Els equatorians aproven la nova Constitució impulsada per Correa, que bàsicament li dóna a ell molt més poder per dur a terme les reformes que ell vulgui. Res a dir. Això sí, espero que els que l'hagin votat no el critiquin d'aquí 5 anys per haver estancat el pais: igual que si et trobes una persona pel carrer que et diu que et regalarà 100 € si l'acompanyes no te'l creus, tampoc et creus a un polític que diu que, si li dones més poder, farà sortir Equador de la pobresa.
I si te'l creus, és que ets idiota.
dilluns, 29 de setembre del 2008
Jaime Bayly
Interessantíssima entrevista de Losantos a Jaime Bayly, escriptor, presentador de TV i, per sobre de tot, liberal. De cap a comprar-me la novel·la!
diumenge, 28 de setembre del 2008
La nou rei de la comèdia
Des de que va acabar Friends, al gènere de la comèdia entre les series li ha faltat un referent. Se n'han fet de molt bones, però cap tenia aquella sensació de "clàssic". Bé, almenys fins fa uns tres anys, quan va començar la magnífica "How I met your mother", on un pare es dedica a explicar als seus fills com va conèixer la seva mare. Uns guions molt treballats, una història entretinguda i uns actors a l'alçada fan que, durant els 20 minuts que dura el capítol, no paris de riure. Però, per sobre de tot i de tots, destaca Neil Patrick Harris, encarnant a Barney Stinson. Tot i no ser el que explica la història, en quasi cada capítol n'és protagonista. Recomenable 100% aquesta gran serie, per sobre d'altres brutals com poden ser Weeds, My name is Earl o The Office.
Un troç d'una conversa entre la Lily i el Barney com a aperitiu:
- How can you be in love and still be sleeping with anything that moves?
- I'm sorry, I don't follow you. That's like saying 'how can an ant carry twenty times its body weigth but root beer floats are still delicious?' Are the two even related?
Un troç d'una conversa entre la Lily i el Barney com a aperitiu:
- How can you be in love and still be sleeping with anything that moves?
- I'm sorry, I don't follow you. That's like saying 'how can an ant carry twenty times its body weigth but root beer floats are still delicious?' Are the two even related?
dissabte, 27 de setembre del 2008
Mercat dels videojocs
M'encanten els videojocs. I no només això, sinó que la indústria en sí i el mercat m'atrauen bastant. Si sabés programar (algun dia...) intentaria entrar-hi. Fins que arribi el dia, em conformaré en seguir els moviments d'aquesta industria que ja mou més diners que la del cinema.
Últimament, però, han surgit algunes veus en el sector criticant els mercats de segona mà. Primer va ser el creador de BUZZ!, que atacava els comerços per forrar-se a la seva costa. Segons Andrew Eades, els creadors només veuen ingressos per la venta de jocs nous, mentre que els comerços els veuen quan venen jocs de segona mà. Ara ha estat un dels components de BUNGIE, creadors de la serie HALO, que ha afirmat que la venta de jocs de segona mà fa molt de mal sobretot als petits estudis.
Quin és el problema de fons? Jo estic convençudíssim que tenen una imatge equivocada del mercat. Ells creuen que, si dediquen molts recursos a un joc, aquest s'ha de vendre, i que si no ho fa, és culpa de la pirateria o del mercat de segona mà. Res més lluny de la realitat. En els darrers anys la demanda de videojocs ha augmentat de forma espectacular. Els preus de la nova generació, no obstant, es mantenen entorn els 60-70 €. En un entorn competitiu, les empreses veurien marge per rebaixar el preu ja que poden vendre més unitats. Però no ho fan. Si no contem amb les grans produccions (Halo, GTA, MGS), que tenen un elevat cost en gastar un munt en publicitat (cosa que no crec que necessitin), la resta de videojocs podrien rebaixar el preu. Però no ho fan. Els mantenen elevats. Aquí hi ha clarament un comportament oligopolístic, ja que no s'entén que TOTS els jocs surtin pel mateix preu aproximadament.
