Avarícia

Em resulta bastant curiós que tants treballadors acusin a l'avarícia de provocar la crisi, com si no anés amb ells. En l'època de la bombolla, tothom - empreses i particulars - anaven de banc en banc buscant qui els oferia el tipus d'interès més baix per la hipoteca, o més alt pel pla d'estalvis. I si calia, se'n duien els diners del banc de tota la vida encara que fos per un 0,3 % més o menys. Al cap i a la fi, la pela és la pela! Ara bé, els únics avars són els empresaris...

Resignació

No crec que cap paraula defineixi millor l'actitut de la gent del nostre pais. Fa un parell de dies protestàvem pels (nostres) diners llençats en informes inútils. Però pagarem l'increment d'impostos perquè cal ser "solidaris". Avui el tema és el diner negre del PP. Sí, salta la notícia, la gent protesta a casa seva, els tertulians donen la seva opinió, i cap al següent. Res canvia. Hem entrat en un estat de permanent resignació.

Quina merda de pais

Aquest pais és un desastre. Una merda. El govern català ens explica avui que no preveu cessaments pels informes inútils, que amb les disculpes ja està bé perquè no han fet res il·legal. O sigui que fas una auditoria interna, treus a la llum que s'han tirat un munt de diners, i resulta que no passa res perquè no és il·legal. I el dia després de les eleccions, amb un 40% d'abstenció, fan "autocrítica"... mal parits. I ara ve l'ex convergent Guardans i anuncia que les dones directores de cinema, en igualtat de condicions, cobraran més subvencions que els homes, perquè hi ha "poques dones" que s'hi dediquin. I clar, les regles diuen que hi ha d'haver 50% de dones en totes i cada una de les activitats econòmiques (i no econòmiques, perquè si cal donar tantes subvencions...). I a ningú se li cau la cara de vergonya: de fet, avui a Els Matins una directora ho ha defensat. L'argument és clar: poques dones directores de cinema = discriminació = cal donar-los diners. Estic per demanar que em retornin una part de la matrícula de la UPF perquè sóc home i érem minoria... a que és una tonteria?? Doncs aquests seguiran governant uns quants anys més.

Panfletaires VS científics

Arribo a través de La Moqueta Verde a un article de Vicente Navarro (DVN) sobre la pluralitat ideològica als mitjans de comunicació. Aquest article mostra la diferència entre un pamfletaire i un científic. Ell és de la primera classe. Els podem distingir perquè es dediquen a "demostrar" coses a partir de fets que no condueixen a la demostració en qüestió. Per exemple, segons DVN el fet que no hi hagi articles a favor d'Hugo Chávez demostra que hi ha molt poca diversitat ideològica als mitjans d'informació espanyols. Fent un símil futbolístic, seria com afirmar que com Amunike va marcar un gol, era millor jugador que qualsevol que estava al camp. Veieu la falàcia. Però no s'acaba aquí: la gràcia és utilitzar aquest recurs de forma enllaçada per tal d'arribar al punt que es vol. Així, DVN segueix demostrant, a partir de la dada dels articles a favor de Chávez, que a Espanya hi ha menys llibertat de premsa que a Venezuela. Ja sabíem quin peu calça DVN, però aquest article és una bona mostra de com NO s'és un científic.

Chacón

Ahir vam tenir a la ministra de defensa asseguda a la taula de'n Cuní. Òbviament, l'entrevista va ser molt distesa, quasi com si prenguessin un tè a mitja tarda. Preguntada sobre Arenys, la ministra diu que els extrems (Falange i independentisme) no són Catalunya i es mostra preocupada per la deriva independentista de CiU. Ho fa, a més, utilitzant un recurs dialèctic per no semblar que només crítica per pur tacticisme: diu que enyora la CiU anterior, aquella que buscava l'acord i no l'extremisme. Així encara sembla que el que diu és resultat d'una reflexió profunda. En Cuní li pregunta per la sentència del Constitucional. Ella esquiva la pregunta (bé, més aviat passa d'ella) i carrega contra el PP. Era obvi que ho faria, però almenys esperàvem una breu resposta... però no, a carregar contra el PP... i també contra CiU! Li demana a CiU que ja que és tan amiga del PP últimament, li demani que retiri el recurs. És genial, no perd cap oportunitat! I a més crec que té una habilitat que no tenen d'altres: diu coses incoherents, sense sentit i ni s'immuta. Si l'independensitme és extremisme, si li preocupa la deriva independentista de CiU... per què estan amb ERC al tripartit? És el mateix que va passar quan, en plena campanya electoral de 2008, va prometre publicar les balances fiscals tot i portar ja quatre anys al poder. O quan, preguntada sobre la bombolla inmobiliaria per la BBC, va donar per acabada l'entrevista (és que clar, no venia al tema... ella era ministra de vivenda). Ella ho diu i es queda tan tranquila. Clar que també el presentador no l'apreta, per variar. És escandalós, però aquest pais anomenat Catalunya tornarà a votar als socialistes, i aquesta dona, en un futur, voldrà ser presidenta i obtindrà un bon grapat de vots. Preguem perquè no guanyi. O, el que és més probable, preguem per no estar vivint aquí.

No evolucionar

Viure de rendes. Aquesta és la màxima que governa gran part de la "nostra" societat. Sembla que tothom vulgui seguir amb models de negoci que tenen dècades de vida, tot i que s'hagin quedat enrerre gràcies a les noves tecnologies. Els comunistes de la SGAE volen seguir guanyant diners per fer còpies i vendre-les a 15 euros, tot i que el cost sigui inferior a 50 cèntims. I si algú no els fa cas, se'ls acusa de pirates i de carregar-se la cultura. Molt comunista, sí senyor. Però ara venen els senyors de la premsa. Com que hi ha una empresa, Google, que està innovant i fent diners a més no poder, cal treure-hi suc de qualsevol manera. I aquesta manera és denunciant Google News. Aquest portal es dedica a buscar les paraules clau que s'hagin introduït entre les notícies indexades d'altres portals de notícies. Acte seguit, presenta a l'usuari els titulars i, com a molt, un petit text, i quan l'usuari clicka, se'n va al portal corresponent. Dit d'altra forma, els diaris trien ser indexats, i Google News condueix a la gent fins allí. Com que Google guanya diners en publicitat fent això, ja hi ha queixes: que si sense els continguts això no seria possible, que si no es respecten els drets d'autor... El que no diuen, òbviament, és com els ha augmentat el tràfic i, per tant, els ingressos a les pàgines de notícies. Això no toca. El que toca és treure diners a Google de qualsevol forma, per tal d'allargar com més possible la vida d'aquest model de negoci moribund. La campanya contra els continguts d'internet està servida: per una banda, els drets d'autor, i per altra, la crítica a la poca fiabilitat de les dades que apareixen a la xarxa. Aquesta última fa molta gràcia, més quan els mitjans tradicionals, en les seves edicions digitals, es dediquen a copiar i enganxar notícies d'agències de publicitat. Sí, els mateixos que es queixen de que no es respecten els SEUS "drets d'autor". En resum: viure de rendes, i no canviar encara que el consumidor canvïi.

Justícia

Curiosa la frase de l'editorial d'avui del Periódico: "En tiempos de crisis, subir los impuestos a quienes más tienen, para mantener las políticas sociales, es un acto de estricta justicia". Més i més tòpics...