Tres notícies, altre cop

Una vegada més, tres notícies em criden l'atenció, d'una forma o una altra, i m'entren unes ganes, impossibles de reprimir, de comentar-les.
- Ningú va veure la crisi: com estem veient, el govern de ZP ha passat de culpar de la crisi a Bush (que, repeteixo, no hi va tenir gaire a veure, no existeixen les "desregulacions" a les que tota la pseudoprogressia europea culpen) a esperar que les prediccions sobre 2009 fallin "com van fallar les prediccions sobre la crisi". Aquest és el nou pas: zero responsabilitat. Tothom es va equivocar. ZP ja ho ha dit varies vegades, i ara és el torn del BOE (oficialment conegut com El Pais). És veritat que Prisa i el PSOE no passen pel millor moment de la seva relació amorosa (recordem el recent episodi on ZP va mentir descaradament a Gabilondo i aquest, la setmana després, ho va explicar), però això no treu que comparteixin la creuada antiliberal. Dit d'una altra manera, estan junts en les tesis sobre la crisi. I així es demostra: article del diari assegurant que les prediccions van fallar. Totes. I quines citen? Bé, de les que citen només és seriosa la del FMI, i fins i tot aquesta cal agafar-la amb pinces. Comencen parlant del que predeia Solbes. Segueix amb el que opinava ZP. I després ve un exercici hilarant: reprodueix les previsions del mercat bursàtil! El mercat que més fàcilment crea bombolles no va predir que l'Ibex baixaria fins els 9000 punts... òbviament! Si aquest mercat viu de les expectatives, com podien esperar que baixaria d'aquesta forma? Molts experts espanyols, estudiosos del mercat immobiliari, predeien els problemes de l'economia espanyola fa més de quatre anys. Si els polítics van decidir viure en una bombolla, allà ells. Però que ara no diguin que no es podia fer res perquè ningú ho sabia.
- Nul·la memòria política: cito la notícia del portal E-Notícies perquè trobo que és la que ho diu més clar. L'Estatut marcava com a límit el 9 d'agost per aconseguir l'acord de finançament. ZP se'l va saltar, però Saura va evitar que aquest hagués d'anar a donar explicacions a canvi d'una fotografia. Quan s'acostava el "nou termini", Montilla va ser qui va donar-li el cop de mà, situant el nou límit el 31 de desembre. Dies abans, el PSC avisava de que si no hi havia acord caldria replantejar les relacions amb el PSOE. El 20 de desembre Montilla i ZP es tornen a reunir i tot canvia. No hi haurà acord el 31, però ara les negociacions s'han desbloquejat. S'entén, llavors, que abans estaven bloquejades. Així doncs, per què el PSC es mostrava convençut de que tindriem acord abans de 2009? Ho van repetir uns quants cops. La política s'ha convertit en quelcom obscur, donant a entendre que el que parlen entre polítics ha de quedar allà. Ningú explica res. Tots mostren una façana, totalment opaca al que realment pensen. I així anem. ZP ha mentit reiteradament, però només ens enrecordem de les pifies de l'adversari. Retallada de l'Estatut, negociació amb ETA, negació de la crisi, ... I és que, al cap i a la fi, PSOE i PSC són el mateix partit!
- Atac d'Israel a Gaza: amb el tema del conflicte entre Israel i Palestina es parla molt sense saber què ha passat ni què passa. Quan Israel bloquejava el subministrament d'electricitat a Gaza, tothom clamava al cel. Però com poden empènyer a la població de la franja a viure en aquestes condicions? Ara bé, quasi ningú informa sobre on va aquesta electricitat quan arriba a Gaza: Hamas se l'apropia per reunir-se i planejar el següent pas. Què n'opinen aquí del tema? Silenci. Jo m'oposo a l'atac d'Israel, però no esgrimeixo arguments com la proporcionalitat. Què passa, és correcte si només en maten una quarta part de civils? Aquí hi ha més d'un culpable. De fet, si algú coneix una mica de la història de la zona dels últims 60 anys sabrà la multitut d'actors que hi ha en el conflicte. Sabrà que els jueus es van situar allà perquè Occident li va negar l'entrada al seu territori. Sabrà que, des de la seva independència, Israel ha tingut com a mínim una guerra cada dècada per evitar ser eliminat. I sabrà que quan Arafat va tenir l'acord de pau davant seu, va decidir estirar una mica més... i va "aparèixer" Hamas. No oblidem que a Gaza s'ha escollit un govern de Hamas, que té com a objectiu destruir Israel. La situació és realment complexa i em quedo de pedra quan tothom en parla com si fos ben simple. Clar que, d'ençà que va començar la crisi, això s'ha convertit en una costum.
PD: ves per on, l'anterior no era l'últim post de l'any...