Amb l'Euro, tot millor?

Últimament, la postura dels defensors de l'euro s'ha vist reforçada. Els problemes de Gran Bretanya, on hi ha rumors sobre una voluntat d'entrada a la moneda única, es mostren com la prova palpable de la importància de compartir una modena forta com és l'euro. Més encara, un altre païs fora de l'euro, Islàndia, ha sofert una caiguda espectacular del valor de la seva moneda fent encara més cara la deuda exterior que té, deixant l'illa en suspensió de pagaments. Una de les frases més repetides avui en dia pels euròfils és la de "imagineu on estariem si no tinguéssim l'euro". No obstant, aquesta frase comet un error de base: suposa que, sense l'euro, haguéssim arribat al mateix punt just abans de la crisi. Em temo, però, que no és així. I no és així per una raó molt senzilla: la política monetària comú. La teoria de l'euro deia que, amb la moneda única, els cicles econòmic es sincronitzarien en tots els Estats membres, i que per tant una política monetària única no portaria problemes. Llàstima que, almenys de moment, això no ha estat així. Espanya, des del moment que vam tenir euros a les nostres mans, el 2002, ha estat creixent per sobre del 3% . No obstant, la desastrossa marxa de l'economia alemanya va fer que a finals de 2002 el Banc Central Europeu fixés el tipus d'interès oficial per sota del 3%... deixant-lo al 2% pràcticament des de 2003 fins a 2006. Per fer-se una idea, la inflació espanyola durant el mateix periode va ser, cada any, superior al 3%. Dit d'una altra forma, l'estalvi significava pèrdua de poder adquisitiu. En una fase alcista del cicle, amb altes expectatives, i amb un tipus d'interès real negatiu (o molt pròxim a zero), el consum resultava més barat que mai. He sentit a alguna gent dir que ara no té sentit estalviar: res més lluny de la realitat! Fins i tot si no tinguéssim en compte la incertesa sobre la situació futura, amb una inflació per sota de l'1% i uns tipus d'interès del 2% (o superiors en algunes Caixes d'Estalvi o en lletres del tresor), per fi tenim després d'uns quants anys tipus d'interès real (clarament) positius. Ergo, estalviar té molt de sentit. Però seguim on estavem. La política monetària única va centrar-se en reactivar Alemanya, fent que la resta encarés un preu del diner molt baix. Si haguéssim tingut una política monetària a Espanya, amb un Banc Central independent i amb l'objectiu d'inflació del 2% (el que tenia el BCE), l'orgia creditícia viscuda no hagués estat tal. Potser haguéssim tingut altres problemes, o potser no. Però és bastant segur afirmar que la política monetària duta a terme pel BCE ha participat de forma decisiva en la bombolla immobiliària/creditícia espanyola. Els tipus d'interès al 2% han recalentat l'economia. I això ara ho paguem. Aquests que culpen als bancs de la crisi (i també a l'"excessiva" flexibilitat laboral) semblen ignorar que la banca no presta per sota del tipus d'interès oficial (cosa que fa la política monetària útil). Sense la moneda única, no ens haguéssim anat tan lluny de les nostres possibilitats. Així doncs, no és veritat que la caiguda que estem patint hagués estat molt més forta sense l'euro... simplement perquè no hauriem arribat tan amunt!