Noto aire liberal a la política catalana?

Semblava que no es podia canviar res. Estàvem dins d'un forat negre, incapaços de sortir-ne. El conseller de l'interior va a una manifestació de suport (indirecte) a Hamàs i s'excusa dient que "altres ministres ja havien anat a manifestacions antiterroristes" (Saura dixit, en una nova mostra - i ja en van masses - de la ignorància i el sectarisme d'aquest "senyor"). El conseller Nadal opina que caldria que la velocitat variable també s'apliqués cap a dalt i, de nou, els comunistes d'ICV se li tiren al coll. Quan semblava que en això s'havia convertit la política al nostra pais, arriba una petita esperança: Mas nombra Ramon Tremosa, professor d'Economia de la UB, candidat de CIU a les eleccions europees. Si un es passeja per la seva web, i es mira els articles a diferents diaris, troba que se surt de la línia típica de culpar de la crisi a la desregulació. I, el que per mi és més important, adverteix de forma notable dels riscos de caure en l'intervensionisme. Cal mencionar, també, les ressenyes que hi ha sobre Von Mises i Hayek, dos dels liberals més importants del segle XX. Ja sé que la meva alegria pot ser excessiva. Ja sé que només són unes eleccions al parlament europeu. Però és un avenç, encara que sigui petit. Si no veig un canvi de discurs del candidat, tornaré a votar a un partit després de 4 anys fent-ho en blanc. No ens decepcioni, profesor Tremosa.