Transportistes i la pujada del petroli

Tercer dia de vaga dels transportistes. Segons els mitjans de comunicació, ja hi ha comerços que s'estan quedant sense gènere. En principi les gasolineres també, tot i que jo ahir vaig omplir el dipòsit tranquilament... Les negociacions amb el govern es van trencar ahir com a protesta per l'accident mortal d'un piquet. No entenc com pots trencar unes negociacions per un accident. Òbviament, en realitat S'HAN APROFITAT DE LA MORT D'UN DELS SEUS PER A EXERCIR MÉS PRESSIÓ SOBRE EL GOVERN. Què mal parits. A més, no entenc com pot ser que els piquets estiguin permesos. Això sí que és clara herència comunista... si jo sóc un transportista autònom, per què he d'estar d'acord amb la vaga? Si no la vull fer no la faig, i punt. Però resulta que es permet que altres transportistes li fagin la feina impossible. Mai entendré quina justificació teòrica hi ha darrere de permetre a uns individus retallar la llibertat d'un altre, i a més sense procés democràtic pel mig.
A més a més, la pujada del preu del petroli té tota la pinta de no quedar-se on està actualment. D'aquesta forma, qualsevol mesura que es prengui que només fagi que passar el problema cap el futur és una mesura que ens empitjorarà a tots en conjunt. Sí, els transportistes estaran molt contents, però algun dia hauran d'afrontar que el preu del petroli puja: no els estarem subvencionant de per vida... oh, merda, oblidava que això sí que és possible (vegi's: PAC). Però el fet és que si la pujada seguieix, una economia suficientment flexible hauria de llegir que aquest recurs s'està encarint relativament (i en termes absoluts, és clar), i per tant hauriem de reduïr-ne l'ús. Aquesta és la teoria en una economia relativament flexible i amb gent racional... És clar que, després de la victòria del PSOE a Catalunya el 9 de març, aquest últim supòsit està seriament en dubte.