Tercer curs

El tercer any de la carrera va ser l'inici de tot. I això que no pintava gens bé, ja que els meus dos millors amics a la universitat s'anaven d'Erasmus durant tot el segon i el tercer trimestre. A més, era la separació definitiva entre ECO i ADE. En fi, que a vegades quan pitjor pinta, millor surt. Durant aquest curs vaig començar a donar-me compte que assignatures que a la resta li semblaven difícils (micros i econometries), a mi m'agradaven bastant. Les trobava molt llògiques: creen un model, i en deriven uns resultats. Res més. També vaig començar a perfilar el meu futur, mirant-me universitats tant a Europa com a EEUU on anar després de la carrera. Però el moment determinant del curs va ser, sens dubte, viatjar a Hong Kong. Allà estava el Juan, de conveni bilateral. Abans d'anar-hi vaig fer escala a Londres, i em vaig enamorar de la ciutat. I un cop a HK, què puc dir... tothom buscant-se la vida, sense plorar permanentment com fan alguns de per aquí. L'exemple d'aquell home gran (més de 50 anys segur) al lavabo de la discoteca obrint-nos l'aixeta i donant-nos paper per les mans AMB UN SOMRIURE a la cara tota l'estona em va impactar. Aquí la gent no para de queixar-se que si el treball l'agobia, que si el jefe l'estressa, i aquell home feia una feina que aquí es considera denigrant i era feliç! HK és brutal, i el fet de que jo recorrés 11.000 milles per veure un amic em va fer ser conscient de les ganes que tenia (i tinc) de veure món. Gràcies al viatge, vaig tenir clar que volia anar a una gran ciutat a seguir estudiant. L'escollida, finalment, va ser Londres.

Demà, l'últim part.