Salvador Sostres acusat de "nazi" i "feixista"

Cada dia em cau millor Salvador Sostres. Sí, potser les seves maneres no són les més educades. Però és políticament incorrecte i no es calla res. Bé, de fet hauria de dir que és políticament incorrecte perquè no es calla res. Havia vist les seves intervencions contra Ciutadans ("sou una colla d'embaucadors") i contra un tal Mohammed, qui havia acusat de mentider a Anglada (president de PxC) quan aquest últim havia parlat sobre unes xifres de la immigració; Anglada, al següent programa, va portar una informació de La Vanguardia on sortien aquestes xifres. El Mohammed no va accedir a disculpar-se, i Sostres li va clavar una bronca monumental. I merescuda: no es pot anar acusant de mentider a la gent i, quan es demostra que no ho són, mirar cap a una altra banda. Si no, tota discusió és pura retòrica.
El cas que ens ocupa és el genial Salvador Sostres VS Lidia Falcon. Aquesta dona, comunista i (a sobre) feminista, té ja els seus anys i odia qualsevol elecció lliure de la dona que no impliqui ser 100% independent tota la vida. Sostres li retreu que, de fet, els homes ho han vingut fent millor perquè no han estat acusant de tots els mals a l'altre gènere. Diu, textualment, que "les dones, quan han confiat individualment en el seu talent els ha anat bé, i quan han confiat en l'estratègia feminista han fracassat". Mentre diu això, la feminista en qüestió no para de fer uns sorolls extranys. Sostres acusa a dones com Lidia Falcon del fracàs del feminisme. I quan aquesta no pot més, diu la parida del programa: "¡fascista!, ¡fascista!, ¡fascista!, ¡¡nazi!!". A més ho diu amb bastanta teatralitat. Acusar a Salvador Sostres de feixista i nazi és no només d'imbècils, sino també de mala gent. Sostres confia cegament en la llibertat individual (i es desprèn clarament de les seves paraules), mentre que el feixisme i el nazisme són profundament antiliberals. Com la senyora Falcón. De fet, qui està més aprop d'aquests dos moviments és ella, que sembla buscar una "dictadura de les proletaries". El discurs de que les dones tenien la llibertat restringida valia fins fa unes quantes dècades (com també valia el discurs de que els homes pobres tenien menys drets), però això s'ha acabat. Ambdós sexes han de tenir les mateixes oportunitats. Però això NO vol dir que hagin d'obtenir idèntics resultats. El cap i a la fi, els homes i les dones som diferents.
Per cert, el millor de tot és veure la gran Montserrat Nebrera divertint-se com mai al programa (al costat del Sostres). Tan debò sigui la candidata a les autonòmiques...