Democràcia de qualitat

Ahir, Sarkozy va donar una llicó excelent del que és la democràcia de qualitat: va tornar a votar una llei que ja havia estat desestimada pel parlament francès. Es tracta de la llei contra les descàrregues. Fa un parell de mesos, es va votar i va sortir rebutjada ja que alguns diputats del partit del president no hi eren. Aquesta forma de democràcia em recorda la de Chávez, preguntant en referèndum la mateixa pregunta fins que surt el sí. Un podria pensar que bé, no hi ha res dolent en preguntar. En la teoria, no. Però a la pràctica, només es pregunta reiteradament fins que surt el sí: una vegada ha sortit, no es pregunta de nou per si la gent ha canviat d'opinió. Un altra exemple el tenim a Irlanda amb el tractat de Lisboa. Preguntem, ja sigui en referèndum o al parlament, tantes vegades com sigui fins que surti el que volem (normalment, el sí). Una vegada ha sortit, ho apliquem i a sobre treiem pit per una mesura tan democràtica. Excelent exemple, pels qui no ho sabien ja, que els mandataris populistes no cal anar-los a buscar a l'Amèrica del Sud, sino que també es troben molt aprop nostre.