La indústria es queixa de que els consumidors busquen formes alternatives d'accedir als productes. Aquests consumidors poden fins i tot pagar 50 € per un joc de segona mà, ja que l'original costa 70€. Però el consumidor que el ven, se l'hagués comprat si no existís el mercat de segona mà? La resposta és que no. Ell s'arrisca a comprar-lo perquè sap que si no li agrada, el pot revendre. Si un joc és bo i durader, ningú el ven. En el meu cas, no penso vendre ni el RE4, ni el Mario Galaxy, ni el Zelda.
Mentre la indústria es mantingui amb comportaments oligopolístics, els consumidors seguiran responent de la mateixa manera. I és que si la gent compra un joc, gastant-se 65 €, ha d'estar molt segura de que val la pena.
Últimament, però, han surgit algunes veus en el sector criticant els mercats de segona mà. Primer va ser el creador de BUZZ!, que atacava els comerços per forrar-se a la seva costa. Segons Andrew Eades, els creadors només veuen ingressos per la venta de jocs nous, mentre que els comerços els veuen quan venen jocs de segona mà. Ara ha estat un dels components de BUNGIE, creadors de la serie HALO, que ha afirmat que la venta de jocs de segona mà fa molt de mal sobretot als petits estudis.
Quin és el problema de fons? Jo estic convençudíssim que tenen una imatge equivocada del mercat. Ells creuen que, si dediquen molts recursos a un joc, aquest s'ha de vendre, i que si no ho fa, és culpa de la pirateria o del mercat de segona mà. Res més lluny de la realitat. En els darrers anys la demanda de videojocs ha augmentat de forma espectacular. Els preus de la nova generació, no obstant, es mantenen entorn els 60-70 €. En un entorn competitiu, les empreses veurien marge per rebaixar el preu ja que poden vendre més unitats. Però no ho fan. Si no contem amb les grans produccions (Halo, GTA, MGS), que tenen un elevat cost en gastar un munt en publicitat (cosa que no crec que necessitin), la resta de videojocs podrien rebaixar el preu. Però no ho fan. Els mantenen elevats. Aquí hi ha clarament un comportament oligopolístic, ja que no s'entén que TOTS els jocs surtin pel mateix preu aproximadament.
La indústria es queixa de que els consumidors busquen formes alternatives d'accedir als productes. Aquests consumidors poden fins i tot pagar 50 € per un joc de segona mà, ja que l'original costa 70€. Però el consumidor que el ven, se l'hagués comprat si no existís el mercat de segona mà? La resposta és que no. Ell s'arrisca a comprar-lo perquè sap que si no li agrada, el pot revendre. Si un joc és bo i durader, ningú el ven. En el meu cas, no penso vendre ni el RE4, ni el Mario Galaxy, ni el Zelda.
Mentre la indústria es mantingui amb comportaments oligopolístics, els consumidors seguiran responent de la mateixa manera. I és que si la gent compra un joc, gastant-se 65 €, ha d'estar molt segura de que val la pena.
dimarts, 16 de setembre del 2008
No s'enteren
Tots ens estem posant nerviosos. Grans bancs d'inversio que s'enfonsen a EEUU, injeccions de liquidesa mes altes que pels atemptats de l'11-S, caigudes en la borsa espanyola... i l'augment de l'atur. Ara surt el PP a protestar pel fet que cada vegada mes inmigrants estan cobrant l'atur. Es la gran contradiccio de l'Estat del Benestar. Es plausible pensar que sense la gran entrada de gent de fora les comptes de la Seguretat Social no estarien tan "be" com estan ara ("be" entre cometes, ja que els que hem estudiat a la Pompeu sabem que les projeccions per d'aqui uns quants anys no son tan bones...). En temps de prosperitat, l'oferta al mercat de treball creix gracies a l'inmigracio, cosa que fa que les empreses substitueixin capital per treball (Y(L,K)) i creixen sense problemes. Pero quan arriben temps de desconfiansa (no hi ha c trencada), i la demanda s'encongeix (un podria argumentar que, de fet, la demanda era mes alta del que hauria d'haver estat per la facilitat de credit), les empreses tambe han de reduir els seus factors de produccio. I be, com que ha absorbit molt de treball, aixo es el primer que redueixen... i part dels inmigrants que havien contractat, es queden sense feina.
