Revel i Bolívar

Llegir a Revel és un plaer, sobretot en una època on el nivell dels "intel·lectuals" que apareixen als mitjans és tan baix. El filòsof francès reflexiona sobre la informació a El Conocimiento Inútil, i ens deixa cites de Simón Bolívar com aquesta:
"Es, pues, en primer lugar, contra la opinión pública, o, dicho de otro modo, contra la humanidad en su conjunto, y no sólo contra los gobiernos, como actúa la mentira o la privación de la verdad, que es su forma elemental. ¿Por qué? <>, dijo Simón Bolívar. Ésa es la razón por la cual los que temen que la opinión pública esté demasiado bien informada están interesados en actuar de manera que la primera de todas las fuerzas que pesen sobre ella sea la mentira."
Sembla com si estigués parlant de cert governant que es creu la reencarnació de Belívar...

Teleporqueria

Article sobre la teleporqueria, de Sostres.
La teleporqueria en qüestió. Sort dels senyors Schwartz i Culla. La resta, retòrica del pitjor tipus. La Vintró i la Regàs són especialment patètiques.

Qui ha guanyat?

Resultat de les eleccions al Parlament Europeu a Espanya el 2009:

Contra Europa

La campanya europea és tremendament repetitiva. Que si Europa no s'ha sabut explicar, que si les dretes no volen que les mares tinguin més setmanes de baixa per maternitat, que si cal més poder pel Parlament Europeu... Estupideses. Mirat en fred, el que s'està demanant per part de tots els candidats és que el PE decideixi més sobre les nostres vides. A algú li pot agradar. Però cal tenir clar que només hi ha 50 eurodiputats espanyols per 700 i pico en total. Dit d'una altra manera, els eurodiputats d'altres països poden decidir sobre nosaltres. Ja ho he dit: a algú li pot agradar, però cal que se sàpiga. Per exemple, si des d'Europa es decideix que cal abaratir l'acomiadament, s'ha de fer. Punt. Cal explicar, també, sobre el tema de la baixa per maternitat: els governs poden augmentar el número de setmanes! No és que el PE hagi tumbat la possibilitat d'un augment del periode de baixa (es pot augmentar igualment), sinó que ha rebutjat FIXAR UN MÍNIM A TOT EUROPA, que era superior al cas espanyol, apart d'altres aspectes que volien colar els comunistes. Si voleu que el PE, per definició molt intervencionista, reguli aspectes de la vostra vida, endavant. Però que quedi clara una cosa: si es decideix alguna cosa que no t'agrada, a qui protestes? Perquè potser tots els eurodiputats del pais hi han votat en contra, però igualment s'ha aprovat. Repeteixo: a qui et queixes?

Debat entre els candidats a les Europees

Avui a la nit, TV3 emetrà el debat entre cinc dels candidats a les Eleccions Europees. Jo el veuré perquè sóc massoquista, però no ho recomano. El nivell és molt baix. Només Tremosa i Junqueras poden aportar alguna cosa diferent (són, "curiosament", els menys polítics). Romeva i Badia parlen tota l'estona de quant dolent és el neoliberalisme, de Berlusconi, Bush i altres dimonis, i de com la socialdemocràcia ens salvarà (perquè ara no hi ha socialdemocràcia a tot arreu, of course). A Vidal-Quadras ja el coneixem. Junqueras és massa esquerranós pel meu gust (va treure el tema de la baixa de maternitat sense comentar-la tota). Si hagués de votar, votaria a en Tremosa. Però com que no sé què he de fer per votar des de London, m'abstendré (guanyarem per majoria absoluta!). Igualment, després del debat comentaré una mica què em sembla cada candidat. Em jugo el que sigui a que avui sortirà la paraula "neoliberalisme" i el tema de la baixa per maternitat. Si és que són tan previsibles...

Alegria alegria

No hi ha res com decidir sobre els diners dels altres: article d'Enrique Dans sobre les primeres decisions de la nova ministra de cultura.

Democràcia de qualitat

Ahir, Sarkozy va donar una llicó excelent del que és la democràcia de qualitat: va tornar a votar una llei que ja havia estat desestimada pel parlament francès. Es tracta de la llei contra les descàrregues. Fa un parell de mesos, es va votar i va sortir rebutjada ja que alguns diputats del partit del president no hi eren. Aquesta forma de democràcia em recorda la de Chávez, preguntant en referèndum la mateixa pregunta fins que surt el sí. Un podria pensar que bé, no hi ha res dolent en preguntar. En la teoria, no. Però a la pràctica, només es pregunta reiteradament fins que surt el sí: una vegada ha sortit, no es pregunta de nou per si la gent ha canviat d'opinió. Un altra exemple el tenim a Irlanda amb el tractat de Lisboa. Preguntem, ja sigui en referèndum o al parlament, tantes vegades com sigui fins que surti el que volem (normalment, el sí). Una vegada ha sortit, ho apliquem i a sobre treiem pit per una mesura tan democràtica. Excelent exemple, pels qui no ho sabien ja, que els mandataris populistes no cal anar-los a buscar a l'Amèrica del Sud, sino que també es troben molt aprop nostre.