Atur, diners públics i més desastres

Aquesta setmana s'ha sabut que aviat arribarem a la tant temuda xifra de 4 milions d'aturats. Ja ningú amb dos dits de seny afirmava que no hi arribaríem, però com és costum des del govern anaven deixant frases sense sentit quan se'ls preguntava pel tema. Fa menys de 6 mesos el ministre de treball negava categòricament la possibilitat de tenir tants aturats. De fet, a finals d'octubre preveia la fi de la crisi en dos mesos. Una persona totalment negada pel càrrec, vaja, que no se sap per què no ha estat relevada a l'última crisi de govern. Culpa a l'oposició de "tenir pressa per arribar als 4 milions". Ara diu que crearà un altre subsidi que permeti seguir cobrant fins i tot quan l'atur s'acabi. Tan ell com la ministra d'economia, Elena Salgado, veuen la ràpida destrucció de llocs de treball com la mostra de que l'acomiadament és barat i que el mercat de treball és flexible. Fa una setmana, Zapatero va compareixer al Congrés per explicar els canvis de govern; la seva intervenció es va basar en desqualificar Rajoy dient-li, entre altres coses, que no tenia autoritat moral per qüestionar segons quins ministres (al seu cap, ZP va pensar que com Cháves ha guanyat 6 eleccions i Rajoy cap, aquest últim no pot dir res...). I per rematar una setmana de grans actuacions, el dia dels 4 milions surt Bibiana Aído i explica que Espanya és ara un pais de colors. A més a més, li donen a ella la feina de parlar de la nova llei d'abortament, quan entraria clarament en les competències del Ministeri de Sanitat. No obstant, el simbolisme de presentar-la a través del Ministeri d'Igualtat és clar. Tot i que, òbviament, signifiqui més despilfarro de diner públic. I sobre el diner públic va parlar el Conseller Castells a Els Matins el divendres. Em va fer gràcia una reflexió que feia sobre per què era necessari el finançament. Segons ell, el model que hi havia fins ara ha anat tirant perquè el boom de la construcció ha permès l'entrada de molta pasta. Ara bé, una vegada acabat això ja no funciona. M'ha fet molta gràcia, dic, perquè afirma implícitament que el govern té una despesa ineludible, que es fa el possible per controlar-la però que, tot i així, són necessaris més diners. La veritat és una altra: com que els ingressos ha anat pujant inesperadament, tots els governs, inclòs el català, han anat gastant en més coses. Quan això ha acabat s'han trobat amb el problema: sembla que el sector públic és molt més flexible a l'hora de gastar més que de reduir la despesa. Sí, jo també prefereixo que els diners es quedin aquí que no que se'n vagin a Madrid (el cap i a la fi ens els treuen igualment), però aquest raonament del senyor Castells és fals. De fet, en general els governs MAI necessiten més diners; això sí, sempre en volen més.

"Imprevisible"

La secretaria general de treball d'Espanya, Maravillas Rojo, veu molt probable que aquest any s'arribi als quatre milions d'aturats. Diu que la situació ha empitjorat "de forma imprevisible". La consigna és ara repetir aquesta paraula: IMPREVISIBLE. No importa que ho diguessin estudis de diferents entitats bancàries, d'universitats i fins i tot d'organismes internacionals. La situació no es podia preveure. Indignant, eh? I amb els nostres diners...
Per cert, curiosa la notícia de que l'Ajuntament de Girona multarà a qui no tregui el gos a passejar. I quan dic curiosa vull dir absolutament fastigosa. I òbviament el comunista Herrera ja ha dit que "s'ha d'obrir una reflexió sobre les obligacions de les persones que tenen gossos". Per què ens ha tocat això?

ZP en acció

Impagable.

Odi irracional al PP

L'existència d'una ràbia, d'una animadversió cap al PP ha quedat molt palesa a la tertúlia d'Els Matins. L'escena ha anat més o menys així:
J. C. Girauta: - el que ha quedat clar és que el govern d'Aznar sí que complia els compromisos amb Catalunya i amb tothom.
Mar (no he vist el nom complert): - bla bla bla ens va portar a la guerra d'Irak.
Magnífica argumentació. Enlloc de buscar alguns casos on Aznar no complís amb Catalunya els acords, per defensar la posició contrària que Girauta, treu el tema de la guerra d'Irak. Com fa ZP quan li critiquen la forma de marxar de Kosovo. És gent que seria incapaç de votar el PP tot i que fos clarament la millor opció. I per què? Odi irracional. No té cap sentit. És escoltar el nom d'Aznar, escoltar 'PP', i senten una espècia de fàstig. Si algú defensa alguna política d'Aznar, aquesta gent senten que el cos els demana mencionar la guerra d'Irak o el Prestige. Ho sé molt bé perquè a mi em passava. I també sé perfectament que TÉ cura.
Per cert, pels qui dubten de la punyalada de ZP amb la remodelació de govern: la nova ministra de cultura, González-Sinde, va recolzar -tot i que no firmar- el manifest per la llengua comuna. 'Zas, en toda la boca'.

