divendres, 20 de febrer del 2009

Politització de la justícia i algunes reflexions

He estat repassant els meus posts, i resulta que ja fa un temps que no critico al PP. Com que vivim en una societat d'etiquetes (si portes la contrària a un progre ets un "fatxa" o un pepero), atacaré un dels eixos fonamentals (i més contradictoris) dels populars, no sigui cas que m'encasillin. Bé, això és només una excusa, perquè em rellisca bastant si algú és tan curt que pensa que tothom qui no estigui d'acord amb ell és un feixista.
El PP es posa les mans al cap per tota la maquinària que han embestit contra ells. Crec que tenen tota la raó: les maniobres de fer anar a polítics o gent relacionada pels jutjats per després deixar-los lliures són del tot reprovables. Quan a més el que ho fa és un exdiputat del partit contrari que casualment es troba al govern, resulta indignant. I si hi sumem unes filtracions oportunes al diari més llegit i proper al PSOE, cal ser molt ingenu per no veure-hi la relació. No obstant, el PP no és qui per demanar la independència del Poder Judicial. Un dels eixos de la política del PP és il·legalitzar qualsevol partit que pugui estar relacionat amb l'esquerra aberzale. Per aquest motiu el congrés va fer una llei en aquesta direcció. Però resulta que qui decideix si il·legalitzar un partit o no és el propi govern. De fet, el mateix PP ha estat demanant que el govern del PSOE il·legalitzi ANV i el PCTV. Recapitulem: els mateixos que demanen independència del Poder Judicial, defensen que sigui el propi govern qui digui a quin partit il·legalitzar. Senyors del PP, em sap greu però això no s'aguanta per enlloc.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Tens tota la raó, i a més crec que el Garzón a part de diputat va ser ministre (però no me'n recordo del tot...)

Francesc Rodríguez ha dit...

Eii Pau quan de temps! A Garzón li van proposar ser ministre, però no va voler, començava a sortir tota la porqueria dels GAL i clar, va pensar que millor no ficar-s'hi... Avui ja han fet fora el Bermejo, però aviat el Garzón hauria també d'anar deixant el cas.