Jornada de 65 hroes

Escric quan falta una hora perquè el senyor Narcís Serra em fagi entrega d'una meravellosa beca per estudiar un master a la prestigiosa London School of Economics. I escric perquè estic nerviós... No ho hauria d'estar, ja que la beca ja me l'han otorgada, però igualment. Així que utilitzaré aquest post per canalitzar aquesta tensió interna, parlant, evidentment, de la famosa jornada de 65 hores.
Vagi per endavant que, en realitat, aquesta norma estipula que en general la jornada serà de 48 hores, marcant això sí unes condicions bastant estrictes per què si ho volen, empresari i treballador acordin ampliar-la fins un límit de 60 o, en alguns sectors, 65 hores. La lectura ràpida ha estat que ara ens farien treballar més (??); no és sorprenent aquesta conclusió, que la deu haver fet el mateix que deia que l'avantprojecte de llei d'educació buscava la privatització. No ens hem d'enganyar: com deia Nietzsche (l'he escrit bé a la primera!), una causa no és més noble/justa només pel fet de que qui la persegueix fagi més soroll (òbviament, el gran filòsof alemany no ho deia amb aquestes paraules). I en aquest cas, hi ha més: si hi ha una cosa que he après des de que fa uns anys em vaig a enganxar a la política, és que quan de sobte comences a sentir veus que avisen de l'apocalipsi no te'ls has de creure. Si ara resulta que uns quants parlen de l'intent de privatització de l'educació per part del tripartit 2, mirem bé quins interesos tenen aquests senyors per intoxicar d'aquesta manera. De la mateixa forma, que m'expliquin quin "retrocés en drets" dels treballadors trobem quan es permet, de mutu acord, que hi hagi una ampliació de la jornada laboral. La resposta és... cap ni un.
Però clar, cal liar-la. Per què? Bé, bàsicament podem trobar dos motius: un, és que els síndicats s'han de fer notar o si no la gent deixarà d'estar afiliada; l'altre, que hi hagi treballadors que tinguin por de que els fagin fora, perquè el company és molt més productiu, a la vegada que menys gandul, i podria fer la feina dels dos treballant per sobre de les 48 hores setmanals.
Bé, ja m'he relaxat. No, esperin... encara tinc un parell de minuts. Els que es queixen ara són els mateixos que tenen la brillant idea de que una reducció de la jornada laboral per llei redueix a la vegada l'atur. Ja veiem que bé li ha anat a la France... El que passa és que la visió d'aquesta gent és la següent: ells pertanyen a la classe treballadora i no hi ha possibilitats de fer una altra cosa per guanyar-se la vida, i a més hi ha un número fix i limitat de llocs de treball, per la qual cosa si fas que cada treballador estigui menys temps a la feina, deixaràs vacants lliures que podran omplir gent aturada. Fantàstic. I tranquils, que si algun cop la realitat no encaixa amb la seva fictícia teoria... distorsionaran la realitat!
Ara sí. Me'n vaig, després posaré algunes fotos de l'acte si les tinc.