L'alegria dels artistes

Coincidint amb la nomenació de la nova ministra de Cultura, molt criticada a la xarxa, he tornat a visionar el vídeo de PAZ, els artistes que recolzaven (i previsiblement, segueixen fent-ho, tot i que prefereixen no sortir no sigui que els aturats s'enfadin i no els comprin discos) a ZP. El lema era "Defendemos la alegría frente al catastrofismo, la intolerancia y el retroceso". Això va sortir al mateix temps que el PP avisava de la que se'ns venia al damunt. Els artistes, en el seu món sense hipoteques o possibilitats de perdre la feina (de fet, quan va començar el fenomen OT recordo algun d'aquests criticant el programa... si és que la competència els aterra), demanaven alegria; no serietat, no realisme, no polítiques destinades a aminorar l'impacte de la crisi. Espero que ara estiguin contents... quan va ser l'última vegada que van parlar? Ah, sí, per despotricar contra Israel. La gran sort és que cada cop hi ha més gent, gràcies a la feina de bloggers, que detesta la campanya per mantenir l'statu quo d'aquest grup amb la col·laboració del PSOE. Esperem que això es noti a les següents eleccions...

Remodelació de govern

Estic veient la compareixença de ZP per explicar les reformes al seu govern: Salgado ministra d'economia i vicepresident segon, Chaves ministre de cooperació territorial i vicepresident tercer, Blanco ministre de foment, Ángel Gabilondo ministre d'educació, González Sinda ministre de cultura, i Trinidad Jiménez ministra de sanitat. Notícies positives: la Madeli, el Molina i el Solbes estan fora. Notícies negatives: Blanco i Chaves. Però vaja, això ja se sabia. I realment me la porta fluixa. Però les coses més destacables han estat altres: com babeja la Sexta amb el president; les parides que ha dit ZP per justificar l'entrada de Blanco a Foment; la importància que li ha donat a l'educació; i la justificació del canvi de govern per haver entrat a una nova fase de la crisi (??). Tonteries, vaja, menys el tema de l'educació: potser algú li ha comentat que millorar el sistema educatiu és clau pel futur del pais. Però no cantem victòria: cal veure quines idees brillants tenen per millorar-lo. Ara bé, quina tonteria de compareixença: podria haver enviat un breu comunicat que hauria estat igual. I és que això de voler donar un nou impuls, d'agraïr a Pedro Solbes i dir que tots hem après d'ell no sé què i no sé quantos, en fi, tot el que ha sortit per la seva boca per justificar la remodelació és fals. Ho ha fet perquè la seva imatge estava quedant malmesa. Si realment li importés sortir de la millor forma de la crisi, hauria canviat també a Corbacho i a Sebastián i hauria col·locat de ministres gent amb un perfil menys polític. Però ha fet tot el contrari. Espero de tot cor que el PSOE es foti una bona òstia a les Europees (per cert, que són el 7 de juny, que resulta que el 90% de la població no ho sabia... i no m'extranya!). A veure si així, amb una mica de sort, es veuen obligats a convocar eleccions anticipades i ens desfem d'aquest suplici...

Defensant els mossos

Avui, el vicepresident de Catalunya, Carod-Rovira, ha defensat amb decisió el cos de policia catalana. Sobta veure quelcom semblant, més quan el propi conseller d'interior, l'ecosocialista Saura, ha estat molt més subtil i, de fet, s'ha mostrat dur amb ells, quasi com si no fos ell el seu cap. Ara s'exclama perquè es suggereix que ell no pot dirigir aquesta conselleria. Diu que és "antidemocràtic". Curiós que els reciclats comunistes, admiradors de la Cuba de Castro, els surti tan ràpidament la paraula antidemocràtic. Però és òbvi que el president d'ICV té un problema a la conselleria d'interior: part dels seus votants són declarats "antisistema", que es tanquen i no permeten l'accés a la universitat, tallen la ronda i aquestes coses. Coses il·legals, en resum. No entro a valorar si dono suport o no (que no) però això és un fet. Llavors tenim una persona responsable d'actuar contra qui infringeix la llei... però que això és contrari als seus interesos electorals. Per tant, senyor Saura, objectivament vostè no és ni idoni ni recomenable que dirigeixi interior.