Fracassar

Fracassar és una merda. Molta gent et parla de "veure el costat positiu", "aprendre dels errors", "fracassar et fa créixer"... Però fot un munt. A més, quan m'ho diuen em dóna tota la impressió de que ho fan per animar, cosa que empitjora el meu humor de forma considerable. Però hi ha diverses coses que són certes. Primer, fracassar és culpa meva, de tal forma que saber què no he fet bé és important. Segon, revolcar-se en la ràbia és bastant inútil. De fet, crec que és la definició perfecte d'inutilitat. Així doncs, encara que foti, cal deixar-hi de pensar. I ja que no es pot anar per un camí, caldrà anar per un altre. És pura llògica, no és cap cantinella per fer sentir millor al personal. De fet, no fa sentir millor. Però bé, com diu el Risto, cal aprendre a disfrutar fracassant. I podriem dir que l'experiència de viure a una ciutat meravellosa com Londres, d'assistir a la LSE i de compartir opinions amb gent molt diversa, tot i haver estat un fracàs, l'he disfrutada. Bé, fracàs fracàs del tot no, que almenys tinc un Master... I la gran pregunta és... i ara, què?

Objectivitat

Estatut:
Article 206.5: "L'Estat ha de garantir que l'aplicació dels mecanismes d'anivellament no alteri en cap cas la posició de Catalunya en l'ordenació de rendes per capita entre les comunitats autònomes abans de l'anivellament."
Article 206.6: "S'ha de tenir en compte, com a variable bàsica per a determinar les necessitats de despesa a què fa referència l'apartat 1, la població, rectificada pels costos diferencials i per variables demogràfiques, en particular per un factor de correcció establert en funció del percentatge de població immigrant. Així mateix, s'han de tenir en compte la densitat de població, la dimensió dels nuclis urbans i la població en situació d'exclusió social."

Proposta d'acord de finançament:
"se mejorará la adecuación de la financiación a las necesidades reales de gasto mediante la revisión de los criterios de ajuste de la población, dando una mayor ponderación a factores no poblacionales como la dispersión, la insularidad y la superficie, así como un mejor reconocimiento a factores como la edad en la atención sanitaria o el envejecimiento y finalmente incluyendo de manera expresa la población en edad escolar".
Res sobre garantir el principi d'ordinalitat (article 206.6 de l'Estatut - el que ahir em temia).

Ara ens preguntem: compleix amb l'Estatut? Qui digui que sí, menteix.

Homosexuals, masclisme i Neira

Hi ha poques coses tan entretingudes com passejar per alguns blogs, llegir algun post i veure la quantitat de comentaris imbècils que surten a continuació. Un exemple d'això és el blog del meu (ex)company Jordi de la Torre, que monta una argumentació contra els motius que donava López Casasnovas per mantenir l'impost de successions i els "crítics" només saben atacar-lo per una falta ortogràfica: cap d'ells intenta desmuntar l'argument. És divertidíssim veure la quantitat de gent que té una idea al cap i que quan veu arguments en contra s'estressen tant que no poden reprimir les ganes d'insultar a qui els ha superat intel·lectualment. Seguint amb la tendència, altres utilitzen posts per extreure conclusions que no surten de l'article per reafirmar-se en les seves opinions. Tot va començar amb un article de Beatriz Gimeno contra Jesús Neira, aquell que va quedar en coma per intervenir en un episodi de violència de gènere, dient que era un masclista (argumentant que era dels que creia que calia obrir la porta a les dones, tractar-les diferent i bla bla bla). L'article en qüestió és bastant infumable, i el blog INTELIB el critica de forma més o menys encertada. Però la diversió ve després, amb els comentaris: el primer ja considera que els homosexuals són "aberraciones pornográficas" i "pervertidos liberticidas". Més endavant, un comentari encertadíssim nota que "Una consecuencia del argumento de doña Beatriz es que la discriminación positiva es machista, pues muestra “deferencia”por razones de sexo hacia la mujer. ¿Se le conoce alguna crítica tan sutil como a Neira a esa evidente antiigualitaria discriminación?". Repeteixo que aquest comentari m'ha encantat ja que desmonta tot el fluixíssim argument de la senyora Gimeno en una frase. Després, un tal Javier ataca el primer comentari preguntat-se per què no s'ha de considerar a un homosexual com a ciutadà (cosa que negava el primer comentari). Contestant a Javier, apareix un altre subjecte que fa un malabarisme argumentatiu genial: "No Javier: lo que ocurre es que muchos homosexuales, con presiones del lobby homosexual, quieren imponer deberes a los demás: deberes como la obligación de que gente como yo les acepte cuando jamás les aceptaré como iguales, jamás." Així que ens han imposat un deure: acceptar un homosexual com a un igual. Aquesta és la retallada de llibertats... Brutal. El que m'impressiona més és que de fet es creuen aquest tipus d'arguments. Com ja he dit, és divertidíssim.

