La COPE està cobrant últimament més protagonisme del que venia tenint gràcies al suport que dóna als opositors de Mariano Rajoy dins el PP. El problema amb aquesta cadena és que té molt poca coherència. Fa uns dies, Girauta (col·laborador a e-noticies, LD, la COPE i El Mundo) li demanava a Joan Culla que cuidés el seu llenguatge després que aquest digués que la COPE té "segrestat" el PP (notícia aquí). El motiu és que un dels homes forts de la COPE, Jiménez Losantos, havia patit un segrest per part d'ETA. Curiosíssim que Girauta demani moderació en la forma de dir les coses, quan els mitjans on ell participa diuen directament que el PSOE va tenir alguna cosa a veure amb l'11-M. A més a més, l'últim article de Losantos al seu blog acusa al sector pro-Rajoy d'una campanya a través dels blogs per manipular i falsejar notícies. Avui precisament Losantos està assegut al banc dels acusats per greus injúries contra Gallardón.
Demanem a la resta que es moderin en el llenguatge i que publiquin només notícies 100% certes i objectives, quan nosaltres diem sempre el que ens surt de dins, relacionem polítics amb terroristes sense proves, i assegurem que el castellà es persegueix a Catalunya? O una cosa o l'altra, senyors de la COPE-El Mundo-LD. Que ser liberal no vol dir no ser conseqüent.
dimecres, 28 de maig del 2008
dimecres, 21 de maig del 2008
Els temps canvien, Miquel
Avui a El País hi ha un article del professor de la UB Miquel Caminal (enllaç) que crec que és un exemple clar de tenir uns prejudicis como la copa de un pino.
La tesi que defensa l'autor és que la universitat pública s'ha plegat als interesos de les empreses. El seu problema és que com la realitat no s'adapta al seu pensament, ha de tirar de retórica. Veiem-ho: segons ell, s'ha prescindit dels estudis que formen historiadors... des de quan? (per si algú vol ser-ho, aquí hi ha informació). A més, afirma que si "un desproporcionado número de jóvenes estudiantes sueñan con ser empresarios... se ofrecen todos los grados y másters que satisfagan esta demanda". Desproporcionat segons ell, és clar. Primer de tot, m'agradaria que m'expliqués on veu aquesta tendència dels universitaris catalans i espanyols a voler ser empresaris. I després, que m'aclareixi si el que hem de fer davant d'una situació així, amb aquest desproporcionat número, és dir-los que fagin el que el senyor Caminal vol que fagin (¿estudiar història?).
Però el tema no acaba aquí. Ara toca dir que no hi ha investigació de qualitat (???). Que jo sàpiga ell és politòleg, així que a veure si ens explica quin físic, quin químic, quin enginyer, quin economista, quin filòleg i quin historiador (i em deixo alguns) li han dit que als seus respectius camps no hi ha investigació de qualitat.
I ara bé el millor. Com que ell és antiliberal, fa la típica associació parlant de "una universidad tan mercantilista e individualista, donde cada uno es el mejor investigador del mundo y no tiene tiempo para leer una sola línea de lo que hace su vecino...". Ell ha fet investigació? Perquè m'agradaria saber com es fa per ser el millor investigador sense llegir què fan els altres. Si el que vol dir és que en realitat la majoria són mals investigadors perquè només els preocupa fer més i més articles, llavors estic d'acord en que els haurien de fer fora... per incompetents! (que té relació amb una paraula tan liberal com competència).
No podia acabar el senyor Caminal l'article sense parlar de neoliberalisme. Clar que no fa cap mena de menció a EEUU (on clarament s'ha imposat el neoliberalisme a les universitats) perquè si ho fés hauria d'explicar com pot ser que, sense "investigació de qualitat", EEUU guanyi tots els Premis Nobel científics.
El problema d'aquest senyor és que vol que les coses siguin de determinada manera i punt. No li agrada que hi hagin joves que somien ser empresaris i guanyar diners. Prefereix que hi hagi estudiants que reben 6000 € a l'any de diner públic (més o menys la subvenció si estàs en una universitat pública) per estar a la carrera vivint la vida. És la visió del senyor Caminal. Però per què li hauríem de fer cas a ell? Per què la societat s'hauria d'adaptar a les seves preferències individuals? Em sap greu, senyor Caminal, però aquest segle és el NOSTRE.
