Chacón

Ahir vam tenir a la ministra de defensa asseguda a la taula de'n Cuní. Òbviament, l'entrevista va ser molt distesa, quasi com si prenguessin un tè a mitja tarda. Preguntada sobre Arenys, la ministra diu que els extrems (Falange i independentisme) no són Catalunya i es mostra preocupada per la deriva independentista de CiU. Ho fa, a més, utilitzant un recurs dialèctic per no semblar que només crítica per pur tacticisme: diu que enyora la CiU anterior, aquella que buscava l'acord i no l'extremisme. Així encara sembla que el que diu és resultat d'una reflexió profunda. En Cuní li pregunta per la sentència del Constitucional. Ella esquiva la pregunta (bé, més aviat passa d'ella) i carrega contra el PP. Era obvi que ho faria, però almenys esperàvem una breu resposta... però no, a carregar contra el PP... i també contra CiU! Li demana a CiU que ja que és tan amiga del PP últimament, li demani que retiri el recurs. És genial, no perd cap oportunitat! I a més crec que té una habilitat que no tenen d'altres: diu coses incoherents, sense sentit i ni s'immuta. Si l'independensitme és extremisme, si li preocupa la deriva independentista de CiU... per què estan amb ERC al tripartit? És el mateix que va passar quan, en plena campanya electoral de 2008, va prometre publicar les balances fiscals tot i portar ja quatre anys al poder. O quan, preguntada sobre la bombolla inmobiliaria per la BBC, va donar per acabada l'entrevista (és que clar, no venia al tema... ella era ministra de vivenda). Ella ho diu i es queda tan tranquila. Clar que també el presentador no l'apreta, per variar. És escandalós, però aquest pais anomenat Catalunya tornarà a votar als socialistes, i aquesta dona, en un futur, voldrà ser presidenta i obtindrà un bon grapat de vots. Preguem perquè no guanyi. O, el que és més probable, preguem per no estar vivint aquí.