The End

Ja s'ha acabat. Si els senyors Ventura i Berger no em fan cap mala jugada, l'etapa de 4 meravellosos anys a la Universitat Pompeu Fabra, sens dubte la més prestigiosa de per aquí en ECONOMIA, ha arribat a la seva fi. Encara no sóc concient del que això significa. D'aquí uns dies, em passarà el de sempre: estaré tumbat al llit o a qualsevol altre lloc avorrit, recordaré algun gran moment a la Pompeu, recordaré com de bé em sentia, i llavors pensaré "merda, això ja no tornarà a passar". Però no cal posar-nos tristos. D'aquí un parell de mesos aproximadament estaré tot sol a Londres per seguir estudiant a la LSE, on espero viure almenys tantes coses com a la UPF. Tan debò...
Però volia fer unes reflexions sobre el funcionament de la docència universitària en general. No entenc com pot ser que estudiants de doctorat amb quasi nul·la experiència docent ens vinguin a donar classes de teoria de cursos avançats (penso, bàsicament, en Macro I i II). Sí sí, per algun lloc han de començar, és clar, però entre que estan més pendents d'acabar la tesi i que el temari és difícil fins i tot per a ells, els estudiants reben unes classes de MOLT mala qualitat. Després està el tema de l'anglès: em sembla molt bé que hi hagi assignatures en anglès, però no puc entendre que pel professor sigui un problema i repercuteixi a l'hora d'ensenyar. Al final, com sempre, ho patim els alumnes.
Per acabar volia fer una proposta que ja l'ha fet un dels professors del Departament d'Economia de l UPF, Fernando Guirao: fer públiques les evaluacions que els alumnes fem als professors. D'aquesta manera, quan els alumnes hagin d'escollir quines assignatures fer i amb quins professors, podran tenir una bona guia del que els espera. No cal dir que entre molts professors aquesta mesura no agrada: significaria, per alguns, dedicar més temps a l'ensenyament i esforçar-se per millorar la qualitat de les classes. En definitiva, fer-ho millor en el seu treball... i ja sabem que aquí això ens horroritza!!