La tesi que defensa l'autor és que la universitat pública s'ha plegat als interesos de les empreses. El seu problema és que com la realitat no s'adapta al seu pensament, ha de tirar de retórica. Veiem-ho: segons ell, s'ha prescindit dels estudis que formen historiadors... des de quan? (per si algú vol ser-ho, aquí hi ha informació). A més, afirma que si "un desproporcionado número de jóvenes estudiantes sueñan con ser empresarios... se ofrecen todos los grados y másters que satisfagan esta demanda". Desproporcionat segons ell, és clar. Primer de tot, m'agradaria que m'expliqués on veu aquesta tendència dels universitaris catalans i espanyols a voler ser empresaris. I després, que m'aclareixi si el que hem de fer davant d'una situació així, amb aquest desproporcionat número, és dir-los que fagin el que el senyor Caminal vol que fagin (¿estudiar història?).
Però el tema no acaba aquí. Ara toca dir que no hi ha investigació de qualitat (???). Que jo sàpiga ell és politòleg, així que a veure si ens explica quin físic, quin químic, quin enginyer, quin economista, quin filòleg i quin historiador (i em deixo alguns) li han dit que als seus respectius camps no hi ha investigació de qualitat.
I ara bé el millor. Com que ell és antiliberal, fa la típica associació parlant de "una universidad tan mercantilista e individualista, donde cada uno es el mejor investigador del mundo y no tiene tiempo para leer una sola línea de lo que hace su vecino...". Ell ha fet investigació? Perquè m'agradaria saber com es fa per ser el millor investigador sense llegir què fan els altres. Si el que vol dir és que en realitat la majoria són mals investigadors perquè només els preocupa fer més i més articles, llavors estic d'acord en que els haurien de fer fora... per incompetents! (que té relació amb una paraula tan liberal com competència).
No podia acabar el senyor Caminal l'article sense parlar de neoliberalisme. Clar que no fa cap mena de menció a EEUU (on clarament s'ha imposat el neoliberalisme a les universitats) perquè si ho fés hauria d'explicar com pot ser que, sense "investigació de qualitat", EEUU guanyi tots els Premis Nobel científics.
El problema d'aquest senyor és que vol que les coses siguin de determinada manera i punt. No li agrada que hi hagin joves que somien ser empresaris i guanyar diners. Prefereix que hi hagi estudiants que reben 6000 € a l'any de diner públic (més o menys la subvenció si estàs en una universitat pública) per estar a la carrera vivint la vida. És la visió del senyor Caminal. Però per què li hauríem de fer cas a ell? Per què la societat s'hauria d'adaptar a les seves preferències individuals? Em sap greu, senyor Caminal, però aquest segle és el NOSTRE.
dissabte, 17 de maig del 2008
Iron Man
Fa un parell de setmanes, vaig anar a veure la pel·lícula d'Iron Man, el meu heroi marvel preferit. Sincerament, em va encantar. La personalitat de Tony Stark està perfectament retratada, i a més tenim unes dosis d'intriga i emoció, humor i efectes especials. El còctel perfecte.
No obstant, la major qualitat de Tony Stark no és que sigui un enginyer brillant. Ni la seva facilitat amb les dones. La seva major qualitat, allò que el distingeix respecte la resta de la població, és que és valent, prèn decisions difícils i arriscades i ell mateix assumeix totes les conseqüències. Potser a la pel·lícula no s'aprecia bé, però si als còmics: Tony Stark prèn decisions que ningú té el valor de prendre. I n'assumeix les conseqüències.
La societat actual (i la passada, suposo) té una tendència molt gran a evitar decisions arriscades i, el que és més greu, a no assumir responsabilitats. Tothom hem sentit gent que es queixa de que tot li va malament, com si elles mateixes no tinguessin res a veure. Que si el treball t'agobia. Que si la teva companya et fa la vida impossible. Que si no sé quantes coses més... Coses que, la majoria d'elles, les podrien canviar si volguessin. L'únic motiu pel qual no les canvien... és que no volen! Preferències revelades, un dels conceptes més útils d'economia: no importa què diguis que vols fer, sino el que fas. Molta gent no entén que si no és feliç és conseqüència de decisions que està prenent actualment, ja sigui per comoditat o per por al risc.
Òbviament, jo intento que no em passi (si no ho intentés seria bastant hipòcrita parlar d'això). I de moment, crec que ho aconsegueixo: trec bones notes perquè m'ho guanyo, treballo a tres llocs diferents per tenir diners, m'accepten per fer un màster a la prestigiosa London School of Economics i em concedeixen una beca que cobreix totes les despeses. I tot això no cau del cel.
