Drets

Aquesta setmana s'ha pactat la nova Llei d'Educació. No parlaré sobre la negativa d'ICV a recolzar-la, sino sobre la reacció del nacionalisme espanyol. Han utilitzat un principi propagandístic bàsic: han equiparat aquesta llei a una retallada de drets. En concret, del dret a ser educat en castellà. I, a més, han elevat aquest dret a la categoria de "dret bàsic". Ja no parlen del "dret a ser educats en la llengua materna", perquè òbviament aquest dret no existeix. Però insisteixen en mostrar l'aprovació de la llei com a vulneració de drets bàsics. No es queden aquí, sino que es pregunten com pot ser que a Catalunya es negui l'escolarització en el tercer idioma més parlat del món. Aquest últim punt, com es pot comprovar, no té relació amb el primer (igualment podriem preguntar-nos per què França també ho fa); no obstant això, l'utilitzen per a reforçar la seva posició. El problema que tenen és el següent: el nivell de castellà dels alumnes a Catalunya és el mateix que a la resta d'Espanya. A més a més, les proves de selectivitat dels catalans obtenen les mateixes notes que les dels espanyols. Això desmenteix dos dels "possibles" problemes que podia tenir l'immersió lingüística: no fa que els catalans sàpiguen menys castellà i no fa que els castellanoparlants catalans tinguin dificultats en aprendre. Si a això li sumem el fet que pràcticament no existeix ningú que tan sols sàpiga català, la conclusió és que, a la pràctica, la immersió (que aquesta llei se suposa que blinda) no té cap impacte negatiu en els nens, i que en canvi proporciona un coneixement del català difícilment obtingut d'altra manera. L'explicació és òbvia: amb la presència que té el castella a tot arreu de Catalunya, ensenyar o no en aquesta llengua no té cap impacte significatiu en el seu aprenentatge. Per tant, l'exigència d'aquest dret és bàsicament una qüestió de preferències: no té cap repercusió (negativa) a la pràctica, però potser els pares d'algú prefereixen que se l'ensenyi en aquesta llengua. Sincerament, no crec estar capacitat per rebutjar amb arguments convincents que aquest dret existeixi, tot i creure-ho. El que sí que puc és plantejar la següent pregunta: per què aquest dret hauria d'estar per sobre del dret a la independència d'una regió (i dic regió perquè no es pugui discutir que si s'és o no nació)? Quan algun nacionalista espanyol (o no nacionalista) em pugui contestar a això des d'un punt de vista de llibertats (més que res perquè són llibertats el que exigèixen amb l'educació), aleshores podrà defensar perfectament la supressió de l'immersió lingüística. Però fins ara, l'únic que he trobat han estat frases com "la sobirania nacional resideix en el Congrés i el Senat". Traduït: qui ha de decidir sobre la independència no és només Catalunya, sino tota Espanya. Però aquest debat és estèril: jo puc dir que les competencies en educació necessaries per aquesta llei les té la Generalitat, i que per tant la sobirania per decidir-la està en el Parlament. I ja hem acabat. Però el debat, crec jo, està a un altre nivell; en el nivell de drets i llibertats. I per tant caldria que fos amb arguments en aquest nivell que es respongués la meva pregunta. Cosa que, d'altra banda, mai he vist.
P.D.: senyor del Muro, si llegeix això, espero amb molt interès algun comentari ja que sé que en particular en aquest tema no estarà d'acord amb mi.