dijous, 9 d’abril del 2009

Odi irracional al PP

L'existència d'una ràbia, d'una animadversió cap al PP ha quedat molt palesa a la tertúlia d'Els Matins. L'escena ha anat més o menys així:
J. C. Girauta: - el que ha quedat clar és que el govern d'Aznar sí que complia els compromisos amb Catalunya i amb tothom.
Mar (no he vist el nom complert): - bla bla bla ens va portar a la guerra d'Irak.
Magnífica argumentació. Enlloc de buscar alguns casos on Aznar no complís amb Catalunya els acords, per defensar la posició contrària que Girauta, treu el tema de la guerra d'Irak. Com fa ZP quan li critiquen la forma de marxar de Kosovo. És gent que seria incapaç de votar el PP tot i que fos clarament la millor opció. I per què? Odi irracional. No té cap sentit. És escoltar el nom d'Aznar, escoltar 'PP', i senten una espècia de fàstig. Si algú defensa alguna política d'Aznar, aquesta gent senten que el cos els demana mencionar la guerra d'Irak o el Prestige. Ho sé molt bé perquè a mi em passava. I també sé perfectament que TÉ cura.
Per cert, pels qui dubten de la punyalada de ZP amb la remodelació de govern: la nova ministra de cultura, González-Sinde, va recolzar -tot i que no firmar- el manifest per la llengua comuna. 'Zas, en toda la boca'.