No obstant, la major qualitat de Tony Stark no és que sigui un enginyer brillant. Ni la seva facilitat amb les dones. La seva major qualitat, allò que el distingeix respecte la resta de la població, és que és valent, prèn decisions difícils i arriscades i ell mateix assumeix totes les conseqüències. Potser a la pel·lícula no s'aprecia bé, però si als còmics: Tony Stark prèn decisions que ningú té el valor de prendre. I n'assumeix les conseqüències.
La societat actual (i la passada, suposo) té una tendència molt gran a evitar decisions arriscades i, el que és més greu, a no assumir responsabilitats. Tothom hem sentit gent que es queixa de que tot li va malament, com si elles mateixes no tinguessin res a veure. Que si el treball t'agobia. Que si la teva companya et fa la vida impossible. Que si no sé quantes coses més... Coses que, la majoria d'elles, les podrien canviar si volguessin. L'únic motiu pel qual no les canvien... és que no volen! Preferències revelades, un dels conceptes més útils d'economia: no importa què diguis que vols fer, sino el que fas. Molta gent no entén que si no és feliç és conseqüència de decisions que està prenent actualment, ja sigui per comoditat o per por al risc.
Òbviament, jo intento que no em passi (si no ho intentés seria bastant hipòcrita parlar d'això). I de moment, crec que ho aconsegueixo: trec bones notes perquè m'ho guanyo, treballo a tres llocs diferents per tenir diners, m'accepten per fer un màster a la prestigiosa London School of Economics i em concedeixen una beca que cobreix totes les despeses. I tot això no cau del cel.
dijous, 8 de maig del 2008
La "urgent" reforma constitucional
Fa pocs dies que coneixiem la dada econòmica sobre la destrucció neta de llocs de treball a Espanya en el que va d'any (era d'un 0,09%), ahir ja va sortir la vicepresidenta De La Vega per anunciar les primeres propostes del govern... reformar la llei electoral i la Constitució!
De debò que vaig pensar que era una broma. Clar que trobo encertada la iniciativa de reformar la Constitució, així com també la llei de llibertat religiosa (ja veurem què reformen exactament) però em sembla la típica tàctica socialista de distreure a la gent per no ocupar-se dels problemes més importants (o per guanyar temps). Decepcionant que el primer moviment no parli de polítiques econòmiques per amortiguar una crisi que promet acabar amb el sector motor de l'economia. I patètic el fet que el govern espanyol hagi estat quatre anys tirant-se flors pel creixement del pais i ara no assumeixi la seva culpa: o una cosa o l'altra!
Per acabar, m'ha sobtat avui mirant La Mirada Crítica que una de les tertulianes utilitzés qualsevol argument per atacar al govern i defensar els obispes. Ha dit que no era joc net no haver posat la modificació de la llei de llibertat religiosa clarament en el programa electoral. Acte seguit li han fet notar que tampoc era joc net que els obispes parlessin de la dissolució de la democràcia en una de les seves manifestacions, i la seva resposta ha estat que això era "llibertat d'expressió". Què té a veure una cosa amb l'altra? Falten més tertulians amb opinions independents!
De debò que vaig pensar que era una broma. Clar que trobo encertada la iniciativa de reformar la Constitució, així com també la llei de llibertat religiosa (ja veurem què reformen exactament) però em sembla la típica tàctica socialista de distreure a la gent per no ocupar-se dels problemes més importants (o per guanyar temps). Decepcionant que el primer moviment no parli de polítiques econòmiques per amortiguar una crisi que promet acabar amb el sector motor de l'economia. I patètic el fet que el govern espanyol hagi estat quatre anys tirant-se flors pel creixement del pais i ara no assumeixi la seva culpa: o una cosa o l'altra!
Per acabar, m'ha sobtat avui mirant La Mirada Crítica que una de les tertulianes utilitzés qualsevol argument per atacar al govern i defensar els obispes. Ha dit que no era joc net no haver posat la modificació de la llei de llibertat religiosa clarament en el programa electoral. Acte seguit li han fet notar que tampoc era joc net que els obispes parlessin de la dissolució de la democràcia en una de les seves manifestacions, i la seva resposta ha estat que això era "llibertat d'expressió". Què té a veure una cosa amb l'altra? Falten més tertulians amb opinions independents!
divendres, 2 de maig del 2008
Dia del treballador
Com cada any, durant la festivitat de l'1 de maig els líders sindicals fan les seves "propostes" en matèria econòmica barrejant paraules com productivitat, igualtat i justícia. La fórmula, segons ells, és ben fàcil: salaris dignes i contracte indefinit per tothom i això anirà com la seda. Què són salaris dignes? No ho acaben de puntualitzar, però suposo que volen dir que et puguis donar un capritx de tant en tant. A més, és queixen de que el preu d'un bé bàsic com és la vivenda hagi crescut tant. Clar que, si la vivenda és un bé bàsic, com és que ara no en compra ni Déu i encara estem vius?
