Iron Man

Fa un parell de setmanes, vaig anar a veure la pel·lícula d'Iron Man, el meu heroi marvel preferit. Sincerament, em va encantar. La personalitat de Tony Stark està perfectament retratada, i a més tenim unes dosis d'intriga i emoció, humor i efectes especials. El còctel perfecte.
No obstant, la major qualitat de Tony Stark no és que sigui un enginyer brillant. Ni la seva facilitat amb les dones. La seva major qualitat, allò que el distingeix respecte la resta de la població, és que és valent, prèn decisions difícils i arriscades i ell mateix assumeix totes les conseqüències. Potser a la pel·lícula no s'aprecia bé, però si als còmics: Tony Stark prèn decisions que ningú té el valor de prendre. I n'assumeix les conseqüències.
La societat actual (i la passada, suposo) té una tendència molt gran a evitar decisions arriscades i, el que és més greu, a no assumir responsabilitats. Tothom hem sentit gent que es queixa de que tot li va malament, com si elles mateixes no tinguessin res a veure. Que si el treball t'agobia. Que si la teva companya et fa la vida impossible. Que si no sé quantes coses més... Coses que, la majoria d'elles, les podrien canviar si volguessin. L'únic motiu pel qual no les canvien... és que no volen! Preferències revelades, un dels conceptes més útils d'economia: no importa què diguis que vols fer, sino el que fas. Molta gent no entén que si no és feliç és conseqüència de decisions que està prenent actualment, ja sigui per comoditat o per por al risc.
Òbviament, jo intento que no em passi (si no ho intentés seria bastant hipòcrita parlar d'això). I de moment, crec que ho aconsegueixo: trec bones notes perquè m'ho guanyo, treballo a tres llocs diferents per tenir diners, m'accepten per fer un màster a la prestigiosa London School of Economics i em concedeixen una beca que cobreix totes les despeses. I tot això no cau del cel.