diumenge, 22 de juny del 2008

Feminisme

Quan era petit, recordo haver estat parlant amb la meva mare sobre el feminisme. Bé, més que res volia saber exactament què era. Li vaig preguntar si era com el masclisme però per dones, i ella, sense fer-me gaire cas, em va respondre que sí. Naturalment, jo vaig protestar ja que, si era així, no veia què hi havia de bo. Ella es va afanyar a rectificar. Uns quants anys després penso, sincerament, que no anava gaire desencaminat.
Vinc de veure la peli de Sexo en Nueva York. Hi he anat perquè a la meva nòvia li agrada molt i bé, ella va anar a veure Iron Man amb mi... tot i que li va encantar! Però al tema. Fa un parell de dies llegia a algun diari un article denunciant el masclisme de la peli. La justificació, deien, era que a la primera escena el nòvio li diu a la prota, que està meravellada amb un àtic que ha vist: "tranquila, nena, el pis és teu". Segons la noia (òbviament) que escribia al diari, això era el típic cas de masclisme en la societat. No és que em vulgui a posar a defensar una pel·lícula tan... en fi, que no és el meu estil, però l'opinió del diari òbvia les altres tres parelles de la peli en les quals la dona és la que "porta els pantalons" (sobretot en dues de les tres). No sé si a la senyoreta de l'article (llamémosle X que no l'he pogut trobar de nou) li molesta que en una parella sigui l'home qui tingui els diners. Potser X creu que només hi ha una forma de viure per la dona que escapi al masclisme. El masclisme, vist com la superioritat de l'home sobre la dona, no m'agrada. Però si aquesta superioritat és només econòmica... a qui pot molestar? A la senyoreta X el que la molesta és que hi hagi dones que decideixin lliurament viure depenent d'un home. Doncs que es foti la senyoreta X, perquè això no és masclisme, sino llibertat. Curiosament, algunes "feministes" acostumen a confondre aquests dos termes.
Però tranquils, que això se soluciona si incorporem "miembras" al diccionari (he de confessar, no obstant, que pensava que sí que existia aquesta paraula - sóc de ciències...). Estic bastant convençut que la posició d'una part del feminisme és insultant per la dona, en el sentit que la tracta com un ser dèbil i que no pot fer gaire cosa per sí mateixa. Però això és només una part... espero.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Ei crack!
Acabo de veure el comentari que m'has deixat. Gràcies!

No sabia que tinguessis blog. Com que ja m'he estat prou estona mandrejant i fent l'imbècil davant el PC només he pogut llegir aquest article - que subscric plenament, malgrat no haver vist la pel·lícula - i el que te'n vas a la LSE - Moltes felicitats!

Malgrat tot, d'ara endavant en seré un asidu. :D (i t'agrego el blog a la llista del meu, en cas que no em diguis el contrari)

Salut i sort per demà!