L'última foto

El dia 29 de juny, a les 6 i mitja del matí, després d'un sopar de graduació inoblidable, estava amb els amics a un àtic, vaig agafar el mòvil i vaig fer una fotografia al què veia des d'allà. Pensava, suposo, que inmortalitzant els que estava veient, inmortalitzaria el moment. No ho he aconseguit, però tot i així penjo la fotografia: el que veia quan una etapa acabava, i una altra començava.

El mite del desenvolupament econòmic

Com ja he dit alguna vegada per aquí, la branca més interessant de l'economia és el desenvolupament econòmic. I des de fa un temps, a la mínima oportunitat que tinc intento explicar per què les visions convencionals sobre com acabar amb la pobresa són equivocades. Aquestes visions convencionals, repetides una vegada rera l'altra per les ONGs, tenen a més a altres aliats: el dia 14 d'agost, La Contra entrevistava a Bernardo Kliksberg, economista que col·labora amb la ONU (entrevista).
La cosa comença malament. A la segona pregunta, ens diu que "cada ser humano que pasa hambre es una tragedia incomparable, así que los términos relativos no son relevantes. Lo que cuenta es el número de esas tragedias". Si, com diu, l'important són les persones, és extrany que no mencioni els cents de milions de persones que han sortit de la pobresa en els últims trenta anys, sobretot a l'Àsia Oriental. La pobresa, en termes absoluts, quasi no ha augmentat, i la població mundial sí que ho ha fet de forma considerable.
Pero sigamos. El més greu és la resposta a la tercera pregunta: "sólo con una cientonoveinteava parte de ese gasto acabaríamos con el hambre; con un 1% del PIB de los países ricos se podía dar sanidad a quienes no la tienen; y apenas con el 1% del patrimonio de las 200 mayores fortunas mundiales se les podría dar educación primaria". Això és mentida, tal qual. Fan un càlcul del que costaria els aliments o la sanitat per persona, el multipliquen pel número de persones, i ja està. Però això no vol dir que entregant aquesta quantitat als països s'acabi amb la gana, tot i que és el que deixa a entendre aquest economista. Garcia Montalvo i Marta Reynal, en un meravellós treball, mostren indicis de que l'ajuda externa està relacionada amb empitjoraments en les democràcies dels estats: l'ajuda externa és una forma de fer-se ric, i això pot crear incentius perversos que fagin que els governants es centrin en acaparar aquesta ajuda enlloc d'avançar en garanties democràtiques. I ara ve aquest senyor i ens diu que amb diners s'arregla tot? Va home va...
Però hi ha més: critica les mesures liberalitzadores fetes a instàncies del "Consens de Washington" (aquest terme el va inventar John Williamson per referir-se a les direccions en política econòmica que a EEUU veien com a encertades), diu que Stiglitz ha demostrat que els mercats per si sols hi ha moltes coses que no fan bé (curiós els economistes que parlen de "demostracions" quan, en realitat, és un treball on un model econòmic determinat implica que el mercat no pot fer certes coses... però el model pot ser massa simplificador com per dir que l'estudi DEMOSTRA que això és així a la realitat!), ... però a la pregunta de què podem fer per disminuir la pobresa, diu que es podria començar "logrando que los países ricos abran sus mercados a los productos de los países pobres". Això és una mesura fantàsticament capitalista i promercats!!!
Total, aquest tio o és molt llest i vol vendre una realitat tot i no mullar-se (en cap moment diu que la solució és donar més ajuda, però deixa entreveure que amb ajuda es podria solucionar), o és un que no pinta res i que se'l coneix per ser amic de Amartya Sen. Sigui com sigui, a mi no me l'ha colat.
Si algú vol llegir alguna cosa més potable, aquí hi ha una entrevista al nobel del 2007, Eric Maskin.

Jo vull ser progre... o no

He de confessar que no sóc progre. És greu, ho sé, però què hi farem. No em va veure el món en blanc i negre, on qui té més és dolent i qui té menys, bo. On ningú és responsable del que fa, sino que la culpa és de la “societat” o del “sistema”. Però ser progre està molt ben vist. A un progre li diuen que té inquietuts socials. Si tu ataques a EEUU pel seu capitalisme salvatge, culpes als bancs espanyols de que la gent estigui endeutada i acabes dient que es culpa d’Occident la pobresa d’Àfrica perquè no destina el 0,7, quedes la mar de bé. Ets molt bona persona. Et preocupes pels pobres americans, pels treballadors espanyols, pels nens africans que es moren de gana. El millor de tot, però, és que no cal fer altra cosa: amb dir-ho ja demostres la bondat que tens. A més: estàs dient imbècils als que no poden pagar la hipoteca i sent racista al pensar que els africans no saben treballar. I ets molt bona persona!! Jo vull ser progre…
Però no ho sóc. Crec que la gent que ha decidit viure per sobre de les seves possibilitats ha d’assumir la responsabilitat que li toca. Crec que no s’ha d’alimentar a Àfrica (tret d’emergències, és clar), sino “ajudar-la” a construir una democràcia on els drets bàsics, inclòs el de la propietat, es respectin. No entenc per què la sanitat i l’educació han de ser gratüites per tothom. Crec que EEUU és un pais fantàstic per viure, i que així ho demostra l’abundant migració de persones que hi van a guanyar-se la vida cada any. Més que a Europa, on a països tan “progres” com els nòrdics l’entrada d’immigrants està limitadíssima. Com va dir Lluis Foix, de La Vanguardia, amb quatre idees progres no s’arregla el món. I normalment això és el que ens ofereixen els progres: quatre idees. Res més. Ni estudis, ni projectes exitosos, res. Només paraules, paraules que poden esperançar a més d’un, però que perden el contacte amb la realitat. Ho sé, perquè jo he estat progre. Per sort, m’he decantat per la veritat. El pitjor mal que tenim a Espanya i Europa és la desresponsabilitat: no és culpa de la PAC que els productes agraris no puguin sortir d’Àfrica, no és culpa meva si ara no puc pagar la hipoteca, no és culpa meva si no sóc capaç de fer la feina per la que he estat contractat…
Al final, ser progre es resumeix en demanar mantenir el teu statu quo a tota costa, exigir a l’Estat que et serveixi, i reclamar-li la fi de la pobresa mundial… despreocupant-te completament de la realitat que t’envolta.

Seguim amb tonteries...

Increible: els taxistes catalans reclamen la retirada del videojoc GTA 4. Bufff per on començo...
Des de fa pràcticament 10 anys que m'agraden els videojocs i intento jugar quan vaig amb menys feina. Últimament no ha estat el cas, però. No obstant, cada vegada em meravello més del que són capaces de programar les companyies creadores de jocs. La capacitat de fer passar emocions al jugador és superior a la que poden aconseguir les pel·lícules. Jugues al Resident Evil 4, per Wii, i et tremola el canell a l'hora de disparar als zombies. En canvi, quan aconsegueixes disparar el llançacoets y matar a bastants monstres, l'adrenalina se't dispara. Agafes un altre videojoc, el Mario Galaxy, per exemple, i no pots deixar de somriure per la meravella de disseny que observes pantalla rera pantalla. Agafes un mando de la Xbox 360, poses del Call of Duty 4, i disfrutes d'unes vacances pagades a Arabia Saudí amb l'exèrcit americà buscant terroristes. Finalment, si vols gaudir amb una ciutat viva, introdueixes el DVD del GTA 4. Nova York, batejada com Liberty City, està als teus peus. Pots robar vehícles, matar per encàrreg, ser protagonista d'espectaculars persecucions... Impressionant. No obstant, és simplement un videojoc. Serveix per distraure't, relaxar-te, emocionar-te, però això és tot. Aquí acaba tot.
I resulta que un sonat a Tailàndia es carrega un taxista i diu que estava imitant el protagonista del joc de Rockstar. La conseqüència: el joc ha estat retirat a aquell pais. No hi veig relació. Però és que ara ve el secretari general de la Federació Catalana de Taxistes i demana també la retirada aquí. El motiu: tot i que ell accepta que l'assassinat a Tailàndia no té res a veure amb el joc, considera aquest molt violent. Creu també que cal retirar "todos aquellos que contengan un elevado contenido de violencia y en los que se enaltezca el tráfico de drogas o la prostitución". Gràcies a aquest senyor que ens protegeix de les coses dolentes del món. Suposo que també s'ha d'aplicar a pel·lícules, és clar. Mira que perdre el temps fent aquestes declaracions de merda...
Com diu un comentari de la notícia a La Vanguardia, caldria també retirar Taxi Driver, peli de Martin Scorsese protagonitzada per Robert de Niro i Jodie Foster, no sigui cas que els taxistes decideixin convertir-se en psicòpates. Si és que...
Felicitats a Rockstar per fer un dels millors videojocs de la història. Gràcies, Rockstar.

Rapapolvo de Salvador Sostres

Deixo per aquí l'enllaç a un video on Salvador Sostres, popular articulista, desmonta sense gaire esforç, però amb molta passió, els arguments ideològics de Ciutadants. Divertidíssim.
Avui, dues bones (més o menys) notícies: s'aprova la privatització del 30% d'AENA, i la ministra Bibiana Aído és la menys valorada, per sota de la de vivenda! Recordo per qui s'hagi oblidat de la gran activitat de la Bibiana: fer un telèfon per a que els maltractadors es desfoguin, incloure "miembras" a la Real Academia, fer una biblioteca només per dones (cosa que va retirar ràpidament), i finalment anar a la desfilada de l'orgull gay. I tot això amb la nostra pasta... dit d'una altra manera: ZAS, EN TODA LA BOCA! (comentari freak: pels més puristes, a la versió original de Family Guy diu "Pow, right in the kisser!").