Hi ha una cosa que em fascina de les seves explicacions: el funcionament del sistema que estan suposant implícitament. Sembla que el tema funciona així: tu quan entres al mercat de treball tens dret a un salari digne i a que els preus estiguin baixos per no haver d'endeutar-te, independentment de com sigui el teu rendiment. I si t'endeutes, és culpa dels empresaris, no teva que has anat a demanar el préstec, has acordat les condicions i has firmat el contracte.
Però la "guida al pastel" la col·loquen al aplaudir-se perquè l'AMCE (Acuerdo de Mejora del Crecimiento y el Empleo) ha aconseguit reduïr la temporalitat en set dècimes durant el primer trimestre de 2008 (ho poden veure aquí). Curiós, per això, que coincideixi en l'increment de l'atur! Treballadors del sector de la construcció, molts dels quals eren temporals, s'han quedat sense feina, i la temporalitat ha baixat... I es congratulen per això! Clar que té llògica per la gent que defensa abans la igualtat que la reducció de la pobresa. Aneu a la merda.
Hi ha una cosa que em fascina de les seves explicacions: el funcionament del sistema que estan suposant implícitament. Sembla que el tema funciona així: tu quan entres al mercat de treball tens dret a un salari digne i a que els preus estiguin baixos per no haver d'endeutar-te, independentment de com sigui el teu rendiment. I si t'endeutes, és culpa dels empresaris, no teva que has anat a demanar el préstec, has acordat les condicions i has firmat el contracte.
Però la "guida al pastel" la col·loquen al aplaudir-se perquè l'AMCE (Acuerdo de Mejora del Crecimiento y el Empleo) ha aconseguit reduïr la temporalitat en set dècimes durant el primer trimestre de 2008 (ho poden veure aquí). Curiós, per això, que coincideixi en l'increment de l'atur! Treballadors del sector de la construcció, molts dels quals eren temporals, s'han quedat sense feina, i la temporalitat ha baixat... I es congratulen per això! Clar que té llògica per la gent que defensa abans la igualtat que la reducció de la pobresa. Aneu a la merda.
Nacionalitzacions
Acabo de llegir que Evo Morales, el president de Bolívia que creu que portar un jersei quan s'entrevista amb alts mandataris el fa especial, ha nacionalitzat per decret tres petroleres i una filial de Telecom. Suposo que a uns quants progres de per aquí els entusiasmarà la idea: d'aquesta forma, tots els beneficis que obtinguin del petroli (pensava que estaven en contra de les energies no renovables) serà per la població, que té un dels índex de pobresa més alts de la zona.
Quasi se'm salta una llàgrima. Ara que ja m'he recuperat, m'agradaria saber què passarà amb Bolívia quan necessiti diners de fora. Quan busqui inversions extrangeres. Cap indústria es deslocalitzarà cap allà. Negocis amb ells, sí, però sense passar d'això. I no estic tenint en compte el fet que una empresa, quan la porta el sector públic, es converteix automàticament en ineficient. S'ho val la necessitat de tenir un grapat de diners a la mà, encara que hipotequis el futur de la teva població? Jo crec que no, i la història així ho demostra. Per què no deixem a la població lliure per viure la vida que vulguin? Suposo que perquè, en un lloc així, els governants pintarien molt menys que ara i clar, qui impulsaria un canvi que signifiqués la fi del seu treball? Bé, alguns ho fariem.
Quasi se'm salta una llàgrima. Ara que ja m'he recuperat, m'agradaria saber què passarà amb Bolívia quan necessiti diners de fora. Quan busqui inversions extrangeres. Cap indústria es deslocalitzarà cap allà. Negocis amb ells, sí, però sense passar d'això. I no estic tenint en compte el fet que una empresa, quan la porta el sector públic, es converteix automàticament en ineficient. S'ho val la necessitat de tenir un grapat de diners a la mà, encara que hipotequis el futur de la teva població? Jo crec que no, i la història així ho demostra. Per què no deixem a la població lliure per viure la vida que vulguin? Suposo que perquè, en un lloc així, els governants pintarien molt menys que ara i clar, qui impulsaria un canvi que signifiqués la fi del seu treball? Bé, alguns ho fariem.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)