Si hi ha una cosa que falta a la societat actual és llegir més. Llegir molt, llegir coses diferents, llegir diaris rivals, llegir blogs d'ideologies oposades. Llegir per entendre.
Durant aquests dies de crisi, molta gent ho ha oblidat. La versió oficial s'ha escampat vertiginosament: la culpa ha estat de l'excessiva desregularització del sector financer d'EEUU. Aquest és el pensament únic. Això ho repeteix tothom: sindicats, patronal, polítics, periodistes, i José Blanco. S'ha acabat el capitalisme més salvatge. Cal crear un New Green Deal, un nou marc de regularització mundial, un control més estricte de la globalització, i no sé quantes coses més. Desperteu! Quantes persones de les que opinen així poden explicar com s'ha originat la crisi? Quantes persones poden explicar els efectes nocius de la globalització? The truth is out there. Només fa falta una mica de voluntat per veure-la. Igual que qui només escolta La Cope i llegeix Libertad Digital estarà convençut que el castellà està perseguit a Catalunya sense haver-hi estat, qui només llegeix El Pais/Periódico/L'Avui i escolta la Ser o Catalunya Radio pensarà que la crisi és culpa del neoliberalisme i que amb més ajudes al desenvolupament acabariem amb la pobresa.
Però no és així. El nostre sistema es basa en la llibertat i la responsabilitat individual. Això és la teoria. Per això votem. A la pràctica, però, em permès que el govern ens senyali on anar. Que ens digui què cal fer. No ens permet escollir: a canvi d'impostos, ens dóna una serie de serveis. Els anomenen "drets". Dret a l'educació, dret a la sanitat, dret a un treball digne, dret a cobrar l'atur. El pensament únic així ho defensa. Cal garantir aquests drets. Però, ¿segur que no hi ha una altra manera? Pel pensament únic no. L'única manera de garantir que tothom pugui accedir a educació i sanitat és produïnt el servei ells mateixos (sobretot en l'educació) i fent-les a preu 0. I si algú s'atreveix a proposar encara que sigui una ínfima alternativa, cau sobre ell tota la furia de la maquinària. Copagament? Tots al carrer a protestar! Nova llei d'educació? De nou al carrer cridant que no volen privatitzar l'ensenyament públic!
Falten a la veritat, però és que no pot ser d'una altra manera. El pensament únic, per definició, no pot ser cert mai. Tot es veu molt senzill a través d'ell, però no és la realitat. És molt còmode, si, però és fals. I, el més important de tot, és inefectiu: no es pot acabar amb el subdesenvolupament si no s'entenen les forces que el causen. I per entendre-les, cal mirar per la finestra.
Durant aquests dies de crisi, molta gent ho ha oblidat. La versió oficial s'ha escampat vertiginosament: la culpa ha estat de l'excessiva desregularització del sector financer d'EEUU. Aquest és el pensament únic. Això ho repeteix tothom: sindicats, patronal, polítics, periodistes, i José Blanco. S'ha acabat el capitalisme més salvatge. Cal crear un New Green Deal, un nou marc de regularització mundial, un control més estricte de la globalització, i no sé quantes coses més. Desperteu! Quantes persones de les que opinen així poden explicar com s'ha originat la crisi? Quantes persones poden explicar els efectes nocius de la globalització? The truth is out there. Només fa falta una mica de voluntat per veure-la. Igual que qui només escolta La Cope i llegeix Libertad Digital estarà convençut que el castellà està perseguit a Catalunya sense haver-hi estat, qui només llegeix El Pais/Periódico/L'Avui i escolta la Ser o Catalunya Radio pensarà que la crisi és culpa del neoliberalisme i que amb més ajudes al desenvolupament acabariem amb la pobresa.
Però no és així. El nostre sistema es basa en la llibertat i la responsabilitat individual. Això és la teoria. Per això votem. A la pràctica, però, em permès que el govern ens senyali on anar. Que ens digui què cal fer. No ens permet escollir: a canvi d'impostos, ens dóna una serie de serveis. Els anomenen "drets". Dret a l'educació, dret a la sanitat, dret a un treball digne, dret a cobrar l'atur. El pensament únic així ho defensa. Cal garantir aquests drets. Però, ¿segur que no hi ha una altra manera? Pel pensament únic no. L'única manera de garantir que tothom pugui accedir a educació i sanitat és produïnt el servei ells mateixos (sobretot en l'educació) i fent-les a preu 0. I si algú s'atreveix a proposar encara que sigui una ínfima alternativa, cau sobre ell tota la furia de la maquinària. Copagament? Tots al carrer a protestar! Nova llei d'educació? De nou al carrer cridant que no volen privatitzar l'ensenyament públic!
Falten a la veritat, però és que no pot ser d'una altra manera. El pensament únic, per definició, no pot ser cert mai. Tot es veu molt senzill a través d'ell, però no és la realitat. És molt còmode, si, però és fals. I, el més important de tot, és inefectiu: no es pot acabar amb el subdesenvolupament si no s'entenen les forces que el causen. I per entendre-les, cal mirar per la finestra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada