Bolonya altre cop

El tema segueix. Com pot ser? Alguns professors també reivindiquen la seva oposició al pla. Evidentment no tenen altre motiu que oposar-se a treballar més. Les reivindicacions dels estudiants cada vegada s'allunyen més del pla en sí. Però no importa, a seguir fent soroll. Ningú té dret a rebre una educació universitària totalment gratuïta. Aquests estudiants que protesten estant rebent una subvenció d'uns 7.000 euros cada any. I així l'utilitzen: tallant carreteres per malgastar encara més els diners de la resta. I aquest pais, que encara no ha despertat del tot de somnis utòpics on tothom somriu, on ningú no ha de treballar i on tothom és igual, segueix sense immutar-se. Què importa si hi ha gent que no pot anar a classe? Ens és igual perquè pensem que aquestes protestes són el nostre maig del 68. Doncs no. Aquí es protesta perquè sí. Perquè si es proposa algun canvi, cal protestar. I més si ve "de dalt". Com se'n diu d'això? Ah sí, reaccionaris. No vull confondre: el pla Bolonya segueix sent un pla dictat per uns quants il·luminats, i tot i que introdueix millores (sobretot perquè partim d'on partim) perd l'oportunitat d'anar molt més enllà. Però clar, si s'hagués parlat d'introduir competència els reaccionaris haguessin fet la següent reflexió: competència => capitalisme (salvatge) => neoliberalisme => apocalipsi (noti's que el terme "reflexió" era sarcàstic). Així que "algo es algo". No ens enganyem, ho he vist durant bastants anys: certs col·lectius d'estudiants reaccionaris protesten per qualsevol cosa (menys quan ETA mata, és clar: amb el tema de De Juana van aparèixer moltes pancartes a la UPF, tot i que quan ETA va matar dos equatorians no en van penjar cap). Els que mantenen la protesta es queixen directament del sistema d'Estat de Dret, i com no del sistema econòmic. Com parlar amb ells sobre el pla de Bolonya? Si parteixen de la base que "tothom qui vulgui, ha de poder anar a la universitat", que es tradueix en "si algú diu que vol anar a la universitat, la resta ha de pagar-li el cost i a sobre deixar-li temps per si vol treballar". És igual, això trigarà a canviar. No obstant, m'alegro de veure bastants estudiants, aproximadament de la meva edat, que no els importa que els titllin de neoliberals, i que expressen decididament el que pensen. Alguna cosa està canviant? Això espero. Pel bé de tots!