El Partit Socialista Obrer Espanyol ha creat un escrit on donen a conèixer les seves opinions sobre la crisi, com solucionar-la i cap a on creuen que cal anar. Tot això perquè estan excitats de poder anar a Washington a reunir-se amb el G20. "A refundar el capitalisme", segons Sarkozy. "Shut the fuck up Sarkozy", segons George W. Bush.
Però anem al gra. El document es troba aquí. Sí, me l'he llegit. I ara, després d'una estona al vàter, em disposo a comentar les tonteries que es diuen. Let's get started.
Primera part: la crisi és culpa de la ideologia i de les polítiques neolliberals que Reagan i Tatcher van imposar. La culpa és tota d'EEUU, ja que ell ha liderat el discurs neolliberal i després ha extès la crisi a la resta del món globalitzat. Després es fa un resum dels moments àlgits de la crisi. Brutal. NO ES DIU RES DE FREDDIE MAC I FANNIE MAE!!! S'obvien ja que, si no, caldria explicar per què les primeres entitats que cauen són les controlades pel Senat americà. Ressalten el moment en que el Dow Jones va baixar un 7,33%, però no diuen res de les baixades històriques de l'Ibex35, sinó que es limiten a dir que va ser la pitjor setmana per les "borses".
Seguim amb les causes de la crisi. Són dues: massa desregulació del mercat financer i tipus d'interès massa baixos. Del segon tema no es diu res. Del primer, es comenta que això va permetre als bancs malvats donar crèdits a Ninjas, empaquetar-los, distorsionar el seu valor i que bancs extrangers els compressin. Cap comentari sobre els milers de families amb casa gràcies a aquesta acció maligna. I cap comentari sobre les pressions del Senat i la Fed a que es prestés més i més. Després de tot el mecanisme, els bancs no presten i això posa en perill TOT el sistema econòmic. A veure, els bancs no presten tant com abans, però segueixen prestant. No és l'apocalipsi.
Segona part: com Espanya està més preparada que ningú gràcies als mesies sociates. Des del 2004 s'està combatent la dependència al totxo de l'economia espanyola. Com? I+D+i. Toma ya. A més, s'ha quadriplicat la inversió en noves tecnologies. Però no acaba aquí. El 2012 serem el pais del món amb més quilometres d'AVE. Sí, costa una pasta que no es recupera mai, ni tan sols el cost variable. Sí, aquests diners es podrien utilitzar per retornar-los a la gent. Però a que mola poder dir que som el primer pais en alguna cosa? (la "veritat" sobre l'AVE me la va explicar l'alumne amb millor expedient de tot l'Estat, Edu Dávila). En resum, s'han destinat molts diners a invertir en coses que sonen a modernes. I així és com funciona l'economia? El govern posa diners a I+D+i i de sobte la productivitat es dispara?
Més jugades mestres: ells han arribat a tenir superàvit quan el PP no ho va poder fer mai! I a més, Espanya té 30 punts menys de deute públic que la UE! Però què demagogs! El PP estava pagant masses interessos gràcies a l'enorme deute que van deixar els sociates el 96. El va reduir de forma dràstica, per arribar al nivell actual. I ara resulta que tot és gràcies al PSOE! Bravo!
Seguim amb un mite molt extès: la gran regulació del sistema espanyol el fa estar preparadíssim per la crisi. Això té dues trampes: primera, aquesta regulació no permet que el sector financer s'arrisqui, i això impedeix el desenvolupament d'idees innovadores. I segona, la gran regulació de la que es parla no sembla que hagi impedit que es concentrés molt risc al sector de la construcció, que NO ha petat per culpa d'EEUU.