Pero en el seu moment, el govern va fer una regularitzacio massiva. El motiu era que hi havia molts inmigrants en situacio irregular, i d'aquesta forma passarien a pagar impostos i cotitzacions. I, senyors del PP, els inmigrants en situacio irregular s'havien colat durant la seva epoca. Pero el que deiem: el govern necessitava ingressos, i va decidir que legalitzar inmigrants era una bona forma. Pero tot te els seus pros i els seus contres. I ara han vist els contres.
Que es pot fer? Home, una solucio es incentivar que retornin al seu pais, cosa que ja s'esta fent. Un punt a favor del meu exalcalde. L'altre es tambe una proposta de Corbacho: incentivar que es contracti a mes nacionials i menys extrangers a origen. No es una questio de patriotisme. Es que si es contracta un nacional, es deixa de pagar una subvencio per l'atur. Si es contracta un extranger a origen, no s'estalvien res.
Pero aixo no fa mes que posar tirites a un problema molt mes profunt: l'Estat del Benestar. La necessitat de reformar-lo (i per reformar-lo vull dir fer-lo mes petit) es urgent i probablement es podra comprovar amb la crisi que vivim. La forma en que alguns paisos l'han "reformat" es tancant les fronteres. Idiotes. Les obriran quan necessitin treballadors per feines poc qualificades. Jo crec que es molt mes eficient retallar l'Estat del Benestar, que la gent entengui que el seu propi benestar es responsabilitat seva i que l'Estat actuara nomes en casos de necessitat, i no de forma incondicional.
Pero en el seu moment, el govern va fer una regularitzacio massiva. El motiu era que hi havia molts inmigrants en situacio irregular, i d'aquesta forma passarien a pagar impostos i cotitzacions. I, senyors del PP, els inmigrants en situacio irregular s'havien colat durant la seva epoca. Pero el que deiem: el govern necessitava ingressos, i va decidir que legalitzar inmigrants era una bona forma. Pero tot te els seus pros i els seus contres. I ara han vist els contres.
Que es pot fer? Home, una solucio es incentivar que retornin al seu pais, cosa que ja s'esta fent. Un punt a favor del meu exalcalde. L'altre es tambe una proposta de Corbacho: incentivar que es contracti a mes nacionials i menys extrangers a origen. No es una questio de patriotisme. Es que si es contracta un nacional, es deixa de pagar una subvencio per l'atur. Si es contracta un extranger a origen, no s'estalvien res.
Pero aixo no fa mes que posar tirites a un problema molt mes profunt: l'Estat del Benestar. La necessitat de reformar-lo (i per reformar-lo vull dir fer-lo mes petit) es urgent i probablement es podra comprovar amb la crisi que vivim. La forma en que alguns paisos l'han "reformat" es tancant les fronteres. Idiotes. Les obriran quan necessitin treballadors per feines poc qualificades. Jo crec que es molt mes eficient retallar l'Estat del Benestar, que la gent entengui que el seu propi benestar es responsabilitat seva i que l'Estat actuara nomes en casos de necessitat, i no de forma incondicional.
divendres, 12 de setembre del 2008
Vayanse al carajo!
Gran demostració del nivell d'educació del president Hugo Chavez... de nou, no cal afegir res. Es retrata amb el "culpo al gobierno de los EEUU de todo lo que pueda pasar (...) siempre está detrás de todas las conspiraciones". Això sí que és netejar-se les mans!
dijous, 11 de setembre del 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)