Dia del treballador

Com cada any, durant la festivitat de l'1 de maig els líders sindicals fan les seves "propostes" en matèria econòmica barrejant paraules com productivitat, igualtat i justícia. La fórmula, segons ells, és ben fàcil: salaris dignes i contracte indefinit per tothom i això anirà com la seda. Què són salaris dignes? No ho acaben de puntualitzar, però suposo que volen dir que et puguis donar un capritx de tant en tant. A més, és queixen de que el preu d'un bé bàsic com és la vivenda hagi crescut tant. Clar que, si la vivenda és un bé bàsic, com és que ara no en compra ni Déu i encara estem vius?
Hi ha una cosa que em fascina de les seves explicacions: el funcionament del sistema que estan suposant implícitament. Sembla que el tema funciona així: tu quan entres al mercat de treball tens dret a un salari digne i a que els preus estiguin baixos per no haver d'endeutar-te, independentment de com sigui el teu rendiment. I si t'endeutes, és culpa dels empresaris, no teva que has anat a demanar el préstec, has acordat les condicions i has firmat el contracte.
Però la "guida al pastel" la col·loquen al aplaudir-se perquè l'AMCE (Acuerdo de Mejora del Crecimiento y el Empleo) ha aconseguit reduïr la temporalitat en set dècimes durant el primer trimestre de 2008 (ho poden veure aquí). Curiós, per això, que coincideixi en l'increment de l'atur! Treballadors del sector de la construcció, molts dels quals eren temporals, s'han quedat sense feina, i la temporalitat ha baixat... I es congratulen per això! Clar que té llògica per la gent que defensa abans la igualtat que la reducció de la pobresa. Aneu a la merda.