Experts en Desenvolupament Econòmic

Tinc ganes de tocar el tema que més m'interessa en economia. Entendre com es pot fer sortir un pais de la pobresa és (i ha estat) la major preocupació d'un bon grapat d'economistes i, no obstant això, encara no han tingut gaire èxit. La clau no és, malauradament, la condonació del deute; no és tan senzill. Tampoc són pobres perquè els del nord els explotem, no. Eren pobres abans de rebre préstecs, van seguir-ho sent amb els préstecs, i ara que els han de retornar ho segueixen sent... moraleja: la culpa no és dels préstecs.
Però no volia parlar d'això. Mirant la pàgina del professor William Easterly m'he trobat amb unes menes d'articles-debats molt interessants. M'ha agradat concretament un troç del principi, quan, parlant de que l'informe del Banc Mundial diu que no hi ha receptes universals per aconseguir que un pais creixi, afirma: "this report represents the final collapse of the "development expert" paradigm that has governed the west's approach to poor countries since the second world war. All this time, we have hoped that a small group of elite thinkers can figure out how to raise the growth rate of a whole economy... The Growth Commission correctly pointed out that such an attempt to find secrets to growth has failed." Bàsicament, el que diu és que la forma d'aproximar-nos al problema del desenvolupament tots aquests anys assumeix que uns quants il·luminats descobriran uns principis generals que explicaran per què milions de persones que pateixen gana cada dia no milloren la seva situació. El professor de la NYU està totalment en contra d'aquesta visió. I no cal dir que admiro profundament a Easterly, ja que és de qui he après, amb el fabulós llibre "En busca del Crecimiento", el motiu pel qual no serveixen les solucions "intuitives" per acabar amb la pobresa.
No obstant, crec que cal criticar Easterly. Sí, sense cap mena de dubte la labor d'explicar que s'ha de parar de despilferrar milions d'euros en ajudes és molt important. Però crec que s'ha d'avançar en trobar programes d'ajuda que funcionin. La feina no acaba dient el que va malament: un bon científic (i els economistes SOM, el cap i a la fi, científics) ha d'avançar sempre, mai quedar-se quiet. I crec que això és el que li passa a Easterly: porta masses anys explicant què s'està fent malament amb les ajudes al tercer món, però se li troba a faltar que parli sobre com fer-ho bé. Almenys això és el que espero fer jo una vegada completi els estudis de postgrau.