Com és la gent

Treballo des de fa dos anys a un institut públic (al que vaig anar) ajudant a l'AMPA amb el tema de la comptabilitat. Fa aproximadament van engegar un pla de reutilització de llibres bastant ambiciós, que consistia en que els llibres no s'havien de comprar tots, sinó que uns quants s'anirien passant d'any en any. El resultat, qui volia entrar al pla, previ pagament d'una quota petita (uns 30 €), podia utilitzar 5 llibres cada curs sense comprar-los. Òbviament, calia retornar-los al finalitzar el curs. Bé, sembla raonable ja que els llibres una vegada utilitzats no serveixen per res (dubto que també serveixin quan s'utilitzin...), i els pares poden estalviar-se una pasta.
Què ha passat? Molt senzill: alguns cursos han sortit guanyant més que altres. NINGÚ ha sortit perdent, però alguns han guanyat més. I ara el secretari de l'AMPA ha d'estar calmant uns 30 pares que protesten perquè no han sortit guanyant tant com altres.
Estan just darrere meu, i no em deixen treballar, així que he decidit canalitzar la ràbia que estic sentint golpejant el teclat. Ara resulta que tothom té solucions, tothom té propostes... però a l'AMPA només hi ha 5 pares. A les reunions que l'AMPA convoca no van més que 20 pares... és clar que, per protestar perquè un curs ha sortit més beneficiat, sí que s'organitzen. De debò que estan exigint més del que m'exigeixen els clients a l'oficina bancària on treballo als matins. Impressionant. Jo ho veig molt clar: això és simplement una via per a canalitzar les frustracions que tenen aquesta gent en la seva vida diària. Saben que són uns altres pringats qui es carreguen de feina per millorar la situació de la resta. Saben que la "injustícia" de que parlen és una simple apreciació personal (els altres tenen més = injustícia). Ho saben, però es presenten aquí a cridar dient que això és injust, que surten perdent, que s'ha fet malament... Tan debò follesin més.
La culpa de tot és dels que van organitzar el tema. No perquè hi haguessin problemes en el disseny, sinó perquè suposaven que si tots sortien guanyant a la gent li aniria bé. Error. Quan una persona es proposa organitzar alguna cosa perquè tots surtin guanyat, la resta (la majoria) ho veuen com si aquesta persona tingués l'obligació de deixar a cadascú content. En el moment en que vols prestar un servei PER EL QUAL NO ET PAGUEN, penses que no t'exigiran fins el més mínim detall. Error again. Què hagués fet jo? Fàcil, cedeixo el patí pels pares que vulguin vendre llibres utilitzats a altres pares. Solució de lliure mercat. Així sí algú té algun problema, serà responsabilitat exclusiva seva.
Per fi s'han anat. Molt protestar, però cap d'ells entrarà l'AMPA a posar en pràctica totes aquelles solucions que proposa. Cap d'ells. Lo dicho: una simple vàlvula d'escapament... igual que aquest blog.