dissabte, 25 d’octubre del 2008

La presència d'Espanya a la reunió del G20

El president del govern, durant aquests dies, va pel món buscant suports d'altres presidents que el permetin assistir a la tan anunciada reunió del G20. Una reunió on, segons ens han comentat, uns quants líders utilitzaran les seves ments superiors a la de la resta per dissenyar un nou ordre financer i qui sap si econòmic que ens salvi a tots del desastre que s'acosta. Bé, deixant de banda el contingut de la reunió, a ningú se li escapa que la no invitació a Espanya té molt a veure amb la peculiar política exterior que ha portat a terme el govern socialista.
Hauria d'estar, objectivament, Espanya a la reunió? No crec que sigui tan clar. Tot i que digui que és la vuitena economia del món, en realitat és l'onzena, segons Wikipedia. Si no contem els del G4, sí que se situa al 8è lloc (apunt: si ho mirem per PIB per càpita, que té menys sentit, estem els 28ens...). Queda clar, llavors, que té molt més sentit convidar a Xina, Índia, Brasil i Rússia abans que Espanya. No obstant, Espanya és dels països amb menys bons tòxics de món, així que la resta de països, per llògica, l'haurien de convidar perquè expliqués com ho han fet. Dit d'una altra manera, ja que som els menys afectats, la resta guanyaria escoltant com ho hem aconseguit.
Dit això, crec que Espanya, per diverses raons, té davant una crisi més profunda que la resta de països. Per aquest motiu, capficar-se massa en fer el que els altres fan (com està passant) pot portar a no entendre que aquí les coses són diferents. Els altres països no tenen un sector inmobiliari que ha portat quasi tot el creixement durant una dècada i que ara està parat. Si el govern segueix parlant de crisi internacional, obviarà que hi han coses que no en són d'internacionals.
Potser és un lleig cap a Espanya negar-li la presència a la reunió, però, quant a resultats concrets, no veig com la nostra presència ens pot servir de gaire. Més aviat demanaria que es deixés de destinar recursos per a poder estar a la reunió i s'aprofitessin per fer estudis sobre possibles polítiques per superar els problemes que Espanya, i només Espanya, té.