Last post

Avui tanco aquest blog, després de més d'un any i mig de tenir-lo. El motiu, el de sempre: ja no m'aporta res. El que escric em sona repetitiu. I quan una cosa deixa d'aportar-te, l'has de parar de fer. Suposo que d'aquí poc n'obriré un altre, però de moment deixaré l'activitat. Si alguna vegada m'has llegit, gràcies ;-)

Artistes again

Sé que parlo molt d'aquesta gent, però és que no paren de sortir als mitjans. Els artistes de la "zeja", intel·lectuals o com se'ls vulgui anomenar, aquells que es posen davant la societat per liderar-la en causes socials, demanen al Rei la mediació en el cas Haidar. Així de clar. Protestes cap al govern, zero. Sí, és veritat que el Rei té una relació estreta amb el Marroc, però això no és motiu per no criticar la posició del govern espanyol. Però clar, en aquest cas el dolent no era ni EEUU ni Israel. El cinisme d'aquesta colla arriba a extrems insospitats. I ens seguiran sorprenent. Ara que s'està intentant colar una llei per a que una comissió pugui tancar pàgines web, el recolzament d'aquest grupet cap al govern és més fort que mai. I si cal renunciar a principis, si és que els tenien, doncs es fa.

Tornem'hi: I love science

Quasi un mes sense escriure, un mes ple de canvis, començant per la ciutat i la feina. Però bé, no tenia ganes de deixar el blog tal qual com han fet altres (jejeje) i volia reproduir una frase de Francesco Caselli (LSE) sobre si la UEM ha estat un èxit o no. Caselli, fent-nos un favor a tots, es col·loca a la banda científica de l'economia (n'hi ha molts d'economistes que això no ho fan, que només busquen certs resultats per reafirmar les seves ideologies tot i que això signifiqui traicionar la ciència) i diu: "it is fair to say that the extent to which EMU was a success or a failure will always be a matter of speculation". El motiu és clar: NO existeix un grup de països per utilitzar com a "control". Dit d'una altre manera, no podem saber què hagués passat amb els països dins l'UEM si no haguessin entrat. El que ell fa, sabent les limitacions, és utilitzar la resta de la OCDE com a "control group", i troba que l'impacte de la UEM ha estat més aviat petit. Simplement. No hi ha res més que es pugui dir; tota la resta són especulacions, més o menys justificades, però especulacions. Que si com haguéssim patit aquesta crisi si no haguéssim estat dins l'Euro. Especulacions. La veritat és que, mirant què tal ho han fet països semblants al nostre i que no estan a a UEM, no ha tingut un impacte significatiu, ni per bé ni per malament. Això és ciència.

Comunistes del segle XXI

Vomitiva entrevista a dos "comunistes", amb la típica característica de despotricar contra les misèries del capitalisme -reduccions de pobresa com mai s'havien vist- i mostrar-se increiblement tebi amb el que fan els règims comunistes. Si algú té estòmac, que clicki aquí.

Avarícia

Em resulta bastant curiós que tants treballadors acusin a l'avarícia de provocar la crisi, com si no anés amb ells. En l'època de la bombolla, tothom - empreses i particulars - anaven de banc en banc buscant qui els oferia el tipus d'interès més baix per la hipoteca, o més alt pel pla d'estalvis. I si calia, se'n duien els diners del banc de tota la vida encara que fos per un 0,3 % més o menys. Al cap i a la fi, la pela és la pela! Ara bé, els únics avars són els empresaris...

Resignació

No crec que cap paraula defineixi millor l'actitut de la gent del nostre pais. Fa un parell de dies protestàvem pels (nostres) diners llençats en informes inútils. Però pagarem l'increment d'impostos perquè cal ser "solidaris". Avui el tema és el diner negre del PP. Sí, salta la notícia, la gent protesta a casa seva, els tertulians donen la seva opinió, i cap al següent. Res canvia. Hem entrat en un estat de permanent resignació.

Quina merda de pais

Aquest pais és un desastre. Una merda. El govern català ens explica avui que no preveu cessaments pels informes inútils, que amb les disculpes ja està bé perquè no han fet res il·legal. O sigui que fas una auditoria interna, treus a la llum que s'han tirat un munt de diners, i resulta que no passa res perquè no és il·legal. I el dia després de les eleccions, amb un 40% d'abstenció, fan "autocrítica"... mal parits. I ara ve l'ex convergent Guardans i anuncia que les dones directores de cinema, en igualtat de condicions, cobraran més subvencions que els homes, perquè hi ha "poques dones" que s'hi dediquin. I clar, les regles diuen que hi ha d'haver 50% de dones en totes i cada una de les activitats econòmiques (i no econòmiques, perquè si cal donar tantes subvencions...). I a ningú se li cau la cara de vergonya: de fet, avui a Els Matins una directora ho ha defensat. L'argument és clar: poques dones directores de cinema = discriminació = cal donar-los diners. Estic per demanar que em retornin una part de la matrícula de la UPF perquè sóc home i érem minoria... a que és una tonteria?? Doncs aquests seguiran governant uns quants anys més.