Más, más, dame más. El PSOE ha engegat un canvi del model econòmic que encara no ha arribat al final (és que es triga molt). Amb un parell de gràfics es mostra: en un, la productivitat del 2008 és més alta que la del 2004. Cap comentari de quin és el mètode utilitzat per a calcular-la (sobretot la del 2008, que encara no es deu saber). Ni tampoc per quin motiu només es mostren dos anys i no un periode de, per exemple, deu. El segon gràfic ensenya com els preus dels pisos han disminuit el seu crexement amb el PSOE. Res que veure la pujada dels tipus. Que vaaa...
Finalment, es parla de les mesures. Aquestes es poden enmarcar en tres grups:
- Grup 1: mesures neoliberals. Després de parlar de les virtuts de la socialdemocràcia, es citen la devolució dels 400 € i l'eliminació de l'Impost de Patrimoni. També la reducció de l'Impost de Societats. I la reducció de les traves per crear una empresa!! Molt socialdemòcrates aquestes mesures, sí senyor...
- Grup 2: creació de plans. No hi ha gaire cosa més que afegir. Creació de plans amb pressupostos milionaris l'efecte dels quals MAI s'evaluarà. Aquí també hi tenen cabuda les grans inversions en I+D+i i capital humà (sona tan bé que no cal ni dir exactament on aniran els diners).
- Grup 3: mesures per salvar el sector immobiliari. Disfraçades com a salvadores de les famílies, aquestes mesures (impuls de la vivenda de protecció oficial, increment dels préstecs ICO, beneficis fiscals per l'adquisició d'una vivenda) busquen un aterratge suau del sector. Això pot ser o no encertat (jo crec que no), però el que no s'ha de fer és amagar el veritable motiu.
Per acabar, proclama la necessitat d'un nou ordre financer internacional, i com són d'imprescindibles les mesures socialdemòcrates. El presi, i el partit, es veuen com a referents ideològics per aconseguir un món millor. Inútils. No obstant, cal reconeixer que una cosa fan de meravella: distorsionar la realitat a més no poder per aconseguir encaixar-la amb el principi segons el qual la socialdemocràcia és la resposta per tot. Avui, definitivament, abandono qualsevol simpatia amb el PSOE.
Però anem al gra. El document es troba aquí. Sí, me l'he llegit. I ara, després d'una estona al vàter, em disposo a comentar les tonteries que es diuen. Let's get started.
Primera part: la crisi és culpa de la ideologia i de les polítiques neolliberals que Reagan i Tatcher van imposar. La culpa és tota d'EEUU, ja que ell ha liderat el discurs neolliberal i després ha extès la crisi a la resta del món globalitzat. Després es fa un resum dels moments àlgits de la crisi. Brutal. NO ES DIU RES DE FREDDIE MAC I FANNIE MAE!!! S'obvien ja que, si no, caldria explicar per què les primeres entitats que cauen són les controlades pel Senat americà. Ressalten el moment en que el Dow Jones va baixar un 7,33%, però no diuen res de les baixades històriques de l'Ibex35, sinó que es limiten a dir que va ser la pitjor setmana per les "borses".
Seguim amb les causes de la crisi. Són dues: massa desregulació del mercat financer i tipus d'interès massa baixos. Del segon tema no es diu res. Del primer, es comenta que això va permetre als bancs malvats donar crèdits a Ninjas, empaquetar-los, distorsionar el seu valor i que bancs extrangers els compressin. Cap comentari sobre els milers de families amb casa gràcies a aquesta acció maligna. I cap comentari sobre les pressions del Senat i la Fed a que es prestés més i més. Després de tot el mecanisme, els bancs no presten i això posa en perill TOT el sistema econòmic. A veure, els bancs no presten tant com abans, però segueixen prestant. No és l'apocalipsi.
