Nacionalitzacions

Acabo de llegir que Evo Morales, el president de Bolívia que creu que portar un jersei quan s'entrevista amb alts mandataris el fa especial, ha nacionalitzat per decret tres petroleres i una filial de Telecom. Suposo que a uns quants progres de per aquí els entusiasmarà la idea: d'aquesta forma, tots els beneficis que obtinguin del petroli (pensava que estaven en contra de les energies no renovables) serà per la població, que té un dels índex de pobresa més alts de la zona.
Quasi se'm salta una llàgrima. Ara que ja m'he recuperat, m'agradaria saber què passarà amb Bolívia quan necessiti diners de fora. Quan busqui inversions extrangeres. Cap indústria es deslocalitzarà cap allà. Negocis amb ells, sí, però sense passar d'això. I no estic tenint en compte el fet que una empresa, quan la porta el sector públic, es converteix automàticament en ineficient. S'ho val la necessitat de tenir un grapat de diners a la mà, encara que hipotequis el futur de la teva població? Jo crec que no, i la història així ho demostra. Per què no deixem a la població lliure per viure la vida que vulguin? Suposo que perquè, en un lloc així, els governants pintarien molt menys que ara i clar, qui impulsaria un canvi que signifiqués la fi del seu treball? Bé, alguns ho fariem.