Contradiccions

Contradiccions. Sempre, una i altra vegada, surten a la superfície les grans contradiccions de la progressia en general. Sí, és clar, la dreta també en té. No obstant, l'esquerra fa més ràbia en aquest sentit, ja que tot ho barnissa d'una superioritat moral decididament hipòcrita. L'últim exemple el llegeixo a El Mundo: Le Pen podria ser president del Parlament Europeu durant uns dies, ja que la normativa diu que, després d'unes eleccions, com les de juny, l'etapa de "transició" estarà presidida pel diputat més veterà. I, coses de la vida, és probable que aquest fos Le Pen. I on està la contradicció? Molt senzill: la progressia ja ha posat el crit al cel, ha recordat les declaracions d'aquest personatge i han començat a proposar modificacions de la normativa per a evitar-ho. Exactament els mateixos que es queixen de que s'il·legalitzin partits polítics per simpatitzar amb terroristes. Si vols acceptar a partits no democràtics en el parlament, no pots intentar a correcuita canviar la normativa per a que Le Pen, democràticament escollit, no presideixi el PE. Però no ens enganyem: l'esquerra no hi veu cap contradicció, ja que ETA s'ha equivocat en els mètodes però el seu ideal és correcte, mentre que Le Pen és un nazi cabró. La mateixa visió que endolça els pecats de Stalin o Castro. Doncs no: aquests, antiliberals ho són tots, així que per a tots el mateix tracte.