La Vanguardia publica avui una entrevista al ministre de sanitat Bernat Soria. Al titular ja mostra per on va la cosa: "el copago dañaría a los desfavorecidos". Quan li pregunten sobre com estimular un ús responsable del sistema sanitari, la resposta és fulminant: "es preciso incrementar la responsabilidad del ciudadano"... i ja està. El ministre esperava que no li preguntessin més sobre el tema, però l'entrevistador ha insistit. Finalment, la resposta ha estat la típica de la progressia espanyola: "con educación y promoción de la salud". Dit d'una altra forma, fent més i més i més campanyes publicitaries per concienciar a la gent. És curiós com aquest govern sociata defuig qualsevol mesura efectiva per perdre's en retòrica una i altra vegada. Aquest ministre també es troba totalment en contra de pagar un euro per a cada visita. No dóna cap raó, evidentment, però està en contra. Està en contra de qualsevol mesura que pugui mostrar resultats immediats, i prefereix de parlar sobre "educació" i totes aquestes coses l'impacte de les quals és complicadíssim d'evaluar. Així està el pati.
El pitjor de tot és que no és l'únic. Tenim una ministra de foment desastrossa i que a més s'hi recrea. Un ministre d'economia al que li fa mandra fer uns nous pressupostos quan els que encara s'han d'aprovar estan desfassadíssims. Un ministre de treball que menteix de forma descarada sobre l'atur i encara ara es mostra convençut de que no arribarem als 4 milions. Una ministra de defensa que es va passar les eleccions avisant del desastre que tindriem a Catalunya si guanyava el PP i que quan ha d'intercedir pels interesos catalans es col·loca al costat del PSOE. Una ministra de vivenda que a l'única cosa que es dedica és a dir que els preus ja no baixaran més i que cal comprar ara. Una ministra d'igualtat que... bé, que no fa res. Una vicepresidenta que tampoc se la veu gaire. El ministre Sebastian està obsessionat en regular la temperatura de tot arreu, i en això basa tota la seva acció. I del president millor no en parlem. És la mostra clara de com governa el PSOE: s'intenta tapar la ignorància i la inutilitat dels dirigents a base d'una retòrica buida i d'atacar els rivals permanentment. Rivals que van més enllà del partit a l'oposició. Aquests sociates, que demanen que es depurin responsabilitats per la crisi financera, s'ho haurien d'aplicar ells mateixos. La responsabilitat és la base de qualsevol sistema liberal: ser lliure vol dir assumir les conseqüències dels teus actes, siguin bones o dolentes. Els ministres fan aigües per tot arreu, així que els correspon assumir responsabilitats i anar-se'n. Però no ho fan. Perquè apliquen al peu de la lletra l'eslògan de Montilla, però a l'inrevés: Paraules, no fets.
El pitjor de tot és que no és l'únic. Tenim una ministra de foment desastrossa i que a més s'hi recrea. Un ministre d'economia al que li fa mandra fer uns nous pressupostos quan els que encara s'han d'aprovar estan desfassadíssims. Un ministre de treball que menteix de forma descarada sobre l'atur i encara ara es mostra convençut de que no arribarem als 4 milions. Una ministra de defensa que es va passar les eleccions avisant del desastre que tindriem a Catalunya si guanyava el PP i que quan ha d'intercedir pels interesos catalans es col·loca al costat del PSOE. Una ministra de vivenda que a l'única cosa que es dedica és a dir que els preus ja no baixaran més i que cal comprar ara. Una ministra d'igualtat que... bé, que no fa res. Una vicepresidenta que tampoc se la veu gaire. El ministre Sebastian està obsessionat en regular la temperatura de tot arreu, i en això basa tota la seva acció. I del president millor no en parlem. És la mostra clara de com governa el PSOE: s'intenta tapar la ignorància i la inutilitat dels dirigents a base d'una retòrica buida i d'atacar els rivals permanentment. Rivals que van més enllà del partit a l'oposició. Aquests sociates, que demanen que es depurin responsabilitats per la crisi financera, s'ho haurien d'aplicar ells mateixos. La responsabilitat és la base de qualsevol sistema liberal: ser lliure vol dir assumir les conseqüències dels teus actes, siguin bones o dolentes. Els ministres fan aigües per tot arreu, així que els correspon assumir responsabilitats i anar-se'n. Però no ho fan. Perquè apliquen al peu de la lletra l'eslògan de Montilla, però a l'inrevés: Paraules, no fets.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada