols han protestar per haver-se fet tot depressa i corrents.
Un nou exemple (i he perdut el compte) de la incompetència general dels que governen Espanya. No sé si era millor enretirar-se de la zona o no. No sé si calia, si s'havia fet tot el que calia fer. No ho sé. Només sé que es fan les coses de la pitjor manera possible i es justifiquen de forma encara més patètica. Que bé que s'està a 2000 quilòmetres...

Pensaments

Obro el meu portàtil. Repasso els principals titulars dels mitjans catalans. A LV parlen del desallotjament dels estudiants anti-qualsevolcosa, que ja duien des de novembre a la UB. Tres (només tres!) estudiants detinguts i un agent ferit greu. D'aquest últim no se'n parlarà, és clar. Les agrupacions anti-tot, que reclamen diàleg amb el rectorat però no permeten que polítics i gent relacionada amb el PP s'expressi lliurament a la universitat, exigeixen dimissions. A la UPF van durar dos dies; a la UB, quatre mesos. És veritat: el rector de la UB hauria de dimitir. I de pas el conseller de l'Interior, per trigar tant a intervenir. Resulta que ha comentat alguna vegada que no era el moment "idoni" per a fer-los fora. Fantàstic.
Me'n vaig a la pàgina de TV3 a veure a qui ha entrevistat el Cuní avui: després de que ahir parlés un més que correcte Artur Mas, avui baixen el llistó i porten el president del govern a l'ombra, José Zaragoza. No tinc ganes de perdre el temps. Baixo una miqueta la mirada i em començo a trobar malament. A Hora Q, que volien entrevistar a l'estafador de bancs i per tant delinqüent Enric Duran, porten enlloc d'aquest al seu advocat. Fins aquí passa, ja que total el programa no el veu ningú, i no m'extranya. L'únic que val alguna cosa és el David Bassa, i la presentadora el talla cada dos per tres... però bé, el que m'ha semblat fastigós no és això, sino com han titllat al delinqüent: "el Robin de la banca". Genial. Espero que a l'HGM no l'importi que li robi la meitat del que cobra per a donar-ho a... mi mateix, que sóc més pobre que ella. En què ens hem convertit?
Algú va dir que quan s'abandona la teva terra, el teu pais, et tornes més patriota. I una merda.

Derrota de Pepiño/ZP

No puc ocultar la meva satisfacció pel resultat a Galícia. Rajoy es veu reforçat, i el PSOE se'n duu una derrota abultada. Pepiño Blanco, que s'havia volcat a la campanya, i ZP, que també havia tingut una gran presència l'última campanya, queden en entredit. I Rajoy es veu reforçat. Touriño, que davant dels escàndols de la despesa en reformar el seu despatx no s'ha atrevit a presentar les factures, se'n va cap a casa. I bravo per Feijoo, que en només 3 anys des de que va assumir la presidència del PP gallec ha arribat al govern. Respiro més tranquil sabent que ZP ha quedat avisat de que no té llibertat absoluta.
I al Pais Basc, ja veurem perquè queda saber la distribució final d'escons. La sortida del govern d'Ibarretxe pot ser una bona notícia perquè hi hagi certa regeneració al poder. Però tot està per veure... i no oblidem que l'esquerra abertzale ha obtingut 100.000 vots nuls. La situació d'excepció del Pais Basc (amb l'exemple del noi que ha de demanar perdó i marxar-se del poble per haver destrossat una herriko taberna... després de que li haguessin posat una bomba sota casa seva) no justifica deixar tantes persones sense representació parlamentària. Dit això, potser des d'un punt de vista pragmàtic tingui alguna utilitat per a resoldre el conflicte. Però tot està per veure.

Eleccions claus

Avui voten els gallecs i els bascos. A Galícia, el PP guanyarà però si no treu majoria absoluta es reeditarà el pacte Touriño-Quintana. Al Pais Basc, no se sap quins pactes hi haurà tot i que s'intueix que si PSE-PP-UPyD sumen, faran Patxi López lehendakari. No obstant, crec que les eleccions claus són a Galícia. I per no quedar-me sempre al marge parlant de que jo votaria en blanc, diré que vull que guanyi el PP. Podria donar diferents motius, com que Fraga no és Feijoo, que el bipartit no ha fet res, que Quintana es dedica a fer mitins en viatges del INSERSO, que Touriño es gasta una bona pasta dels contribuients a redecorar el despatx, que m'agradaria veure la cara de Pepiño després de fracassar, ... Però el cert és que no vull que el PP ara mateix entri en una gran crisi interna. És necessari, en moments de crisi com aquests, que els socialistes tinguin una oposició que realitzi un marcatge cos a cos. Si a Galícia Feijoo no pot governar, el lideratge de Rajoy es veurà molt debilitat i el PP estarà més pendent de lluites internes que de les tonteries que fan els socialistes. En canvi, una majoria absoluta dels populars reforçaria el seu president i podria centrar-se en vigilar a Zapatero. El que els passi als gallecs m'importa poc (em refereixo a les conseqüències per ells dels resultats electorals), però que el PSOE se senti relativament lliure de fer el que vulgui és perillós.