De víctimes i culpables

La campanya informativa que estem vivint a Espanya per a presentar Israel com a únic culpable està arribant a dimensions preocupants. Sembla que els de Hamas siguin sants. Els mateixos que van reventar l'últim gran intent d'acord entre ambdós pobles a base d'atemptats suicides. Els mateixos que s'amaguen darrera la població civil per atacar a l'exèrcit d'Israel. Alguns, com El Intermedio d'ahir, opinen que això és mentira dient més o menys que "la teoria que ens volen fer creure de que Hamas utilitza la població com a escut humà cau pel seu propi pes amb notícies com la de que Israel ha matat a 40 persones que es trobaven a una escola de la ONU". Cap menció, per variar, dels testimonis palestins que afirmen que es van llançar primer atacs des de la mateixa escola. Per què s'amaguen aquests fets? La palma se l'endú el Público, que quan va començar afirmava que "no seremos neutrales, pero sí honestos" i ara es dedica a amagar fets. Quina gran definició d'honestitat! No obstant, quelcom està canviant. Sembla que aquesta vegada no es poden controlar tots els mitjans d'informació. Potser és internet. Potser és que estem farts de que ens arribin informacions manipulades. Però el cert és que, tot i ser delicadament amagat dels grans titulars, la gent comença a entendre que aquí no hi ha més víctimes que la població civil. I que Hamas també se n'aprofita. Com a mostra, el resultat de l'enquesta de La Vanguardia sobre si es justifica la invasió de Gaza i un parell de cartes dels lectors (aquí i aquí). Jo no puc anar tan lluny com per justificar una matança de civils per acabar amb algun terrorista, però em tranquilitza veure que hi ha bastanta gent que opina en contra de la línia que marquen els grans mitjans de comunicació espanyols.