Temor o oportunitat?

Últimament he estat escoltant declaracions de diferents artistes sobre la pirateria. La pirateria entesa, evidentment, com a descàrrega: sembla que no han entès encara que no és il·legal. La pirateria il·legal és la compra de CDs/DVDs al top manta. Les descàrregues P2P no ho són, tot i que des del govern ja s'ha dit que el canon digital és precisament per compensar per aquestes còpies privades. Però anem al gra.
Hi ha dos tipus de persones en el món: les que quan hi ha un canvi veuen una oportunitat, i les que veuen una amenaça. És semblant a com es referia XSM als cosmopolites vs localistes. La idea que ens vèn la indústria discogràfica és que les descàrregues perjudiquen més als artistes novells. Aquests van a les empreses amb una maqueta, aquestes l'escolten i, si els agrada, fan una inversió en ells (esperant-la recuperar, és clar) en forma de publicitat i fent-la aparèixer a diferents cadenes. Les descàrregues, en aquest sentit, redueixen les ventes esperades (que és on les discogràfiques guanyen més marge) i això fa que la inversió que podia ser interessant abans ja no ho sigui. Part de la indústria discogràfica veuen les descàrregues p2p com una amenaça.
No obstant, ja hi ha un número considerable de grups que no opinen així. Veuen internet en general com una grandíssima oportunitat. Els costos de donar-se a coneixer han baixat de forma increible. El que abans era enviar maquetes i creuar els dits per a que una discogràfica t'escollís d'entre molts altres candidats, ara és penjar aquestes maquetes a la teva pàgina de MySpace, junt amb un contigut atractiu, i arribar a tothom que passi per allà. Les discogràfiques ja no tenen la clau. Ja no decideixen qui pot triomfar i qui no. Ara un triomfa a la xarxa, i després ve la discogràfica i el contracta.
Efectivament, per l'artista novell representa una oportunitat més que una amenaça. Això no ho comparteixen altres artistes, però la gran majoria d'aquests són veterans. Estan acostumats a una forma de fer les coses, i no entenen perquè l'han de canviar. No entenen que s'han d'adaptar al que la gent vol. No veuen una oportunitat d'explotar les possibilitats d'internet. Les verdaderes possibilitats, molt més enllà de penjar una canço a la pàgina web. Enlloc d'això, veuen una amenaça al seu model de negoci. La bona notícia és que ells no decideixen el que el mercat, la gent, vol.