dimecres, 18 de març del 2009

Pensaments

Obro el meu portàtil. Repasso els principals titulars dels mitjans catalans. A LV parlen del desallotjament dels estudiants anti-qualsevolcosa, que ja duien des de novembre a la UB. Tres (només tres!) estudiants detinguts i un agent ferit greu. D'aquest últim no se'n parlarà, és clar. Les agrupacions anti-tot, que reclamen diàleg amb el rectorat però no permeten que polítics i gent relacionada amb el PP s'expressi lliurament a la universitat, exigeixen dimissions. A la UPF van durar dos dies; a la UB, quatre mesos. És veritat: el rector de la UB hauria de dimitir. I de pas el conseller de l'Interior, per trigar tant a intervenir. Resulta que ha comentat alguna vegada que no era el moment "idoni" per a fer-los fora. Fantàstic.
Me'n vaig a la pàgina de TV3 a veure a qui ha entrevistat el Cuní avui: després de que ahir parlés un més que correcte Artur Mas, avui baixen el llistó i porten el president del govern a l'ombra, José Zaragoza. No tinc ganes de perdre el temps. Baixo una miqueta la mirada i em començo a trobar malament. A Hora Q, que volien entrevistar a l'estafador de bancs i per tant delinqüent Enric Duran, porten enlloc d'aquest al seu advocat. Fins aquí passa, ja que total el programa no el veu ningú, i no m'extranya. L'únic que val alguna cosa és el David Bassa, i la presentadora el talla cada dos per tres... però bé, el que m'ha semblat fastigós no és això, sino com han titllat al delinqüent: "el Robin de la banca". Genial. Espero que a l'HGM no l'importi que li robi la meitat del que cobra per a donar-ho a... mi mateix, que sóc més pobre que ella. En què ens hem convertit?
Algú va dir que quan s'abandona la teva terra, el teu pais, et tornes més patriota. I una merda.