Segona part: com Espanya està més preparada que ningú gràcies als mesies sociates. Des del 2004 s'està combatent la dependència al totxo de l'economia espanyola. Com? I+D+i. Toma ya. A més, s'ha quadriplicat la inversió en noves tecnologies. Però no acaba aquí. El 2012 serem el pais del món amb més quilometres d'AVE. Sí, costa una pasta que no es recupera mai, ni tan sols el cost variable. Sí, aquests diners es podrien utilitzar per retornar-los a la gent. Però a que mola poder dir que som el primer pais en alguna cosa? (la "veritat" sobre l'AVE me la va explicar l'alumne amb millor expedient de tot l'Estat, Edu Dávila). En resum, s'han destinat molts diners a invertir en coses que sonen a modernes. I així és com funciona l'economia? El govern posa diners a I+D+i i de sobte la productivitat es dispara?
Més jugades mestres: ells han arribat a tenir superàvit quan el PP no ho va poder fer mai! I a més, Espanya té 30 punts menys de deute públic que la UE! Però què demagogs! El PP estava pagant masses interessos gràcies a l'enorme deute que van deixar els sociates el 96. El va reduir de forma dràstica, per arribar al nivell actual. I ara resulta que tot és gràcies al PSOE! Bravo!
Seguim amb un mite molt extès: la gran regulació del sistema espanyol el fa estar preparadíssim per la crisi. Això té dues trampes: primera, aquesta regulació no permet que el sector financer s'arrisqui, i això impedeix el desenvolupament d'idees innovadores. I segona, la gran regulació de la que es parla no sembla que hagi impedit que es concentrés molt risc al sector de la construcció, que NO ha petat per culpa d'EEUU.
Más, más, dame más. El PSOE ha engegat un canvi del model econòmic que encara no ha arribat al final (és que es triga molt). Amb un parell de gràfics es mostra: en un, la productivitat del 2008 és més alta que la del 2004. Cap comentari de quin és el mètode utilitzat per a calcular-la (sobretot la del 2008, que encara no es deu saber). Ni tampoc per quin motiu només es mostren dos anys i no un periode de, per exemple, deu. El segon gràfic ensenya com els preus dels pisos han disminuit el seu crexement amb el PSOE. Res que veure la pujada dels tipus. Que vaaa...
Finalment, es parla de les mesures. Aquestes es poden enmarcar en tres grups:
- Grup 1: mesures neoliberals. Després de parlar de les virtuts de la socialdemocràcia, es citen la devolució dels 400 € i l'eliminació de l'Impost de Patrimoni. També la reducció de l'Impost de Societats. I la reducció de les traves per crear una empresa!! Molt socialdemòcrates aquestes mesures, sí senyor...
- Grup 2: creació de plans. No hi ha gaire cosa més que afegir. Creació de plans amb pressupostos milionaris l'efecte dels quals MAI s'evaluarà. Aquí també hi tenen cabuda les grans inversions en I+D+i i capital humà (sona tan bé que no cal ni dir exactament on aniran els diners).
- Grup 3: mesures per salvar el sector immobiliari. Disfraçades com a salvadores de les famílies, aquestes mesures (impuls de la vivenda de protecció oficial, increment dels préstecs ICO, beneficis fiscals per l'adquisició d'una vivenda) busquen un aterratge suau del sector. Això pot ser o no encertat (jo crec que no), però el que no s'ha de fer és amagar el veritable motiu.
Per acabar, proclama la necessitat d'un nou ordre financer internacional, i com són d'imprescindibles les mesures socialdemòcrates. El presi, i el partit, es veuen com a referents ideològics per aconseguir un món millor. Inútils. No obstant, cal reconeixer que una cosa fan de meravella: distorsionar la realitat a més no poder per aconseguir encaixar-la amb el principi segons el qual la socialdemocràcia és la resposta per tot. Avui, definitivament, abandono qualsevol simpatia amb el PSOE.
2 comentaris:
Ja en som dos...
M'alegro de no estar sol jejeje espero que la gent vagi adonant-se de la veritable cara d'aquest partit... per cert, a veure si actualitzem al blog!! Ja sé que el PhD és dur...
Publica un comentari a l'entrada