Estava equivocat... ara SÍ que ha acabat

Escrivia l'altre dia reflexionant sobre el final de la meva etapa a la Pompeu... no havia entès que, amb el sopar de graduació pendent, no podia considerar-la finalitzada. Malauradament, ara sí que puc.
És obvi que la carrera m'ha canviat la vida. Abans d'entrar no sabia quasi res d'economia, i a sobre (hauria de posar "i per tant") era comunista. El meu anglès era fluix sent optimistes. Em costava un munt parlar en públic. No tenia clar què volia fer amb el meu futur proper. Era, bàsicament, insegur i introvertit. Però clar, això era el passat.
La llicenciatura m'ha fet creixer en tots els sentits: també he guanyat algun(s) quilets. I no només els estudis en sí, sinó també la gent. El primer any ens va servir per anar perfilant el que seria el meu grup d'amics al llarg dels quatre anys. Uns quants d'ADE (la "prima fea" d'Economia) i d'ECO junts, amb més o menys dificultats. Vaig descobrir el baix nivell de matemàtiques que donen al batxillerat social. Vaig congeniar de forma increible amb dues de les millors persones que he conegut, la Cati i el Juan. I vaig saborejar el plaer de treure les dues primeres matrícules, amb el conseqüent descompte a la matrícula que jo mateix he pagat durant tota la carrera.
El segon any va ser una mica extrany. Temporalment separat de la meva nòvia, no recordo res gaire interessant al principi. No obstant, tot va canviar amb Teo 3, la primera assignatura que em va fascinar. Bé, el que em va atraure tant va ser un model anomenat Solow, amb el que es pretenia explicar com creixien els països. Increïble! Tan increïble que, amb les escasses eines de que disposava, el vaig intentar utilitzar per explicar diferències entre països que havien rebut ajuda externa en el treball d'Aplicada 2. Com dic, un any extrany, però que va servir perquè m'adonés de què volia especialitzar-me: desenvolupament econòmic. I encara recordo el que la professora Marta Reynal em va dir quan vaig anar a comentar-li el treball: "cal establir-se als països que reben ajudes per controlar a on van aquestess, però això no ho acceptaria el moviment antiglobalització". No és literal, que fa dos anys...
Continuarà.