dijous, 30 d’octubre del 2008

A salvar el mercat inmobiliari!

Com tothom que conegui una mica d'economia sap, el gran problema d'Espanya és que el sector que ha liderat el creixement durant deu anys, l'inmobiliari, està parat després de que la bombolla de preus dels pisos hagi esclatat. El gran problema espanyol no acaba aquí: els bancs i caixes han concentrat masses crèdits a aquest sector, i això amenaça el sector financer de la mateixa manera que les hipoteques subprime l'amenaçaven a EEUU.
Són actius de risc ara mateix. Martinsa-Fadesa ha estat la primera, però poden venir més (la història curiosa sobre la "fusió" de Martinsa i Fadesa: el govern - sí, el sociata - va perdonar els impostos de la compra de Fadesa per part de Martinsa ja que aquesta última no podia fer-ne front; en altres paraules, va ajudar a que una empresa bastant endeudada comprés una altra que es basada 100% en el mercat inmobiliari... quin fàstig de "lliure mercat", veritat?). El gran problema és que si venen més s'aniran creant forats als bancs i caixes que els havien prestat. I si li sumem l'actual crisi amb un ajust al sector financer, la cosa pinta més que malament.
El govern porta un temps intentant que el sector inmobiliari no s'enfonsi. Paral·lelament, ara posarà diners per a que els bancs i caixes no perillin si les constructores comencen a petar. No ho diu explícitament, i parla de "mesures contra la crisi", però la realitat és que s'intenta assegurar que part del sector financer no pateixi.
Per una banda, hauriem d'estar contents: sembla que l'ajust del preu de la vivenda, per molt que el govern ho intenti evitar, passarà. Amb la confiança al mínim, l'Euribor alt i el sector financer que no vol prestar si no ets super solvent, ningú comprarà una vivenda si els preus no baixen bastant. El mateix passarà amb les caixes: molts experts veuen varies adquisicions que, sens dubte, milloraran l'eficiència. No obstant, les males notícies són més grans: sense sector inmobiliari i amb el sector financer tocat, a Espanya no li queda res més. Sumem les creixents despeses per pagar l'atur, i la baixada d'ingressos per la mateixa causa. Afegim les costoses mesures del govern. Què tenim? Un augment de l'endeutament brutal (ja ens han dit que la despesa social no es toca) i que a més seguirà augmentant mentre l'economia espanyola no es recuperi, cosa que no sembla que pugui passar relativament ràpid. Això també és gràcies als socialistes, ZP??