Què importen les xifres?

Avui, a El Pais, Almudena Grandes publica un article que titula "Experimento". Aquesta dona és escriptora, i, per variar, està dins del grup d'intel·lectuals pseudoprogres que surten al carrer disparats quan alguna imatge de les notícies els remou una mica l'estòmag després dels grans àpats que es cruspeixen. És molt corrent que gent que no té ni idea de com funcionen el sistema financer americà afirmi que la culpa de la crisi és de la desregulació del sector. Com el politòleg Josep Maria Colomer, que després de passar-se mig programa de l'Àgora acusant les polítiques neoliberals de Bush de tots els mals no va poder respondre a la simple pregunta "quines regulacions ha eliminat Bush que han provocat la crisi?" que li va formular el gran professor Sala-i-Martín. A l'article, Almudena Grandes afirma que la culpa de tot la té el capitalisme. Que aquest només serveix per fer-nos més pobres (clarament, si no compareu la situació espanyola actual a la de fa 30 anys!). Un podria tenir la gosaria de pensar que aquesta dona ha contrastat xifres, que ha treballat algunes dades per arribar a la seva conclusió. Òbviament, la resposta és no. I no només això: afirma de forma rotunda que, amb el pla de rescat econòmic nordamericà, es podrien repartir més de 100 milions de dòlars a cada habitant del planeta! La fórmula és senzilla: 700.000 milions de dólars dividit per una mica menys de 7.000 milions de persones. Upps, si només surten 100 dòlars... Dec tenir la calculadora averiada... Ah no, si l'he fet de cap. Però això no acaba aquí: la senyora de l'article està tan capficada en que això és així (en que la seva idea preconcebuda és real, encara que la realitat la contradigui) que falla també la comprovació! Multiplica els més de 100 milions de dòlars per quasi 7.000 milions de persones, i li surt 700.000 milions! Visca! I per acabar, extreu dels seus resultats equivocats unes "sombrías conclusiones". El més divertit, però serà que quan algú li digui que ha fet malament la divisió, estic segur que la seva resposta serà "d'acord, però això no canvia les meves conclusions". Vet aquí la diferència entre gent amb "esperit científic", que contrasta els seus pensaments amb la realitat, i altres xarlatans, que només saben repetir una i altra vegada les mateixes consignes sense saber realment de què parlen.