Sobre la baixa per maternitat

Després del cas Chacón, fa poc hem sabut que la ministra de justícia francesa, Dachida Dati (la que té un fill de no se sap qui), ha tornat al treball només 5 dies després de donar a llum. No cal dir que una part de la societat s'ha esgarrifat davant tal gosaria. Desconec si ella se sentia amb forces físicament per a tornar: si així era, no veig quin és el problema. Els ministres homes tenen un fill i ningú s'entera perquè falten potser un dia a la feina. Les dones poden gaudir de 16 setmanes de baixa per maternitat, però també poden escollir no fer-ho. Sembla que una part de la població no entén que això és igualtat. Poder decidir per elles mateixes és el que abans no tenien i ara sí. Clar que es parla de "pressions" per a que torni, comparant-la amb la situació d'altes directives que tampoc gasten tot el permís de baixa. I la meva pregunta és: algú ha mirat si els alts directius gasten o no el seu permís de paternitat? Perquè si estàs a un lloc de molta responsabilitat (cosa que has escollit tu voluntàriament), el món no para perquè tu hagis tingut un fill. Un no pot pensar, sigui home o dona, que estant 16 setmanes de baixa no tindrà cap efecte. Collons, que són 4 mesos! Però no, el que semblen demanar alguns "progres" és un status especial per a la dona, que li permeti fer allò que l'home no pot fer. Si obliguéssim a les empreses i al mercat a que fessin el possible perquè la dona pogués gaudir de tota la baixa per maternitat, el resultat seria genial: les dones podrien disfrutar del seu fill a l'hora que mantenen el seu lloc de treball intacte... doncs no. No es contractarien més dones i punt. Tan difícil és d'entendre que l'alliberació de la dona significa que tingui llibertat per escollir? Tan difícil és d'entendre que NO significa que hagi de viure com una part del moviment feminista vol que visqui?