Els temps canvien, Miquel

Avui a El País hi ha un article del professor de la UB Miquel Caminal (enllaç) que crec que és un exemple clar de tenir uns prejudicis como la copa de un pino.
La tesi que defensa l'autor és que la universitat pública s'ha plegat als interesos de les empreses. El seu problema és que com la realitat no s'adapta al seu pensament, ha de tirar de retórica. Veiem-ho: segons ell, s'ha prescindit dels estudis que formen historiadors... des de quan? (per si algú vol ser-ho, aquí hi ha informació). A més, afirma que si "un desproporcionado número de jóvenes estudiantes sueñan con ser empresarios... se ofrecen todos los grados y másters que satisfagan esta demanda". Desproporcionat segons ell, és clar. Primer de tot, m'agradaria que m'expliqués on veu aquesta tendència dels universitaris catalans i espanyols a voler ser empresaris. I després, que m'aclareixi si el que hem de fer davant d'una situació així, amb aquest desproporcionat número, és dir-los que fagin el que el senyor Caminal vol que fagin (¿estudiar història?).
Però el tema no acaba aquí. Ara toca dir que no hi ha investigació de qualitat (???). Que jo sàpiga ell és politòleg, així que a veure si ens explica quin físic, quin químic, quin enginyer, quin economista, quin filòleg i quin historiador (i em deixo alguns) li han dit que als seus respectius camps no hi ha investigació de qualitat.
I ara bé el millor. Com que ell és antiliberal, fa la típica associació parlant de "una universidad tan mercantilista e individualista, donde cada uno es el mejor investigador del mundo y no tiene tiempo para leer una sola línea de lo que hace su vecino...". Ell ha fet investigació? Perquè m'agradaria saber com es fa per ser el millor investigador sense llegir què fan els altres. Si el que vol dir és que en realitat la majoria són mals investigadors perquè només els preocupa fer més i més articles, llavors estic d'acord en que els haurien de fer fora... per incompetents! (que té relació amb una paraula tan liberal com competència).
No podia acabar el senyor Caminal l'article sense parlar de neoliberalisme. Clar que no fa cap mena de menció a EEUU (on clarament s'ha imposat el neoliberalisme a les universitats) perquè si ho fés hauria d'explicar com pot ser que, sense "investigació de qualitat", EEUU guanyi tots els Premis Nobel científics.
El problema d'aquest senyor és que vol que les coses siguin de determinada manera i punt. No li agrada que hi hagin joves que somien ser empresaris i guanyar diners. Prefereix que hi hagi estudiants que reben 6000 € a l'any de diner públic (més o menys la subvenció si estàs en una universitat pública) per estar a la carrera vivint la vida. És la visió del senyor Caminal. Però per què li hauríem de fer cas a ell? Per què la societat s'hauria d'adaptar a les seves preferències individuals? Em sap greu, senyor Caminal, però aquest segle és el NOSTRE.