Finançament

Ja tenim finançament. No sé de quanta pasta estem parlant, però sembla que s'aproparà als 4.000 milions d'euros extres el 2012. ERC diu que SÍ, CIU diu que NO, i la resta ja se sap. Però el govern central no ha donat cap xifra. Per tant, entrar a fer valoracions és prematur. No obstant, aquí el que cal veure és si cumpleix l'Estatut. Si no es contradiu el principi d'ordinalitat, cosa que no he sentit mencionar a ERC avui, endavant. No és el millor sistema - aquest seria el concert - però la Cambra de Comerç havia parlat d'una xifra similar, i si ens la creiem doncs hem de pensar que el model pactat és correcte. Tot i això, com he dit, em xoca que ERC digui que rebem més que la mitjana però no digui res sobre el famós principi d'ordinalitat. A primera vista, un pensaria que el sí d'ERC avala el pacte. El cap i a la fi, un partit independentista no trairia el seu pais! Després em ve el cap que són els mateixos que van fer Montilla president, i ja no estic tan segur. Esperarem, doncs, fins dimecres, quan la vicepresidenta segona Elena Salgado expliqui el nou model amb detall. Fins llavors, que ningú obri el cava (català), que encara ens la poden colar.

Camps, dimissió?

Crec que el president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, hauria de dimitir. No perquè hagi d'anar a judici, ja que això no el fa culpable; sinó perquè ha mentit descaradament en tot l'assumpte. Al principi desmentia que li haguessin regalat els trajos, però a l'hora de declarar va canviar la versió. La pròpia alcaldessa de València deia que hauria d'haver dit la veritat des del primer moment. Ara bé, això obre bastantes possibilitats: ha de dimitir per haver mentit? Per mi sí, és clar, però seguidament la resta de polítics que també hagin mentit han d'anar darrere. Comencem amb tots els que diuen que la crisi que vivim és culpa de la desregulació massiva: ja no tenim esquerres (visca!!). Podem seguir amb els que diuen que el castellà es persegueix a Catalunya, o amb qui diu que es catalanitzar-se el nom quan ho va fer no té res a veure amb motius electorals. Si algú vol que Camps dimiteixi per haver mentit descaradament, entenc que acte seguit li ho ha de demanar també al president del govern espanyol.

Revel i Bolívar

Llegir a Revel és un plaer, sobretot en una època on el nivell dels "intel·lectuals" que apareixen als mitjans és tan baix. El filòsof francès reflexiona sobre la informació a El Conocimiento Inútil, i ens deixa cites de Simón Bolívar com aquesta:
"Es, pues, en primer lugar, contra la opinión pública, o, dicho de otro modo, contra la humanidad en su conjunto, y no sólo contra los gobiernos, como actúa la mentira o la privación de la verdad, que es su forma elemental. ¿Por qué? <>, dijo Simón Bolívar. Ésa es la razón por la cual los que temen que la opinión pública esté demasiado bien informada están interesados en actuar de manera que la primera de todas las fuerzas que pesen sobre ella sea la mentira."
Sembla com si estigués parlant de cert governant que es creu la reencarnació de Belívar...

Teleporqueria

Article sobre la teleporqueria, de Sostres.
La teleporqueria en qüestió. Sort dels senyors Schwartz i Culla. La resta, retòrica del pitjor tipus. La Vintró i la Regàs són especialment patètiques.