D'on ve la crisi

Genial article de Richard W. Rahn al The Washington Times, i sobretot molt revelador l'enllaç de video que adjunta, on es veuen els republicans mostrant dubtes sobre la viabilitat dels FMs (Freddie Mac & Fannie Mae) i fins i tot anticipant-se al seu col·lapse, mentre que els demòcrates seguien amb el "aquí no passa res". Una frase de l'article: "What we have seen is not a failure of free-market democratic capitalism, but another failure of a government that destroyed the normal market mechanisms for dealing with risk." Li recomano la lectura a ZP i a tot el PSOE: la crisi no és culpa de les polítiques neoliberals de Bush. Els liberals, quan sentim això, sempre ens preguntem: quines polítiques?? Bush ha estat molt menys liberal del que ens hagués agradat.
Per cert, sembla que tant el Bank of England, el ECB i la Fed baixaran els tipus d'interès la setmana que ve. Entenc, fins a cert punt, que ho fagin els dos primers (tot i que baixar-los per sota del 3% a Europa, on sembla que la crisi pot durar més del que es creia, pot ser perillós: ja veiem el que ha passat per mantenir els tipus al 2% massa temps i, a més, que farem si d'aquí un any l'economia segueix parada?), però no m'entra al cap que la Fed segueixi rebaixant els tipus reals per sota de zero. Han tingut problemes per la política de diner barat, i s'intenta acabar amb la crisi de la mateixa manera. No tinc molt clar (tot i que sí que tinc clar que Ben Bernanke sap 1000 vegades més que jo) que això ajudi en res: això sí, segurament ajudarà en que els mercats i, gràcies a l'associació que es fa sempre de borsa = economia real, la confiança dels consumidors afrontin de forma menys pessimista les eleccions del cap de setmana. Maniobra per afavorir els republicans? O veig coses on no les hi ha?