Una mica d'optimisme

Ahir a la tarda, juntament amb quatre estudiants catalans més de la LSE, vaig tenir el plaer de conversar uns moments amb el Conseller d'Economia, Antoni Castells. L'experiència va ser molt satisfactoria. Entre d'altres coses, va negar que la desafecció dels ciutadants vers la política vingui perquè els polítics no s'expliquen bé (l'autocrítica que més es fa): no és que no s'expliquin bé, sino que no fan el que han de fer prou bé. No va acabar aquí. Una frase molt significativa: "fa cinc anys que estic al govern, i per tant fa 5 anys que em torno una mica més tonto cada dia". Explicava que durant la vida vas acumulant capital, en el seu cas com a acadèmic (tot i portar en la política des dels 17 anys), però que quan arrives a un càrrec de tal importància no tens temps ni per anar actualitzant aquest coneixement acumulat, i que per tant en vas perdent una mica cada dia. L'Antoni Castells sembla una bona persona, algú que mostra com és i el que pensa. De fet, es queixava de que la política en el nostre pais a vegades això no ho permet, que està mal vist. No obstant això, crec que era molt franc amb nosaltres en tot el que deia. Va allargar més del previst la seva (curta) reunió amb nosaltres, tot i la insistència de la seva ajudant. I ens va deixar un missatge d'optimisme: un de nosaltres li va dir que és una mica decepcionant que un polític opini malament del joc de la política, però ell va contestar que no, que això és positiu, que significa que hi ha gent allà dins que sap que les coses no s'estan fent bé. Em quedo, doncs, amb aquest missatge d'optimisme, tan necessari crec jo en un moment com aquest.